viernes, 29 de noviembre de 2013

L'escletxa de l'ENTORN

Quan parlem de les carències del sistema educatiu ens centrem principalment en els mals de l'escola i l'educació formal, com si des d'aquest àmbit ho poguéssim arreglar tot.
En el marc de l'educació obligatòria i la docència tenim feina i molt marge de millora i d'innovació, no ho negarem, però treballant sols no ens en sortirem.

Si comencem a mirar a aquests països del nord que treuen millors resultats, una de les grans diferències recau en la inversió i sistematització del treball de xarxa: en l'ENTORN.

Com dèiem a la primera entrada d'aquest bloc, els itineraris educatius de cada infant, s'han privatitzat i l'educació pública està quedant estàtica i ancorada en lleis neoliberals.
Val a dir però, que aquesta educació pública és, ara per ara, l'únic espai d'autèntica cohesió social. Malgrat tots els seus defectes, preservem-lo com un tresor!

Tornem però a l'ENTORN, ja que es aquí on es comencen a diversificar itineraris i apareix una autèntica escletxa social. El treball d'entorn parteix del concepte que l'educació és un tot, que es forma amb l'experiència, en la participació en una comunitat. El poble, l'escola, la família... diferents sistemes que interaccionen i es retroalimenten entre ells.

Fins els nostres dies el treball d'ENTORN en el nostre context ha estat sobretot de caràcter assistencial, no preventiu ni relacional o de suport a l'educació formal, informal i familiar. Cal lloar la feina dels serveis socials i d'altres institucions dedicades a l'entorn, però per manca de recursos la seva feina sempre consisteix més en apagar focs que en una tasca més pròpiament educativa. I, per desgràcia, en el moment actual, cada vegada més i sort en tenim!
Conec un poble, per exemple, que es planeja de tenir un centre menors i no té ni biblioteca. Oh! My God!

El treball educatiu d'entorn que des d'aquest post reclamem, sense deixar de banda aquest que tenim i intensificant-lo, va més en la línia que van començar a proposar els Plans Educatius d'Entorn (encara existents però sense recursos). Plans pel treball comunitari i familiar per reduïr l'escletxa que hi ha entre el món escolar i l'extraescolar: en la música, l'esport... i tants altres itineraris de pagament.

Els, tant reclamats pels centres, Tallers d'Estudi Assistit, de suport als deures i aprenentatges escolars en general, n'eren una de les actuacions estrella, d'aquests plans.

Els suports a l'educació familiar per al benestar emocional dels infants tot ajudant a trobar a les famílies models educatius més constructivistes és un altre dels grans pilars absents de l'educació en el marc de la xarxa.

La Fundació Pallach, amb la que sovint tinc el plaer de col·laborar treballa plenament en aquesta línia. Feu-hi una ullada!

Un bon treball d'entorn amb molta més inversió i treball en equip de tots els agents educatius fent moltes més tasques preventives i educatives que merament assistencials es traduiria en millors resultats acadèmics als centres educatius, millor cohesió social i intercultural i més benestar emocional d'infants i famílies.

El treball d'entorn és bàsic i no el podem oblidar a l'hora de plantejar canvis i millores educatives quan ens plantegem dissenyar un Sistema Educatiu propi.

"Tothom educa, s'educa tothom; fem xarxa. "
Fundació Josep Pallach

"El tot és més que la suma de les parts."

"Per educar un infant cal tota la tribu."



domingo, 24 de noviembre de 2013

El llibre de text: ús o abús

Un dels grans invents del segle XX, junt amb el tampax o els mocadors de paper, va ser el llibre de text. Aquesta mena de llibres de consum massiu a les nostres aules ha arrelat amb una força tan extraordinària que, moltes vegades, aquesta eina pedagògica, com un petit o gran dictador imposa absolutament tot: programació, temps, didàctica, avaluació... tot.

