Aprendre a llegir a l'EI

Hem comentat en altres entrades que el treball de la Competència Lectora el portem a terme a partir de tres eixos:
- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

De l'eix del gust per la lectura n'hem parlat en termes generals en una entrada i vam dedicar recentment un altre post a l'Educació Infantil (EI).

Al Servei Educatiu del Baix Empordà (SEBE) estem organitzant la V Jornada d'EI sota el títol, "Una mirada al llenguatge oral i escrit", que es portarà a terme aquest proper 28 de maig de 2016, a la qual us animo a participar i a sumar amb nosaltres, de la manera que més us plagui.

Des del SEBE m'han animat a donar la meva visió d'aquest tema que de vegades és controvertit: l'eix de l'"Aprendre a llegir a l'EI". Hi he estat pensant unes setmanes i finalment m'arriscaré a fer la meva petita aportació, som sempre, síntesi del que he anat aprenent dels meus companys i companyes mestres.
No us espereu un repàs-recull als mètodes de lectura i escriptura, perquè, com em deia una mestra l'altre dia, això ens ho van ensenyar a tots a la Normal i, a més, segur que en sabeu més vosaltres que jo...

Abans d'entrar en matèria... DUES PRÈVIES, MOLT IMPORTANTS!!!

- L'EI és una etapa no obligatòria. Aquest fet lluny de treure-li rellevància, ja que no dubto que socialment tothom té clars els beneficis d'anar a l'escola dels 3 als 6 anys, si que condiciona, per bé (al meu entendre) les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
 En aquest sentit entenc que per algunes docents d'EI el títol d'aquest post, els sembli d'entrada una provocació. Hi estic d'acord. El treball implícit que parteixi dels propis alumnes... a tots els nivells i més a l'EI és el perquè de tot plegat. 
No cal forçar temps, ni nivells... si deixem que tot es doni quan s'ha de donar, el cabdal d'aprenentatge serà més gran. Entre moltes altres qüestions, avui en dia, a les escoles tenim nens i nenes amb cabdals lingüístics molt més amples que els nostres mateixos, els docents, i això és important valorar-ho positivament, ser-ne conscients per respectar el seu temps, possibles interferències entre codis... i molt més.
Amb tot això vull dir que, comparteixo amb moltes companyes d'EI,  que el treball excessivament explícit, anivellat, de "fitxitis"... pot massa sovint bloquejar aprenentatges més que no pas impulsar-los. Deixem-los ser i deixem-los ser infants!
En  aquesta etapa, fonamental, més que en cap altra hi hem de posar primer el cor, després el cos, després la ment i la voluntat.

- La segona prèvia en relació a aquesta mirada al llenguatge oral i escrit és per reivindicar, un cop més, la importància de l'expressió i el llenguatge oral. Hem dedicat ja algunes entrades a aquest tema: "Expressió per aprendre", "Preguntar la lliçó o sumar coneixement", "Parlar molt a casa i a l'escola", "Parlem en propietat als infants", en són algunes...
Ja en l'evolució humana la oralitat va ser prèvia a l'escriptura. Un ferm treball de les destreses en llengua oral, ha de precedir i acompanyar sempre l'aprenentatge del llenguatge escrit.

Dit tot això, endinsem-nos una mica més en l'eix de l'Aprendre a llegir a l'EI.

Aprendre a llegir implica dos processos íntimament relacionats: l'adquisició del codi i la comprensió.

Adquisició del codi. 
La ment humana és simbòlica i li agrada expressar-se i jugar amb diferents codis. El codi del llenguatge escrit amb l'alfabet llatí, fonètic i ortogràfic és un llenguatge força sofisticat. Aquest fet, que d'entrada pot semblar evident, ens sembla interessant de tenir en compte.

De la mateixa manera que la oralitat precedeix a l'escriptura. Hi ha molts altres codis gràfics que també la precedeixen i l'acompanyen. Del dibuix més abstracte a la grafia d'una lletra que expressa un fonema, hi ha molts símbols que ens comuniquen coses. En aquest sentit volem esmentar el treball de "Grafia i entorn. Envoltats de missatges" que han fet els centres de la Bisbal d'Empordà a l'etapa d'EI amb altres institucions del municipi per tal de fer presents aquests codis previs o relacionats amb l'escriptura.
Aquí trobareu informació del treball de cada centre participant.

