jueves, 30 de enero de 2014

El valor de l'avorriment

Petits i grans hem omplert al màxim les nostres vides d'activitats fins a l'estrés. A més de les exigències laborals i de l'escola, tenim deures o feina per acabar a casa, fem activitats esportives, culturals, recreatives, compres... i si ens sobra temps el dediquem a les pantalles.

Són molt poques les estones en les que no fem res, en les que estem amb nosaltres mateixos mirant si al sostre li faria falta una altra capa de pintura, el foc de la llar com crema, jugant sols, deixant anar pensaments, relaxant-nos...

Tenir temps fins i tot és mal vist. Els que fan tard a les reunions sembla que treballin més que els que s'organitzen i es prenen el seu temps per fer cada cosa. I aquest model l'anem transmeten de múltiples maneres: amb el nostre fer diari d'adults i omplint la vida dels petits deixant-nos, a tots, poc temps per pensar.

Darrerament he escoltat diversos nens dient que tenen la sensació que la vida els passa ràpid. Això em sembla preocupant. Els grans no tenim aquest record de la nostra infantesa.

Quan de temps fa que no dediqueu un cap de setmana a no fer res? A avorrir-vos, a contemplar la natura, a parlar amb els fills, a pentinar el gos o el gat... ;)

Sovint s'ha culpat a l'escola que promou l'avorriment entre els alumnes dotats. Al meu entendre un sistema educatiu carregat d'exercicis instructius promou l'estrés a tots els alumnes i la rebeldia per manca de propostes intel·ligents i d'estímul al pensament crític d'alguns alumnes de vegades més dotats, de vegades, d'altres.

Avui en un centre m'han dit que fer mitja hora de lectura autònoma i independent amb els alumnes els semblava una pèrdua de temps! Solen ser els alumnes més dotats que agafen el gust per la lectura simplement llegint....

Avorrir-se, saber esperar als altres (que amb tantes activitats com tenen, solen fer tard, com hem dit), és un aprenentatge important a la vida.

La manca de concentració, la incapacitat de trobar el gust per lectures llargues que demanen activar diferents capacitats cognitives... són alguns problemes habituals.

Estructurar les idees per crear, reflexionar, emocionar-se... cuinar... estimar... totes les coses que tenen un valor demanen el seu temps.

Amb això no estem dient que no desitgem una vida plena d'activitats meravelloses que ens omplen de gaudi. Ni molt menys! Pensem però que si ens dediquem a nosaltres mateixos el temps que ens mereixem sabrem més bé qui som, serem més creatius i sabem gaudir més de la nostra companyia i la dels altres.

Una vegada vaig preguntar a la meva filla:
- Què t'agradaria fer aquest cap de setmana reina?
I em va respondre:
- Jugar, jugar i jugar!
Genial!

"Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."








martes, 28 de enero de 2014

La recerca com a metodologia

Com ja he comentat en altres posts, el mètode científic amb totes les seves variants i flexibilitzacions em sembla segurament el mètode més adequat per avançar, aprendre, autodirigir-se, implicar-se, participar, motivar-se...

De fet, l'aprenentatge al llarg de la vida i els processos "just in time" tenen molt de recerques autodidactes amplificades en la Societat del Coneixement.

El pedagog Decroly ja ens feia una proposta metodològica per treballar a partir de centres d'interès i projectes de recerca. Al meu entendre i en termes generals, crec que l'aplicació d'aquesta metodologia amb una certa rigidesa han desanimat alguns docents i d'altres no s'han sentit còmodes amb aquest canvi de rol.

Treballar a partir de la recerca implica un canvi de rol del docent que no podrà controlar els continguts que es treballaran ja que aquests aniran agafant cos conforme avanci la recerca i segons quins siguin els interessos dels alumnes.

Seguint amb els alumnes, em sembla excel·lent el treball de recerca que fan els alumnes de batxillerat que en molts casos són gairebé petites tesines. Llàstima però que hàgim d'esperar al batxillerat per treballar amb aquesta metodologia.

Ens costa perdre el rol d'experts en continguts i nosaltres tampoc hem estat formats amb aquestes metodologies i al treball en equip i aquest canvi de xip ens demana adaptacions en molts sentits.

Als assessors ens passa exactament el mateix. Passar d'un assessorament expert a un de dinamitzador, d'amic crític, de facilitador, de guia... ens costa.