Sempre que es proposa un canvi metodològic, com per exemple, el temps de lectura, topem amb el llibre de text, com si del clero es tractés. "És que no tenim temps perquè hem d'acabar el llibre". Cert és, que els llibres valen molts diners i els pares els hem de pagar, però això ho deixarem per una altra entrada. Ara anem a l'estrictament pedagògic:

Aleshores obrim l'etern i polaritzat debat: Llibres de text SÍ - Llibres de text NO

En aquest debat els llibres de text sempre tenen les de guanyar. I és que són molts els avantatges que suposen: en general estan prou ben fets i intenten adaptar-se a les demandes, modes, valors... pedagògics del moment; ofereixen programacions acurades i, de vegades, fins i tot propostes per atendre la diversitat, material complementari i a dojo, perquè ens en sobri, que ja que paguem, que n'hi hagi! Tant és el seu afany d'adaptació que quan es va començar a introduir un ordinador per alumne a la secundària obligatòria, van aparèixer els llibres de text virtuals: això és esperit de servei al docent!

Per treballar sense llibre de text (sobretot en els cursos més alts) cal molt d'ofici i treball en equip, dominar bé la matèria, els recursos, les tecnologies i segurament em deixo coses. No és impossible, he vist docents que ho fan excel·lentment bé. Ja fa uns quants anys vaig quedar admirada en veure en una aula virtual moodle tota una programació de llengua catalana d'ESO. Però també he vist molta "fitxitis", material lleig i poc acurat, classes d'anglès reduïdes a poc més que vocabulari... Aquests són alguns dels riscos de treure els llibres de text.

Per altra banda, per seguir fil per randa la programació d'un llibre de text, no cal ser docent. Un bon alumne d'un parell de cursos més amb una bona comprensió lectora pot fer classe seguint un llibre de text i fer-ho prou bé, perquè, com us deia, són molt complets.

En definitiva, per mi el debat no aniria tant encaminat a llibres de text sí o no, sinó que parlaríem més d'ÚS o ABÚS del llibre de text.

La meva proposta com a bons professionals que som aniria més encaminada a fer una bona programació, ben variada de recursos i formes d'interacció, en la qual el llibre de text podria ser l'eix vertebrador dels temes i del qual es podria extreure un gran nombre d'activitats que es complementarien amb projectes de recerca, lectures, treball en equip... i tantes i tantes coses en les que anar aprenent tots junts: docents i alumnes.

És imprescindible que a principi de curs es faci una bona programació-planificació-temporització de continguts i temes del llibre de text de forma realista i es seleccionin les activitats que volem i que ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i que es descartin les activitats i temes que no considerem rellevants.
En un altra entrada parlarem de la programació, ja que sempre m'ha sorprès que no ens n'acabem de sortir amb el temps i paper que hi hem dedicat en la nostra trajectòria com a docents.

viernes, 22 de noviembre de 2013

Coeducació


Per alguns la coeducació va representar fer el pas de què nens i nenes passessin d'anar a escoles i/o aules separades a compartir aula i escola.
Tot i que avui en dia encara queden centres educatius que segreguen nois i noies per gènere (que, segons el meu parer i perquè quedi clar, no haurien de rebre fons públics), per sort i per bé de la nostra societat aquest primer pas en la coeducació és ja assolit en la immensa majoria de centres educatius públics i concertats.

La coeducació però és molt més que nens i nenes puguin compartir un espai o portar pantalons. La coeducació significa donar les eines i models adequats a nois i noies perquè puguin desenvolupar-se de forma autònoma i independent, sigui quin sigui el seu gènere. 
Aquí, encara hi ha molt camí per recórrer, tant per homes com per dones. Si bé és cert que al llarg de la història les dones han estat les més perjudicades i coartades en els seus drets i que han estat elles les que han anat mica en mica conquerint. Al meu parer, l'evolució, independència i alliberament de la dona va paral·lela a la de l'home. 
La coeducació és prendre consciència en primer lloc que tots, homes i dones, som masclistes. Som masclistes quan pensem que els nostres marits no tindran tanta cura dels fills com nosaltres, som masclistes quan (sense negligència per cap de les parts) no acceptem la custòdia compartida en una separació de parella, som masclistes en un munt de conductes quotidianes en les quals estem immersos.
En fi, ho he reconegut: sóc masclista.
Ara. En la mesura que intento prendre consciència d'aquestes conductes o prejudicis masclistes que formen part de mi i corregir-los, sóc feminista. I com que em sembla cabdal fer aquest procés a nivell social, sóc feminista radical.