Si ja hem dit que amb el plurilingüisme el cabdal de coneixement és més gran. Amb l'adquisició de diferents codis d'expressió també: l'art, en totes les seves manifestacions i codis, la música, la dansa o l'expressió corporal, en general... la robòtica... són bons exemples de codis diversos per treballar, expressar-se i, en definitiva, crear, que podem posar a l'abast dels nostres alumnes. No ens limitem. Els diferents llenguatges, un cop més, es reforcen, ajuden a crear connexions i a atendre la diversitat de talents i a enfortir aprenentatges. Els darrers estudis demostren que els infants que practiquen algun esport o estudien música tenen millors resultats en els aprenentatges escolars.

Comprensió lectora 
No es pot deslligar mai l'adquisició d'un codi de la comprensió del missatge que implica. Aquí recau un cop més el quid de la qüestió. 
Quan treballem a primària la comprensió lectora ho fem a partir de la metacognició d'estratègies implícites en el procés lector, fent-les explícites i conscients. En aquest sentit treballem i engrunem estratègies implícites per fer hipòtesis o prediccions, inferències, fer-se preguntes, fer resums, extreure idees principals... Són processos que els lectors tenim tant automatitzats que de vegades no fem prou explícits a l'hora de modelar la comprensió de textos amb l'alumnat. El treball de l'Impuls a la Lectura (ILEC) amb moltes mestres d'EI que s'han prestat a innovar i experimentar en aquest sentit, m'han demostrat, que, sempre partint de la oralitat, aquest és un treball enriquidor i que enforteix també en l'etapa d'EI la comprensió de textos mentre s'està descobrint el codi.

Com ho fem? Tornem als mètodes...

Ja us he dit abans que no enumeraríem els mètodes d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura perquè no és el propòsit d'aquesta entrada. El que sí que no podem deixar de dir és que actualment totes les metodologies que es dediquen a l'"aprendre a llegir", proposen equilibrar dues vies: la fonològica i la lèxica.

Deixo pels experts de la jornada que ens aportin més llum sobre aquest treball, però aprofito per compartir amb vosaltres, lectors estimats, algunes petites descobertes recents de materials.


Via fonològica 
El treball del que anomenem "consciència fonològica" és el tema central d'aquesta via, tant a l'EI, com en moltes Aules d'Acollida (AA) on, alumnes ja més grans, també estan fent aquest treball. En aquest sentit, avui mateix, en una AA he descobert aquest Symbaloo amb un recull d'aplicacions interessants pel treball de consciència fonològica. Feu-hi una ullada!

Via lèxica
Un altre espai virtual amb molts de recursos per al treball de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que contempla les dues vies és aquest recull de l'escola Diputació que ells anomenen "la meva motxilla".

Espero que us siguin útils.

 
Per acabar aquesta síntesi vull agrair a tots els companys i companyes, grans professionals, que m'acompanyen en aquestes descobertes:
A la Rosa Guàrdia per la seva visió global i prèvia. Menys és més. Sempre.
A la Núria Duch pel seu treball des del SEBE en organitzar la jornada i estimular-me a escriure i investigar en aquests temes.
A les professionals dEI implicades en el treball de "Grafia i Entorn". 
A les professionals d'EI que s'arrisquen  a treballar estratègies amb els més petits.
A en Josep M. Cantaré, tutor d'AA, per la seva cerca de materials.
I a tots els que em llegiu i sumeu.
Per altra banda, els errors que detecteu, són tots meus. Me n'adjudico l'exclusiva. ;)

GRÀCIES!

 



 

Expressió per aprendre

Vaig sentir una vegada una frase que deia que els sociòlegs van a Cuba i els pedagogs tenen el laboratori en ells mateixos, en anar reflexionant sobre el propi aprenentatge.
"Aprenc i per tant sóc", seria la meva versió pedagògica del "cogito, ergo sum".

De totes les maneres d'aprendre, l'expressió és la que em sembla més genuïna. Per això m'encanta parlar i també escriure, com per exemple, en aquest bloc.

Avui vull compartir amb vosaltres algunes idees sobre el tema, per animar-vos a que us expresseu molt més des del cor, ment, cos i voluntat, com diem sempre. O sigui, que expresseu emocions i sentiments, idees, moviments i hi poseu consciència. En fer-ho, sobretot si us enfoqueu en coses boniques i positives, servireu de model als altres (el modelatge és la millor manera d'ensenyar) a qui convidareu a perdre la por i a expressar-se també.

