No és d'estranyar que, un cop més sigui l'Educació Infantil que ens faci propostes innovadores.
Dèiem també que aquests ambients inspiradors i propis han d'existir també en l'àmbit familiar. En el moment actual en el que molts infants tenen dues cases, cal pensar aquests ambients propis en totes dues.
D'aquests ambients a les aules d'EI podem passar als centres sense aules com la que ens proposa un centre suec o centres molt més semblants a cases que a fàbriques. Entorns líquids i personalitzables on aprendre, desaprendre i crear es donessin la mà.
Ken Robinson afirma que les escoles maten la creativitat. Una dura afirmació que segurament implica molts canvis al sistema educatiu. Però la imatge d'aules amb pupitres verd quiròfan posats en fila no se'm presenta gaire evocadora. Els ambients en canvi em suggereixen bellesa i tendeixen a l'infinit.
De fet, alguns moviments pedagògics que no són nous, com Regio Emilia, posaven molta cura en la bellesa dels materials que es preferien naturals, com la fusta...
En un post de l'abril de l'any passat us parlava del concepte sociològic dels no-llocs, espais sense personalitat ni diversitat (aeroports, centres comercials...) on la gent es troba de pas. Una tendència alienant de la societat actual potser provocada per polítiques uniformadores.
Pensem-hi! Les nostres aules, centres, municipis... creen ambients d'aprenentatge o són uniformes i s'apropen als no llocs?
(Imatge agafasa de "Let tue children play" https://www.facebook.com/letchildrenplay?fref=photo)