La coeducació no pretén que homes i dones siguem iguals, que salta a la vista que no ho som. La coeducació ha de vetllar (de diferents formes, sobretot per modelatge) per donar les eines per tal que nois i noies tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament, autonomia i creixement personal. Una persona completa i independent ha de tendir a tenir autonomia econòmica, emocional i sexual. A partir d'aquesta autonomia podrà fer eleccions lliures en tots els àmbits.

Qui digui que ja ho tenim prou bé, que miri quants fills tenen els alts càrrecs homes i quants les dones amb un càrrec igual. Quin greu per a aquestes dones haver de renunciar a la maternitat! Quin greu per a aquests homes haver de renunciar a la cura i criança dels seus fills. No estaríem tots millor amb uns horaris més conciliadors en tots els àmbits per homes i dones? No estaríem tots millor equilibrant una mica més els rols?

En l'àmbit de l'educació formal la coeducació explícitament apareix en l'apartat projectes, en el marc del projecte de convivència i es fa més present en diades com el 8 de març (Dia de la dona treballadora) o el 25 de novembre (Dia internacional contra la violència envers les dones). Us enllaço un exemple de bon treball  ("Com ha canviat el conte") que fa la meva companya Mar Escamilla pel 8 de març als centres de Sant Feliu.

Per altra banda però, i sense treure importància a aquestes actuacions que són molt útils per a la sensibilització, la coeducació ha d'impregnar tota la nostra conducta, perquè és per modelatge en les accions més subtils quan es transmeten aquests valors. Hem de prendre doncs, consciència de les nostres conductes masclistes i transformar-les.

La coeducació serà doncs un dels paraigües bàsics en la fonamentació de les entrades d'aquest bloc i que tindrem com a referència a l'hora de fer valoracions d'accions educatives concretes tant en l'àmbit escolar com en el familiar. En aquest sentit, quan parlàvem en positiu de la diversitat d'estructura familiar, com ja havíem apuntat, ho fèiem també en relació a la coeducació i revisió dels rols de gènere.


"No woman, no cry. " Bon Marley


martes, 19 de noviembre de 2013

Anticipació, connexió, explicitació...a l'aula

En un post anterior us parlava de la importància de l'anticipació en l'àmbit familiar per al benestar emocional d'infants i joves a l'hora de sentir-se segurs i responsables per planificar la seva conducta per tal d'assolir tasques i objectius diversos.

A l'aula l'anticipació és igualment important i no sempre la tenim present.

Sovint explico a les formacions que quan vaig començar a la universitat i em van donar el programa de l'assignatura a l'inici de curs em va sorprendre gratament que algú em digués per endavant què havia d'aprendre.
Fins aleshores aquesta planificació i anticipació explícita del que havíem d'aprendre havia estat pràcticament nul·la. Feiem el tema tal o l'exercici qual, sense noció del temps que hi havíem de dedicar o què havíem de saber en acabar el tema, curs, exercici... El trist va ser que a la universitat (exceptuant la UOC) la major part de les vegades, el programa inicial tampoc tenia massa a veure amb el que fèiem durant el curs... ;)

Això no vol dir que els meus professors i mestres no haguessin planificat i/o programat la seva matèria. Es molt possible que sí, el que vull dir és que no ens ho havien fet saber, si més no, de forma explícita i sistemàtica.

Veiem claríssim que si un vol assolir una fita física (córrer 10 quilòmetres, per exemple, en un temps x per al dia x) ha d'avaluar el seu estat actual de forma física i establir una planificació realista d'entrenament.
El mateix passa amb els aprenentatges i la conducta. Cal planificar les actuacions a emprendre per assolir els objectius que volem i ser-ne conscients (tots: alumnes i docents) per anar avançant. De tant en tant, cal recapitular i tornar a prendre consciència de com anem i on som en relació al nostre objectiu i temps... Amb els aprenentatges i encara menys amb altres aspectes conductuals i/o emocionals aquesta programació no sempre es fa explícita, conscient ni present.