Expressió i llenguatges
Quan parlo d'expressió em refereixo a comunicar quelcom: una idea, un pensament, una emoció originals i propis de la persona que s'expressa...

Ho podem fer i proposar que es faci a fills o alumnes de moltes maneres: expressió plàstica, corporal, musical... però sobretot i perquè no requereix cap infraestructura, podem (sobretot a l'escola) fomentar l'expressió oral.

Expressió i aprenentatge

Segur que trobaríem molts arguments psicològics molt ben fonamentats però esmentaré els que he detectat des del meu humil "laboratori".
Expressió i memòria. Si el que rebeu, sigui una conferència, una pel·lícula, una lectura... us la quedeu guardada per a vosaltres i no l'expliqueu ni comenteu a ningú, segurament l'oblit serà molt més invasiu en poc temps.
Expressió i estructuració del pensament. Quan us disposeu a explicar aquella pel·li que tant us ha agradat haureu de buscar una estructura per organitzar la informació. Aquesta estructura us servirà de bastida quan vulgueu explicar el film a un altre amic i també en podreu aprofitar unes parts per quan vulgueu explicar una nova pel.lícula.
Expressió i coneixements previs.  Aquesta bastida mental, per força, es crearà utilitzant idees, emocions ja adquirides anteriorment i crearà connexions noves a la vostra ment, que us serviran més endavant.
Expressió i diàleg. Des de temps antics, la dialèctica ha servit com a font d'aprenentatge, per corregir errors... El curiós és, que essent tan antic el mètode l'utilitzem tan poc...
Expressió i cicle de la informació. Per dir-ho molt esquemàticament: rebem informació, la manipulem i transformem i, en expressar-nos, la transformem en coneixement. L'expressió tanca el cicle de la informació establint connexions i transformant-la en coneixement.

Expressió i creativitat

Per força, qualsevol forma d'expressió ha de ser creativa, ja que parteix de la nostra percepció individual, dels nostres coneixements previs i s'alimenta d'allò social, connectant idees i transformant-se amb els altres. Després d'expressar-nos, en certa manera, ja no som els mateixos, ni tampoc ho és el món. 

 Expressió i valor  

Si totes les les formes d'expressió són creatives, per força totes són úniques  i per tant totes tenen valor. 
En aquest sentit, tan importants són les expressions dels "iguals", com les "divergents", com les dels "experts" i totes serveixen per aprendre.
El diàleg entre iguals ofereix un llenguatge comú, una relativa zona de confort que, sobretot a l'escola pot ser molt ben aprofitada per comprendre explicacions del docent si són compartides entre els alumnes, recreades novament amb les seves paraules i des de la seva subcultura.
Les expressions divergents a les nostres sempre ens poden enriquir i aportar matisos, per tant, si incorporéssim aquesta idea, tan obvia, a les nostres expressions i ens enfoquéssim més en construir que en destruir, l'aprenentatge de tots també creixeria.

Expressió i tribu

Potser m'heu sentit a dir molts cops que per educar un infant cal una bona tribu. Una bona tribu és també una tribu que s'expressa i en la qual expressar-se és un valor i totes les expressions sumen. 

Les comunitats d'aprenentatge, per exemple, parteixen d'aquesta idea i construeixen el seu "somni" de centre educatiu comptant amb tota la comunitat. 

Expressió i sistema educatiu i social

Als centres educatius, sempre en termes generals, hem dedicat molt sovint la major part del temps a rebre informació i a fer exercicis de repetició més que no pas d'expressió.

Malgrat tot el que he anat comentant fins ara, tant en el sistema educatiu com en el social, hem pensat massa sovint en termes d'"allò que està bé i allò que està malament" o en que hi ha alguns que tenen més valor o dret a expressar-se que d'altres perquè "en saben més". Aquestes idees de vegades ens coarten l'expressió i ens fan sentir insegurs limitant-nos l'expressió i per tant l'aprenentatge. Al meu entendre hauríem de canviar aquest enfocament, començant per nosaltres mateixos i assumint el risc. 

Expressió i risc

És cert que expressar-se sempre comporta un cert risc. Risc de ser escoltat, llegit, observat, contradit, renyat, aplaudit... Sovint quan escric, tinc "por" de publicar, de vegades em sento poca cosa davant els experts o penso que potser estic equivocada en algun aspecte o que no he llegit prou sobre algun altre... després però, penso en el risc més gran de tots els que té expressar-se: el risc d'aprendre i ser nosaltres mateixos. 