La metodologia de la pràctica reflexiva, la del grup de dades o la recerca-acció en general, proposa als docents que es trobin més per reflexionar sobre temes pedagògics, per crèixer i aprendre compartint... Al meu entendre, aquestes metodologies suposarien un creixement exponencial del coneixement, però encara ens costa molt canviar aquests processos. A les reunions del professorat els temes de gestió predominen ampliament als de reflexió. Els assessors encara ens sentim més còmodes fent de formadors, donant consells... que gestionant l'ampli bagatge i implicant el professorat en centres que aprenen. Els docents ens hem format molt en continguts i poc en processos i la poca formació que hem tingut en aquest sentit no ha estat vivencial i modelada sinó sobretot teòrica.

Aquest canvi metodològic, si em deixeu que aixampli encara més la mirada, implica un canvi d'organització vertical a un altre de més democràtic i horitzontal. Implica confiar i establir un altre tipus de control i lideratge. 

La recerca és la metodologia líquida per execel·lencia i s'adapta a tots els ritmes d'aprenentatge i tothom hi pot aportar i implicar-se. La meva proposta es basaria en aplicar-la amb flexibilitat, sense por, sabent que en la seva aplicació estem descobrint nous continguts però també nous processos. Sabent que no ho podrem controlar tot però que aquesta és una característica dels processos creatius.




domingo, 26 de enero de 2014

Magazine de Ràdio Bisbal. 25.01.14 Rosa Guàrdia. Recerca a escoles d'educació infantil a Suècia.

El Magazine de Ràdio Bisbal 25 de gener de 2014

Conversa amb la Rosa Guàrdia, actualment mestra a l'escola Empordanet de la Bisbal, especialista en Educació Infantil que ha participat en diversos projectes. Ens ve a parlar especialment del seu projecte de recerca a escoles d'Educació Infantil a Suècia.


Aquests són alguns dels temes tractats:

- Recerca a escoles sueques.
- Educacació Infantil
- Educació lenta i resultats als països nòrdics.
- Educació emocional.
- Família-escola-entorn.
- Coeducació
- Llengües
- Regio Emilia
-Moviment de renovació pedagògica de les Comarques Gironines.
- Reflexió final

viernes, 24 de enero de 2014

Els animals, els infants i l'educació

Des del meu punt de vista, estimar els animals, és una forma més d'estimar i de ser humans, que complementa i no exclou cap de les altres. De fet, l'ésser humà (malgrat ens sabem culpables de molts mals cap als animals i la natura en general), en el nostre afany de comunicació, som els éssers vius que ens relacionem a més espècies diferents.

En l'educació hem utilitzat animals per teràpies concretes: amb cavalls, amb dofins i evidentment gossos. La relació amb animals pot complementar i estimular la comunicació amb persones amb determinats transtorns o discapacitats (són ben coneguts els gossos pigall).

A les aules també hem tingut hàmsters, per exemple, per treballar la reproducció i com a animals de companyia.

En general, molts infants es senten fascinats per conèixer el món animal i sovint demanen a casa de tenir animals de companyia.

Tant si volem tenir un animal, dos, tres o cap, aquest sempre serà un bon tema per a reflexionar, verbalitzar i anticipar possibles aconteixements.

Acollir un animal és una gran responsabilitat i requeix molta reflexió per totes les parts. Encara que estiguem ben convençuts (com adults) d'acollir-ne un, és important pensar-s'ho bé molts dies: informar-se bé de quin és l'animal que més s'adapta a les nostres necessitats i possibilitats de tenir-ne cura. No es tracta d'una conversa d'un dia. És interessant consultar llibres i altres fonts com internet sobre les característiques dels animals pels quals ens sentim atrets i iniciar així als nostres fills a la cerca i a la lectura fent-ho.

Sovint explico l'anècdota que la meva filla quan anava al pavulari em va comentar la mestra que mirava cada dia un llibre sobre conills. I un dia la nena em diu: "Sí, m'agradaria tenir un conill i ja sé que mengen "plantaga"." Plantaga? Ah! Plantatge! Deia el llibre. "També roseguen fenc." Admirada de la seva descodifcació precoç motivada per l'estímul de saber coses sobre els conills va arribar a casa la Fulla, una conilleta nana grisa.