Anticipar doncs, vol dir donar a l'aprenent una visió general del que volem portar a terme i aconseguir en un període de temps determinat, planificar-ho, ser-ne concients i posar-ho en pràctica. En aquesta posada en pràctica podem ser flexibles i fer reajustaments, però sempre explicitant cap a on volem anar i com. Com un índex, com un mapa.

Actualment moltes metodologies plantegen programacions on cal explicitar anticipadament als alumnes el que anem a aprendre. Ja us he parlat en "entrades" anteriors de la feina que estic fent actualment a l'Impuls de la Lectura i el treball de la metodologia des de la perspectiva de l'alumne. En aquesta metodologia, les sessions comencen amb el que anomenem "connexió", que no és res més que una anticipació del que volem aprendre i d'on som dins del nostre taller de lectura. Al bloc de la Beatriu Palau "Minilliçons de lectura" hi trobareu molts exemples d'aquestes programacions, a punt per portar a terme a l'aula. Si entre les vostres tasques docents hi ha el treball de la comprensió lectora, no dubteu a fer-hi una visita, ja que, com jo, en treureu molt de suc i les podreu incloure en les vostres programacions generals.

És evident que per anticipar als alumnes cal previament haver programat i seqüenciat molt bé els aprenentatges a assolir. De la programació també en farem uns apunts en properes entrades.

Anticipeu als alumnes el que han d'aprendre, com i de quina manera hauran de demostrar el que han après?

Coneixeu metodologies que com "l'aprenentatge de la lectura des de la perspectiva de l'alumne" demanin que és faci una connexió - anticipació explícita?

jueves, 14 de noviembre de 2013

El temps de lectura a l'escola i a casa

Dèiem en l'entrada "L'infant feliç" que tenim en algunes competències un fracàs d'entre el 20 i el 30 per cent. Una d'aquestes competències bàsiques és la comprensió lectora.

Tot i que els nostres alumnes decodifiquen els mots i tenen una certa comprensió literal dels textos, punxen fort en les preguntes implícites o inferides i tot i que no en tenim dades en l'alfabetització digital (lectura en pantalles) tampoc els deu anar massa bé, ja que les dificultats són creixents amb textos multimodals, multilingües, amb hipertext i enllaços arreu...

És fàcil deduir que aquests baixos resultats d'un coneixement tan instrumental se'n deriven conseqüències acadèmiques, laborals, socials...

Una de les propostes per millorar aquests resultats és ben senzilla: dedicar un temps de lectura diari. Ja que aquest bloc va dirigit a tothom que l'interessi l'educació miraré d'explicar la importància d'aquest temps de lectura tant a l'escola com a nivell familiar.

Pel que fa a l'àmbit escolar les lleis diuen que s'ha de dedicar un temps de lectura diària que a l'educació primària ha de ser de mitja hora. Al document "La lectura al centre educatiu" del Departament d'Ensenyament es donen orientacions per a portar a terme aquest temps de lectura. És important que els docents per cicles mirin d'organitzar-la. L'objectiu principal de dedicar aquest temps a la lectura és la de desenvolupar el gust per la lectura i l'hàbit lector.
Acostumo a dir també que aquesta mitja hora de lectura a l'escola té també una funció compensatòria en aquells alumnes que a casa no hi dediquen encara aquest temps.
De vegades em sobta que en un entorn on la seva funció primera sigui l'alfabetització costi tant implementar aquest temps de lectura, tot i que val a dir que cada dia són més els centres educatius que porten a terme aquest temps diari de lectura i, el més important, que els que ho fan no tornen enrrere sinó que són ells mateixos els que n'enumeren els múltiples beneficis.