Què em dieu?  Assumim el risc?

 

Magazine 4.4.2015. Conversa amb Gerard Ros Cruz especialista en Bionruroemoció

Al Magazine de Radio Bisbal del 4.4.2015 hem conversat amb Gerard Ros Cruz, especialista en Bioneuroemoció.

Escolteu el programa. Feu podcast!

TEMES

- Què és la Bioneuroemoció?
- Salut i educació
- Emocions. Identificar-les, expressar-les...
- Ment. Conscient i inconscient.
- Biologia.
- Percepció
...

Desaprendre i modelar

Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.

Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.

Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins. 

Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.

Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.

Ambients vs no-llocs

En el darrer Magazine la Núria Duch i la Rosa Guàrdia ens parlaven dels "ambients" en l'Educació Infantil. Ens van explicar que no calia que totes les aules fossin iguals sinó que es podien crear espais diferents, temàtics, pensats conscientment amb finalitats educatives on després els infants s'expressaven de forma lliure i creativa. 

No és d'estranyar que, un cop més sigui l'Educació Infantil que ens faci propostes innovadores.

Dèiem també que aquests ambients inspiradors i propis han d'existir també en l'àmbit familiar. En el moment actual en el que molts infants tenen dues cases, cal pensar aquests ambients propis en totes dues.

D'aquests ambients a les aules d'EI podem passar als centres sense aules com la que ens proposa un centre suec o centres molt més semblants a cases que a fàbriques. Entorns líquids i personalitzables on aprendre, desaprendre i crear es donessin la mà.

Ken Robinson afirma que les escoles maten la creativitat. Una dura afirmació que segurament implica molts canvis al sistema educatiu. Però la imatge d'aules amb pupitres verd quiròfan posats en fila no se'm presenta gaire evocadora. Els ambients en canvi em suggereixen bellesa i tendeixen a l'infinit.

De fet, alguns moviments pedagògics que no són nous, com Regio Emilia, posaven molta cura en la bellesa dels materials que es preferien naturals, com la fusta...

En un post de l'abril de l'any passat us parlava del concepte sociològic dels no-llocs, espais sense personalitat ni diversitat (aeroports, centres comercials...) on la gent es troba de pas. Una tendència alienant de la societat actual potser provocada per polítiques uniformadores.

Pensem-hi! Les nostres aules, centres, municipis... creen ambients d'aprenentatge o són uniformes i s'apropen als no llocs?

(Imatge agafasa de "Let tue children play"  https://www.facebook.com/letchildrenplay?fref=photo)

Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

El somni i la imaginació

Alguns centres educatius quan volen emprendre processos de millora es constitueixen com a Comunitats d'Aprenentatge. Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen tots els seus membres en el procés de millora i una de les primeres fases del procés l'anomenen "El somni".

En el Somni d'un centre que s'ha constituït Comunitat d'Aprenentatge, docents, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis... imaginen com seria el seu centre educatiu ideal. quines coses posarien i quines traurien...

Ken Robinson afirma que la imaginació és el tret exclusivament humà, més que la intel·ligència o cap altre...

De fet, darrerament sembla demostrat que el 95% dels nostres pensaments són subconscients.

Tradicionalment hem donat molt poca importància i fins i tot hem menystingut aquests processos mentals que els infants viuen amb molta naturalitat. El llenguatge n'és ple d'exemples:

- Són imaginacions.
-Estàs somiant.
Relacionades amb fets o idees de poc valor.

Potser, com diuen Punset i altres estudiosos de la intuïció i les emocions no hauríem de deixar de banda aquests processos mentals tan importants i atrevir-nos a somiar una mica més cada dia per tal de ser un xic més creatius.

Ja ho deia Foix:

"És quan dormo que hi veig clar..."

Magazine 15.11.14 La creativitat

Al programa de dissabte passat vam conversar amb la Carme i la Joaquima sobre Creativitat.

Enllaç a l'audio del programa per si voleu fer poscast

Algunes idees que vam apuntar:

- La creativitat s'apren

- La intel·ligència s'aprèn

- El coneixement i la creativitat són socials i creixen quan es compateixen.

- La creativitat es relaciona amb la felicitat.

- La gent que troba el seu element es sent afortunada.

