L'Infant Feliç. No em donis tot el que demano.

La Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és certament un document molt bonic que dóna pautes molt interessants a les famílies per a posar límits i relacionar-se amb els infants i joves en general.

La primera pauta diu:
"No em donis tot el que demano. De vegades només demano per veure fins on puc arribar."

Aquesta primera és molt adequada a les dates que vénen pel que fa a regals i objectes materials. Val a dir però, que les demandes poden ser de qualsevol tipus i que hem d'actuar exactament igual.

Davant de la demanda que sigui, escoltarem a l'infant o jove amb respecte, el deixarem argumentar els motius de la seva demanda, reflexionarem i decidirem.

En moments com aquests, als volts de Nadal, és possible que infants i joves demanin coses innecessaries o que no els volem ni podem donar. Sovint demanen pels imputs mediatics, per la pressió del grup d'iguals (més en els adolescents)...

No hem de defugir mai un NO amb la conseqüent argumentació, pausada i serena. Si ho fem així estarem actuant amb un estil educatiu constructivista.

Cada vegada que hem de donar un NO al nostre fill, no ho hem de veure com un enfrontament, sinó com la oportunitat d'argumentar, reflexionar, debatre i compartir amb una persona molt important a les nostres vides que haurà de madurar i prendre decisions en un futur.

Posem un exemple.

Un adolescent demana una "tablet" aquest Nadal perquè és "molt guay" i els seus amics ja la tenen. Nosaltres pensem que és innecessària i una despesa excessiva.

(Consti que m'encanten els ginys tecnològics i els considero una joguina molt educativa afavoridora de la creativitat i l'alfabetització tecnològica, però també crec que se'n fa un abús a nivell de consum i cal fer reflexionar als adolescents.
Dir també, que si estem totalment convençuts que volem la "tablet" o el que sigui, evidentment que la comprarem. Només és per posar un exemple amb un giny d'actualitat.)

Arguments que li donem, per exemple:
- Tenim dues teles, dos ordinadors, smartphones, la wii... No veiem cap funció/utilitat nova que aporti la tauleta.
- Dediquem molta estona amb els aparells que ja tenim i de vegades ens queixem que ens manca temps per altres coses.
- Representa una despesa important. A casa prioritzem que tinguem tots les coses necessàries (material escolar i extraescolar, roba...) a punt i d'una qualitat edequada per treballar bé. Reflexionar sobre el necessari i l'innecessari.
- El grup d'iguals. Parlar explicitament sobre la importància dels iguals (amics, companys) amb les persones, sobretot en els joves, el fet que això té aspectes positius i negatius i és important saber-ho...
- I molts altres arguments que ens semblin...

Evidentment només és un exemple per posar paraules a com podríem actuar. En aquest cas amb un adolescent podríem discutir però si hem anat argumentant els NO al llarg dels anys, el diàleg serà molt més fàcil perquè ja el tindrem per mà i sabrà que les nostres decisions són fermes.
Amb infants més petits de 2 o 3 anys davant d'un NO es poden donar, de vegades, les típiques "rabietes". Cal conservar sempre la calma i el somriure davant d'aquestes situacions i no cal dir que el que és més important que conservem és la fermesa de la nostra decisió que farà que en un futur no es repeteixi la conducta desmesurada.

"A vegades només demano per veure fins on puc arribar."

És cert. El pares són els referents dels infants i aquests esperen dels adults decisions fermes i segures. De vegades només demanen i desitgen un NO que els doni seguretat, que els demostri que l'adult té les coses clares, porta les regnes i si a més els dona arguments, l'estimaran i l'admiraran encara més.

No tingueu por doncs, de dir que NO als infants i joves, quan hagi de ser així.

Per altra banda, feu-los sentir que tenen el que necessiten, que sou i han de ser generosos en tots els sentits. Un article deia l'altre dia que ens fa molt més feliços regalar que rebre regals i certament és així. Que si demanem bé obtenim més coses. Que no cal demanar-ho tot, que cal confiar en les boniques sorpreses i creure una mica en la màgia... I nosaltres vetlllarem perquè aquesta màgia hi sigui...

I tornant al Nadal. Una vegada vaig trobar la dependenta d'una botiga de joguines comprant entrades pel Circ Cric (que de vegades ve a Girona per aquestes dates) pels seus fills com a regal de Reis. Em va fer gràcia que justament ella (que ven joguines) pensés en regalar una experència. Regaleu-los experiències: circ, teatre, cinema, un dia a la muntanya... És molt probable que d'aquí a 20 anys ho recordin amb més il·lusió que d'altres objectes materials. I a més no són sexistes i les podem fer tots junts.

I sobretot, sobretot regaleu petons, abraçades, somriures, paraules boniques...

"Ningú és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tant ric que no el necessiti."

(Greu oblit. I regaleu llibres pel temps de lectura a l'escola i a casa. ;)  )