Tant o més important que dedicar aquest temps de lectura a l'escola, ho és dedicar-lo a casa. És molt clau que els fills tinguin models de lectura a casa, que llegim plegats, que anem a les biblioteques amb ells i que al final del dia l'acabem relaxadament amb una lectura. No necessàriament hem de llegir novel·les. Hi ha molts textos i moltes maneres diferents de llegir, que cadascú esculli les que prefereixi.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar aquest temps de lectura a més dels avantatges obvis que té per al desenvolupament d'aquest hàbit, també té efectes beneficiosos a nivell emocional i psicològic en general. Aquest temps de lectura el podríem emmarcar dins el paradigma de l'educació lenta del qual parlàvem en una entrada anterior. El temps de lectura és relaxant, reflexiu, consolida coneixement, estableix diàlegs interiors, relaciona idees, activa coneixements previs...

És molt important que tant docents com pares i mares dediquem temps a parlar d'aquestes lectures. La producció oral és motivadora i consolida idees i aprenentatges. Què ens ha agradat? Què ens ha emocionat? Què hem après? ...

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure. 

Daniel Pennac
Com una novel·la

Gràcies per llegir-me ;)

lunes, 11 de noviembre de 2013

Educació lenta: educació en profunditat.

El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.

La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...

Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.

Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.

Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.

En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...

I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.

En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.

Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.

(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)

Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos. 

Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.

O molt millor citar l'Einstein:

"El temps, sempre és relatiu"

Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...

viernes, 8 de noviembre de 2013

L'Infant Feliç. Estructura familiar - Estil educatiu

En el món líquid que vivim totes les estructures estan en canvi i, com sabem, una de les que ha canviat més i que més afecta les emocions és la família
.
En el món desenvolupat actual l'estructura familiar s'ha diversificat enorment. Continuen existint les famílies patriarcals amb un cap de família masculí, mare i fills, però el seu percentatge és molt menor que temps enrera.

Famílies monoparentals, famílies separades, famílies recostituïdes, famílies de parelles hosexuals, famílies amb un únic fill, famílies nombroses, famílies amb fills adoptats, famílies acollidores... No es tracta de fer un llistat. Simplement volem constatar la diversitat d'estructura que, per bé, és present a la nostra societat i per tant als nostres centres educatius.

Dic per bé, perquè aquesta revisió d'esquemes, aquesta vegada familiars, ens fa reflexionar una vegada més sobre molts aspectes i avançar socialment cap a noves formes de relacionar-nos, que, tot i que siguin noves i hàgim d'anar tantejant, ens fan créixer com a persones i com a societat.

Malgrat que aquests canvis no es puguin obviar, al contrari, i demanin una adaptació suplementària a tots: famílies, centres, alumnes... la primera premisa evident quan parlem d'educació dels infants és que la importància en l'educació familiar no recau en quina sigui la seva estructura sinó en quin sigui l'estil educatiu adoptat.

Resumint-ho molt breument podríem dir que podem distingir tres tipus d'estils educatius famíliars:

- Autoritari. És l'estil més tradicional que associem a la família patriarcal (però que tampoc té perquè correspondre-s'hi) on el cap de família té l'autoritat absoluta i l'excerceix sense qüestionaments.

- "Laisez faire". Per desgràcia força famílies han deixat l'estil autoritari i sense saber posar límits amb la mateixa fermesa que afecte, han optat per aquest estil. Deixar fer als fills i filles els fa sentir perduts. Constantment han d'estar demanant seguretat als adults fent rebequeries diverses i mostrant-se disgustats. En certa manera aquest estil educatiu pot suposar un maltracte cap a l'infant (així ho va definir la UNESCO). De vegades, els adults, angoixats passen del laissez fair a l'autoritari, superats per situacions, que caldria que trobessin pautes per corregir com més aviat millor.

- Constructivista. És l'estil educatiu equilibrat. Posa límits amb fermesa i afecte. L'adult té el control de les decisions i dóna així seguretat a l'infant. L'infant i l'adult però, conversen, negocien, verbalitzen les seves emocions i els respecten mutuament.

Obviament les famílies hauríem de ser conscients d'això i tendir a relacionar-nos amb els infants amb un estil educatiu constructivista. L'infant davant d'un adult que sap on posar el límit se sent segur i tranquil. L'adult dóna autonomia i responsabilitat a l'infant que no tem expressar les seves opinions i demandes, sempre d'una forma reflexiva i responsable. L'Infant però sap que la decisió, sempre raonada i ferma, recau en l'adult. Això el fa sentir segur i li referma la seva autoestima. L'adult es preocupa i li dedica temps i això el fa sentir atès igualment que quan se satisfan altres necessitats bàsiques com l'alimentació o la higiene.