- La sort depen més de l'actitud que de forces sobrenaturals.

...

1r aniversari del bloc d'Educació Líquida

Em plau molt de celebrar amb vosaltres, aquest cap de setmana, el primer aniversari d'aquest bloc d'Educació Líquida.

En un any hem publicat, amb aquesta, 77 entrades, de temes diversos, tots relacionats amb l'educació en el món d'avui.

Sempre he anat escrivint sobre el que m'ha inspirat en un moment determinat i en aquest sentit m'ha estat molt fàcil. De vegades però, confeso que he escrit sobre temes que no domino gaire, però el motiu de fer-ho ha estat per ordenar els meus pensaments i al compartir-ho aprendre'n una mica més.

A la columna de la dreta hi trobareu els 10 posts amb més visualitzacions.

La Carta d'un fill a tots els pares i mares, encapçala la llista. Tot i que no és mèrit meu la redacció d'aquesta entranyable carta, em plau molt d'haver-la compartida i que us hagi agradat.

Els posts sobre art, temes emocionals, creativitat... han estat també un camí d'aprenentatge que em ve molt de gust seguir explorant amb tots vosaltres.

Al gener vam engegar la secció d'Educació Líquida al Magazine de Ràdio Bisbal. I seguirem aquesta temporada tractant l'educació en aquest mitjà tan agradable.

Al gener també vam engegar la pàgina al facebook on a més dels posts del bloc i compartim cites, articles... sempre molt líquids... ;)

Al maig vam obrir la secció de ressenyes on de moment hem referenciat dos llibres i esperem seguir recomanant-ne més de tan interessants com aquest parell que ja tenim.

Com que m'agrada escriure posts breus deixo aquí el repàs de l'any en aquest post.

Us convido però, a fer una passejada d'aniversari pel bloc, a escoltar el programa del proper dissabte a la ràdio (en directe o en podcast) i a anar seguint la pàgina al facebook.

Educació líquida segueix caminant i la setmana vinent us presentaré un nou projecte que em fa molta il·lusió. Avui però, centrem-nos en la celebració d'aquest primer aniversari del bloc.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER LLEGIR-ME I ACOMPANYAR-ME EN L'APRENENTATGE!!!

SOU ELS MILLORS!!! ;)

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )

La formació telemàtica per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

Dèiem en el post anterior que una formació integral ha d'educar cor, ment i voluntat.

Vam dedicar un post també a la voluntat on la idea principal consistia en deslligar-la de l'esforç i veure-la més com la capacitat d'organitzar-se i autodirigir-se per emprendre projectes i aconseguir fites.

També vam parlar fa més temps de com les TIC contribueixen de moltes maneres a promoure el canvi metodològic que necessita l'educació.

Avui volem parlar de la formació telemàtica, on-line, a distància, no presencial i semi-presencial com a eina clau per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

La formació a distància fa temps que existeix i sempre ha aportat grans avantatges a l'hora d'educar la voluntat.
En general es donen algunes característiques importants:

- Hi ha anticipació del programa, els continguts, l'estructura didàctica, les activitats, l'avaluació... de manera que l'alumne sap en tot moment on és, on va i cap a on s'ha de dirigir.

- La matèria està adequadament temporalitzada, de manera que res es queda per fer.

- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge no depenen d'un espai-temps. Els alumnes poden formar-se i organitzar-se com vulguin.

Si a la formació no presencial tradicional hi sumem els entorns virtuals d'aprenentatge que ofereixen les tecnologies actuals, es poden crear entorns d'aprenentatge constructivistes on és possible crear coneixement de forma social-en grup d'una forma molt senzilla.

- Fòrums, xats, wikis... doten als alumnes d'eines bàsiques per a compartir coneixement.

- Imatge, text, video, so, música... permeten crear en entorns multimèdia i multimodals.

- Posen en contacte persones distants en l'espai-temps però que comparteixen interessos i poden crear juntes coneixement nou.

- Els continguts de la matèria, el disseny pedagògic i les eines tecnològiques són els tres aspectes fonamentals, que si són acurats conformen una formació de gran qualitat.

- Aquest tipus d'aprenentatge és bàsic per autodirigir-se, aprendre a aprendre i desenvolupar les destreses necessàries que requereix la Societat de la Informació i el Coneixement.