Per altra banda, si tenim claríssim que no podem i/o volem tenir un animal, així ho verbalitzarem als nostres fills explicant les incompatibilitats, que poden ser moltes, ja que com hem dit, tenir un animal és una gran responsabilitat. Ho farem de manera clara i raonada. Si la incompatibilitat que tenim però és que no ens agraden els animals, també ho expressarem clarament, tot i això, intentant no transmetre les nostres "pors" als infants i parlant sempre amb respecte cap a tots els éssers vius.

Si finalment heu decidit ampliar la família amb un membre d'una altra espècie malgrat tingui una alimentació diferent, s'ha de vacunar, potser treure a passejar o potser deixi anar pèl: GAUDIU-LO I ESTIMEU-LO!

"Es pot mesurar el grau d'educació de les persones per la manera com tracten els animals."
Berthold Auerbach

jueves, 23 de enero de 2014

Trencar bé amb fills

El tema de la separació (canvi d'estructura) amb fills, és un tema molt complex però que intentarem mica en mica anar esmicolant ja que forma part de la realitat líquida a la qual ens referim com a tema de primer ordre.

Al programa l'Ofici de Viure "Trencar bé" s'esmenta que cada cop més parelles busquen ajuda, no tant per a refer la parella, com s'havia fet temps enrera, sinó per trencar bé: organitzar els temps, la custòdia, quan i com verbalitzar-ho als fills, gestionar els dols...

En un trencament hi ha moltes emocions negatives desfermades que cal gestionar i un canvi radical d'hàbits i un dol a superar.
Així com algunes parelles ja superen el dol en parella, d'altres no s'acaben de separar mai del tot, això també és separar-se malament i aquesta negació no afavoreix l'educació dels fills. En molts casos hi ha dependències o codependències econòmiques i/o emocionals... que cal resoldre.

Tot i que és obvi, és molt important dir que MAI s'han d'utilitzar els fills en processos de trencament. Els fills no tenen cap responsabilitat i no s'han de fer partíceps del procés, evitant en tot moment que es puguin sentir culpables. Els processos de separació i divorci són tan freqüents en l'actualitat que si nosaltres no els demostrem el contrari no ho haurien de viure de forma dramàtica. La manera com hàgim actuat davant el canvi i la frustració en situacions anteriors també seran importants en el procés.

És important parlar-los amb estima i respecte cap a l'altre (pare o mare) però a l'hora mantenir-nos ferms en el canvi d'hàbits que s'està produint per no confondre els infants.

Hi haurà molts aspectes a pactar. Un de molt important des del punt de vista educatiu (al que dedicarem un post a part) seran els torns de custòdia. És important que siguem generosos i generoses i responsables en tots aquests pactes pensant en un desenvolupament integral dels nostres fills i filles i en el seu futur com a persones autònomes i independents.
És important verbalitzar i anticipar (el calendari)aquests canvis d'hàbits i torns als nostres fills perquè no sentin que van a la deriva del dia a dia, sinó que s'ha pensat en el que és millor per ells en fer els pactes i que (tot i que amb flexiblitat) els pares adapten les seves activitats a aquests torns.

Amb responsabilitat, generositat i fermesa trencar bé és possible. Amb respecte, organització, flexibilitat, autonomia i acceptació del canvi aquesta crisi pot estar plena d'oportunitats per créxer com a persones i fer que els granets de sorra esdevinguin perles.

"Cor, ment i voluntat sempre treballant junts per ser més lliures i responsables."

miércoles, 22 de enero de 2014

Tolerància a la frustració

Sovint veiem infants amb baixa tolerància a la frustració. 

Expectatives no complides, no consecució de metes... i molts altres factors poden fer portar a sentiments de frustració a infants o joves.

La manera com reaccionem els adults davant un fet frustrant serà clau i determinant a l'hora d'ajudar als infants a gestionar en un futur situacions més o menys frustrants, o sigui, a transformar granets de sorra en perles.

Anem a posar un senzill exemple del dia a dia.
Havíem comentat que aniríem a fer una excursió i ho teníem tot a punt per fer-la i finalment les previsions del temps recomanen no fer-la.

En situacions així he vist pares i mares que senten preocupació per explicar el canvi als seus fills.
Aquest entrebanc o situació de canvi es pot considerar lleu si la comparem amb la mort d'una mascota o la separació dels pares... Tot i això he vist pares i mares angoixats en situacions semblants.

Aquesta preocupació dels adults cap a l'infant de vegades es transmet amb sobreprotecció, petits enganys o suposades i inadequades compensacions.