Com dèiem abans cap estructura familiar es correspon a un o altre estil educatiu. El que sí que és cert és que si analitzem la família com a sistema (tal i com ho faria la pedagogia sistèmica) podríem afirmar que així com temps enrera les famílies eren sistemes molt més estàtics en l'estil educatiu que apliquessin, en l'actualitat moltes famílies passen períodes de desequilibri fruit d'aquesta societat líquida amb canvis de domicili, d'escola, de feina dels pares... i també: d'estructura.

Intenarem doncs donar algunes pautes  perquè totes les famílies, sigui quina sigui la seva estructura,  tendeixin cap a estils educatius més constructivistes.

També parlarem ens altres "posts" de suports educatius en processos de canvi d'estructura com poden ser les separacions. Sempre partint de la premisa que aquests canvis d'estructura parteixen de la necessitat de viure més feliços i autònomament i ens fan avançar de forma molt positiva tant personal com socialment, ja que representen sovint, entre altres aspectes, una revisió de rols de gènere.

Què opineu? Quina és la vostra estructura familiar? I el vostre estil educatiu?


martes, 5 de noviembre de 2013

L'Educació en l'estat propi

En aquesta societat líquida que configura el nostre present hi ha tants riscos com oportunitats. Les estructures cauen i entre tots i totes n'hem d'anar configurant de noves.

Mentre alguns encara s'aferren a estructures neoliberals, caduques i creadores de desigualtat, al nostre petit país la democràcia il·lusiona les classes mitges i guanyen membres les propostes més socials, transversals i democràtiques. 

La idea de poder configurar entre totes i tots un petit estat propi és en tots els àmbits molt engrescadora. Els més evidents sempre han estat l'econòmic i el cultural, però, al meu entendre, l'educatiu és bàsic en si mateix i també per a la gran importància que pren en repercussió als dos anteriors.

Sí democràticament estem demanant una consulta, democràticament també hem de treballar per tenir un projecte de país en tots els àmbits i al meu entendre, l'educatiu és molt important. L'atac contundent de lleis clarament  retrògrades i neoliberals  al sistema educatiu és un trist exemple de la importància d'aquest. 

Ara mateix, amb el nostre tarannà una mica "cumbaya", els docents som del més reformador del sistema: dels pocs que ens permetem fer vagues ideològiques, que topem a diari contra la pobresa, les noves famílies que estem buscant nous esquemes relacionals, nous continguts, noves eines... Herois i heroïnes de la realitat líquida! Artistes de la innovació i la improvització!

Malgrat totes les dificultats, que no són poques, alguns creiem que tenim una oportunitat històrica de construir democràticament El Ministeri d'Educació de la República Catalana. (Sí, he dit d'Educació i no en va.) No us sembla que és com per arremangar-se?

Els que així ho creiem i ens interessa aquest tema, ens hem començat a preguntar com volem que sigui l'Educació en l'estat propi. 
Els centres, les aules, l'entorn, el suport a les famílies, els recursos, les eines... les lleis...

Aturem-nos un moment als recursos. Sense l'ofec econòmic al que ens sotmet l'estat Espanyol i amb els recursos que generem els propis catalans, no us sembla que es podria invertir molt més en un Sistema Educatiu Nacional propi? Però, i ara mirant endins, no us sembla que el pressupost destinat a concertar centres d'elit, es podria distribuir d'altra manera? Beques de menjador, atenció a la diversitat... només són idees...
Segurament tenim models en països del nord d'Europa, que són capdavanters en inversió educativa i social, en general.
I no us sembla que per tal de configurar el model social que volem, hauríem de poder dedicir del tot el nostre currículum educatiu? 

És un tema de molta amplada i per tant requereix que hi siguem tots. No podem deixar-lo sols en mans dels polítics, ni tant sols dels educadors. Si som demòcrates, polítics i educadors en som tots. 

Tenim molta feina i al meu entendre no podem deixar-la per "després". Aquesta feina ja l'hem començada i l'hem de seguir amb una doble finalitat: la d'anar reflexionant i configurant la millor opció educativa per la societat del nostre petit país i per seguir empenyent cap a aquesta consulta que ja ha de ser imminent.

Aquest fill tampoc el deixarem. Seguirem parlant de l'educació en l'estat propi. Què us sembla si ho fem junts?

Tenim molta feina!



domingo, 3 de noviembre de 2013

L'Infant Feliç. Anticipació i verbalització eines per al benestar emocional dels infants.

Totes les persones quan sabem per avançat què s'espera de nosaltres, ens sentim més segurs i podem planificar com podem portar a terme la tasca o objectiu.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar l'anticipació junt amb la verbalització són claus a l'hora d'educar.

Posarem, per començar, un exemple en l'àmbit de l'educació familiar dels més petits:

L'altre dia estava a la biblioteca i una mare amb el seu fill d'entre dos i tres anys va entrar amb el cotxet. Hi havia cua per retornar el llibre que portava a la bibliotecària i el nen s'enfadava perquè volia baixar del cotxet i la mare s'enfadava perquè el nen cridava... i així anar fent... En aquest cas l'anticipació hauria consistit en que la mare, abans d'entrar a la biblioteca, s'hagués ajupit davant del cotxet i hagués dit quelcom així a l'infant:

- Ara entrarem a una biblioteca perquè la mare ha de tornar un llibre. A les biblioteques la gent llegeix i per això és  important estar-hi en silenci. Avui ens hi estarem poca estona perquè només volem tornar el llibre, per això no et baixaré del cotxet. Un altre dia, podem estar-nos-hi més estona i podràs mirar contes i fins i tot emportar-te'n algun a casa com faig jo... 

Amb aquesta verbalització es dona responsabilitat a l'infant i a l'hora se l'estimula a observar tot el que se li ha explicat de la biblioteca amb la qual cosa ja no estarà tant avorrit mentre facin cua. Si el temps d'espera és massa llarg segurament es dirigirà a la seva mare dient quelcom com: - Mama, has dit que era poca estona, en comptes de fer sorolls tipus rabieta. També l'adult pot fer una mirada còmplice a l'infant o ajupir-se novament dient fluixet que pensava que seria més curta l'espera...

L'estona d'espera i observació segurament portarà a l'infant a fer preguntes a la mare al sortir de la biblioteca i s'enriquirà el llenguatge del nen a més de dotar-lo d'autonomia i més responsabilitat en vers la seva conducta.

 Un infant que sap on va, perquè hi va, quanta estona més o menys durarà una activitat... és un infant que es mostrarà molt més relaxat, interessat i obert a la descoberta.

Seguint amb l'exemple. Si al sortir de la biblioteca i tot ha anat més o menys bé, l'adult es torna a dirigir a l'infant i li diu quelcom així:
- T'has portat molt bé a la biblioteca. Ja veig que ets un noi gran i puc anar a tot arreu amb tu. Que bé!
Ara l'adult dóna un reforç positiu a la conducta a més de valorar que s'ha complert la tasca.

Un infant que veu un adult que li parla amb estima i fermesa i sap el que s'espera d'ell, serà novament un infant amb més benestar emocional.

Més endavant en altres posts posarem exemples i eines per a l'anticipació a altres nivells i àmbits, no només el familiar. Com acostumo a dir en l'àmbit docent, el programa d'una assignatura universitària o l'índex d'un llibre són també anticipacions i aproximacions generals a la realitat. Veurem també en el proper "post" metodologies d'aula que apliquen explicitament l'anticipació.

Crec que en tots els àmbits hem de ser més concients de la importància de l'anticipació i la verbalització en aquestes activitats qüotidianes. Per tant, ambdues són eines clau per al benestar emocional i l'adquisició de nous aprenentatges.

En seguirem parlant...

Si ho desitgeu, des d'ara, a través dels comentaris...