En algun altre post mirarem de parlar amb més detall de conductes sobreprotectores. Aquestes conductes per part dels adults no fomenten l'autonomia i ajuden a crear persones insegures, amb baix nivell d'autoestima i sovint amb conductes agressives (nens enfadats, rabietes, provocacions...)

Davant un fet frustrant cal acceptar el canvi i pensar que l'èxit es construeix sobre molts fracassos. Com a adults no amagarem el fet ni els seus detalls i ens mostrarem calmats i no cantrariats... Es important transmetre aquesta actitud de calma als infants.

Davant d'un fet frustrant cal doncs adoptar conductes constructives i no agressives ni regressives.
En el cas del canvi de plans que exposàvem podem buscar idees de forma divertida per passar un cap de setmana de relax a casa... Es important donar responsabilitat als infants i implicar-los. Es important també transmetre'ls que és més important l'actitut que adoptem davant la vida que les ciscumstàncies en sí mateixes. Perquè les circumstàncies no les podem canviar, l'actitud, sí.

"No sempre les coses surten con nosaltres volem, de vegades surten millor."

Us deixo l'enllaç d'un treball sobre el tema per si hi voleu aprofundir:

La tolerància a la frustració. Com ajudar a transformar els granets de sorra en perles.


domingo, 19 de enero de 2014

Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,
volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,
volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,
sense límits,
cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:
m’he cremat com si abracés una estrella.
He abraçat els nombres:
m’he perdut com en una incògnita.
He abraçat la natura:
m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,
de tan feliç com era en l’abraçada.



viernes, 17 de enero de 2014

Estima'm i digues-m'ho

"Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal."

Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares

Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...

La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.

La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.

La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.

La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...

I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:
"Estima'm i digues-m'ho."
Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)

Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...

Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.

"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor." 
Paulo Freire

jueves, 16 de enero de 2014

Plurilingüisme

Una altra de les característiques del món líquid en el que vivim és el plurilingüisme: diversitat de llengües en una mateixa persona, context, document...

Un cop més, el plurilingüísme ens dona interferència i inestabilitat, però també riquesa i flexibilitat.
A les aules tenim alumnes d'orígens molt diversos amb diversitat de llengües maternes, segones llengües i llengües estrangeres estudiades als seus països d'origen, més les del nostre sistema educatiu.

Els documents digitals sovint són també multilíngües a més de multimèdia i multimodals. Diferents llengües conviuen en un mateix document o sobretot en un mateix itinerari de cerca/lectura. A més, les eines de traducció cada dia són més àgils i permeten la comunicació digital entre persones de llengües diverses de forma prou fàcil. És per això també, que no he renunciat a escriure aquest bloc en català.

Aquesta diversitat lingüística un cop més complica (per bé ;) ) les coses en l'educació.

De vegades alguns docents, pares i mares es preocupen pel fet d'aprendre i utilitzar diferents llengües a la vegada i les interferències que això pot comportar. És evident que en estudiar, adquirir, utilitzar, aprendre i conèixer diferents llengües, es donen interferències entre elles i de vegades aquestes interferències suposen incorreccions a nivell ortogràfic, fonètic, lèxic, gramàtical, sintàctic... o tots barrejats he!he!he! Però, deixeu-me dir: benvinguda interferència! Malgrat es puguin donar alguns errors per barrejar codis, el cabdal de coneixement i els beneficis de conèixer diverses llengües són molt superiors.

Tot i que els catalans tenim clars els beneficis del nostre bilingüisme inicial a molts nivells i de la importància de la immersió a l'escola catalana com element de cohesió i coneixement, de vegades no tenim prou presents les llengües maternes dels nostres alumnes i no som conscients d'una riquesa que tenim a l'aula i podem aprofitar o si més no, reconèixer. Pensar que no tots els alumnes d'origen marroquí parlen àrab, sinó que molts parlen amazig o amb un alumne més gran fer una traducció d'un document de la wikipèdia del moldau al català, poden ser-ne exemples de dos nivells ben diferents de reconèixer aquest plurilingüísme dels alumnes de la nostra aula.

Pel que fa a les llengües estrangeres és també important fer-les presents com més aviat millor i oferir, com sempre, espais, situacions, textos, estructures... variades, naturals, originals...

Cada llengua ens obre un món de comunicació, però també de pensament, bellesa i coneixement que, si tenim l'oportunitat, no hem de deixar-nos perdre.

I ja que parlem sobretot de comunicació, com ja vam comentar en un altre post, el nivell oral de la llengua sempre ha d'anar primer i gaudir de més temps i dedicació, pel que suposa d'aprenentatge i també d'expressió. Diuen els estudis a més a més, que en el llenguatge oral el pes de la comunicació recau sobretot en la comunicació no verbal (gestos, expressions facials...) i tot i que evidentment variarà segons el missatge, el canal... i altres variables, aquests estudis situen el pes d'aquesta comunicació no verbal per sobre del 70%.

Per tant, en aquesta entrada conclouríem amb una idea, una referència i una frase:

La idea.
- Quantes més llengües millor!

La referència: Linguamón. Casa de les llengües.

La frase.
"El somriure és l'idioma universal de la gent intel·ligent."

lunes, 13 de enero de 2014

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."





miércoles, 8 de enero de 2014

La programació i temporalització del trimestre

Just començat el segon trimestre del curs 2013-2014,  us volia proposar de programar a grans trets i de forma senzilla la vostra àrea o assignatura per aquest trimestre.

Al meu entendre hem dedicat molts esforços, temps i paper en la nostra carrera docent a la programació i a la pràctica, aquests esforços no s'han vist reflectits en innovació, millora o canvis metodològics.

Quan estudiavem tots havíem fet florides i irreals unitats didàctiques. Moltes vegades, es presenten programacions anuals que queden en paper mullat i que no afecten gaire al dia a dia a l'aula i, com sempre, la programació la lidera els fantàstic, l'insubstituible, el magnífic i meravellós... LLIBRE DE TEXT.
La LOGSE va convertir el currículum i la programació en gairebé una religió i si no se quin objectiu no anava en la forma verbal adequada, no era correcte... ;)

La meva proposta per programar i temporalitzar els continguts del proper trimestre és molt més simple que tot això:

- Agafeu el llibre de text que tenen els vostres alumnes i un parell més del mateix nivell, matèria i temporalització.
- Escolliu 3 o 4 temes màxim.
- Afafeu un calendari i mireu quantes setmanes i sessions (traieu festes)  podeu dedicar a cada tema.
-Agafeu el llibre de text com a fil conductor de la vostra programació.
- Feu una primera selecció i espurgada  del més instructiu i innecesari. No patiu si heu de treure força continguts.
- Mireu quins tractaments podeu donar a cada tema: enfocat com a projecte de recerca, explicitant estratègies cognitives, incorporant les TIC, lectures i materials complementaris, competències bàsiques...
- Torneu-vos a mirar el calendari i prioritzeu.
- Penseu que s'ha d'atendre el cicle de la informació: rebre informació, tractament, creació i reflexió.
- Totes les sessions han d'incorporar expressió oral per part dels alumnes. Genereu debats, per exemple on aflorin els valors...
- Modeleu les estratègies i destreses noves.
- Dediqueu temps a la lectura autònoma i silenciosa.
-Deixeu espai per fomentar, valorar i treballar les aportacions dels alumnes.
- Una vegada teniu més o menys la bastida del que treballareu al trimestre, anticipeu-ho als alumnes, amb dates aproximades, continguts, activitats principals, avaluació...
- Sempre cal ser flexible però també realista pel que fa a la temporització.
- Poseu-vos en el lloc dels alumnes i expliciteu-ho tot al màxim. Explicitar la temporització també servirà de model als alumnes per a quan ells hagin d'organitzar-se projectes o tasques. Amb alumnes més grans programeu alguns aspectes conjuntament, impliqueu-los en la programació.
-Interactueu molt i incorporeu les seves vivències tant com es pugui.

Segurament em deixo coses. Ajudeu-me docents! N'hi ha molts que ho feu molt bé! Fem que entre tots llueixin les bones pràctiques i no esdevinguin aillades sinó que siguin autèntiques taques d'oli als centres i a tot el sistema educatiu.

"Un desig temporalitzat es converteix en un objectiu."


lunes, 6 de enero de 2014

L'Educació Líquida al Magazine de Radio Bisbal

Aquest matí del primer dissabte de 2014 hem estat parlant amb en Manel i la Joaquima al Magazine de Radio Bisbal.

Us enllaço l'audio per si voleu fer podcast.

Aquesta primera experiència radiofònica ens anima a fer al Magazine una petita col·laboració mensual sobre temes d'educació.

Inaugurarem la nostra secció al Magazine el proper dissabte 25 de gener de 2014. Aviat us avançarem els temes del primer programa.

Com sempre, us animem a participar, comunicar i interactuar amb nosaltres. Ens agradaria molt que ens fessiu propostes sobre temes educatius que us interessen o preocupen, preguntes, suggeriments... i tot el que se us acudeixi que de ben segur enriquirà i engrandirà l'espai.

Gràcies.

viernes, 3 de enero de 2014

Parlar molt a casa i a l'escola

Les quatre destreses lingüístiques bàsiques són parlar, escoltar, llegir i escriure
Parlar i escoltar formen part del llenguatge oral i llegir i escriure de l'escrit.
Parlar i escriure són destreses expressives mentre que llegir i escoltar són receptives.

Les destreses que posaríem a un primer nivell pel que fa al temps de dedicació serien les destreses orals

Escoltar com a destresa receptiva i oral a l'escola es fa molt, els alumnes escolten molta estona al mestre, però a casa també cal que verbalitzem, argumentem, cantem cançons, expliquem i llegim contes i parlem molt als nostres fills. Els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Parlar és una destresa expressiva. L'expressió consolida la informació i la transforma en coneixement, aprenentatge. És molt important saber estructurar la conversa. 

Sempre solo posar un exemple per aclarir-ho:
Heu anat a una conferència. Us ha agradat molt i la voleu explicar a un company que penseu que també l'hi hauria agradat. Poseu-vos en situació. No és gens fàcil. Hem de posar en marxa moltes destreses cognitives. Temes que es van parlar. Anècdotes. Exemples. Si fem l'esforç de fer aquesta síntesi haurem assentat molt millor la informació rebuda.

Es molt important treballar l'expresió oral a casa però sobretot a l'escola on s'ha deixat massa de banda en favor de l'expressió escrita. 
Treballar l'expressió oral és molt més que fer un treball d'exposició d'un tema al llarg d'un curs. Treballar l'expressió oral vol dir treballar en grup, fer argumentacions, fer resums orals d'un text que ha llegit el mestre, cantar cançons, dramatitzacions, explicar vivències, explicar un llibre o recomanar-lo, explicar una pel·lícula... i infinites activitats més que haurien de ser presents en totes les sessions. Des d'aquí faig una crida a ampliar el temps d'expressió oral en tots els àmbits i situacions. 
La metodologia ILEC (Impuls a la LecturaI) incorpora a totes les sessions l'activitat "Gira't i parla"en la que els alumnes per parelles s'expliquen el que han entès. Un bon exemple per incorporar a qualsevol activitat d'ensenyament aprenentatge.

Un cop ben assolides les destreses orals podrem treballar les destreses escrites, sense abandonar mai l'expressió oral. 

La primera destresa escrita que cal millorar és la lectura. Tenim encara massa fracàs en aquesta destresa i és bàsica per al desenvolupament de les persones en societat: trobar feina, participar democràticament, estar informats, gaudir... 
En aquest sentit es molt important dedicat un temps diari de lectura a casa i a l'escola i fer un treball molt més explícit de les estratègies de lectura: fer prediccions, inferir significat, fer resums...
Com ja hem dit altres vegades el temps de lectura ha d'anar sempre acompanyat d'un temps per parlar de la lectura.

Finalment cal treballar l'expressió escrita. En aquesta destresa els resultats són també baixos. És la destresa més complexa i si no s'han consolidat les anteriors és molt complicada. En totes les destreses cal optar per un enfocament comunicatiu. Pel que fa a l'escriptura una bona activitat podria ser fer un bloc entre tota la classe, per exemple.

El que ha de minvar i molt en favor d'aquest enfocament comunicatiu és el fer exercicis del llibre de text, activitat, que ara com ara ocupa massa estones a les aules i fent els deures a casa sense aportar massa res de nou ni fent moure gaire els processos mentals dels aprenents i sent moltes vegades repetitius.

En aquest enfocament comunicatiu els aspectes més gramaticals i de reflexió de la llengua gairebé es podrien deixar de banda o fer-ne un treball puntual amb alumnes amb altes capacitats.

En aquest post en hem centrat bàsicament en els aspectes lingüístics, val a dir però que l'expressió oral va acompanyada de grans beneficis també emocionals, com tota ativitat expressiva.

Com a conclusió:

A xerrar pels descosits i a fer treballar les neurones.