A Educació Líquida ben aviat us farem partíceps d'un nou projecte en aquesta línia. Esperem que puguem compartir encara més coneixement plegats sense dependre de l'espai ni del temps, amb ubiqüitat i asincronia.

Una abraçada telemàtica!

Cor, ment i voluntat

Tot i que ho hem anat dient de manera fragmentada en diferents posts, ens hem adonat que encara no havíem escrit mai un post de l'Essència de l'Educació Líquida que solem resumir en tres paraules:

COR, MENT I VOLUNTAT

MENT
El sistema educatiu tradicionalment s'ha ocupat de la ment: disciplines, àrees, assignatures, transmetre coneixements, instruir... Aquest aspecte, tot i que molt millorable, sobretot quan el lliguem amb els altres dos, ha estat força desenvolupat i, de fet, es van transmetent coneixements des de fa segles amb eficàcia i sense massa complicacions.
Com hem comentat a altres posts, des d'Educació Líquida creiem en un enfocament interdisciplinari, un replantejament dels continguts, l'ús de les TIC i sobretot d'entorns virtuals constructivistes, poden fomentar la creació de nou coneixement.
En un altre post ja vam parlar de les característiques de la ment creativa.

On estem encara a les beceroles és en els altres dos aspectes que cal educar per a desenvolupar-nos com a persones i ser creatius i emprenedors.

COR
Com hem dit en diversos posts, el benestar emocional és bàsic per tenir la ment oberta a nous aprenentatges.
Com sabeu ens agrada molt la frase:
"Si t'emociona el que fas, estàs creant"
Malauradament el nostre sistema educatiu està mancat de creativitat i emoció.
Cal que potenciem les diferents intel·ligències de múltiples maneres: El temps dels genis, La llibreta d'idees... en poden ser exemples... Cal que ens eduquem connectant amb nosaltres mateixos.

VOLUNTAT
Al meu entendre aquest és l'aspecte que tenim més mal entès en l'educació. Ho comentàvem al post "Voluntat vs Esforç"
La voluntat significa establir fites i objectius, tenir estratègies d'organització, controlar emocions com la impaciència-paciència, frustració davant els obstacles...
Educar la voluntat és bàsic per ser persones d'èxit en mercats laborals flexibles i líquids.

Si la voluntat va acompanyada d'emoció, amb poc o gens d'esforç, la persona sabrà trobar els coneixements necessaris per CREAR.

EDUCACIÓ LÍQUIDA=COR+MENT+VOLUNTAT

Eureka! La llibreta de les idees!

Els processos creatius tenen diverses fases: primer cal tenir el desig de crear alguna cosa, de l'àmbit que sigui, combinant les nostres experiències i talents, amb els quals, cal confiar...

Per activar aquest desig i fer-lo conscient hem anat parlant d'algunes tècniques:

- En un post anterior parlàvem del "Valor de l'avorriment". Cal deixar espai perquè les idees apareguin. Una agenda massa densa no ho permet.

- En un altre port parlàvem del que vam anomenar com "El temps dels genis". Temps lliure entre les tasques laborals i/o escolars per treballar en els projectes que un desitgi tirar endavant. Aquesta tècnica Google l'ha feta més explícita perquè la utilitza amb els seus treballadors.

Avui parlarem d'una altra eina tant o més senzilla: "La llibreta de les idees o dels nous projectes...".
La meva té nom i tot, es diu "Eureka!" A la que tinc ara hi vaig dibuixar una bombeta.  ;)

Grans, petits i mitjans, podem tenir una llibreta, bloc, quadern... per anotar-hi les idees que se'ns acudeixin d'aquells temes que ens emocionen, que els fem i ni ens n'adonem, que ens fan aixecar de la cadira i posar-nos en acció... que creuen els nostres talents i capacitats i configuren el nostre Element.

Frases inspiradores, idees per desenvolupar, dibuixos i esquemes, gargots... tot això i molt més i cap a la nostra llibreta de les idees.

De totes les idees que anotem a la llibreta només algunes o una o a temporades cap, aniran endavant, però ens ajudaran a ser conscients d'allò que ens atrau, ens motiva, també ens faran adonar de les nostres capacitats i talents, així com de les mancances, punts on, si volem desenvolupar la idea, caldrà que busquem la col·laboració d'altres, el treball en equip... i molt més.

Com dèiem la llibreta d'idees és una senzilla tècnica dels moments inicials d'un procés creatiu. La ment creativa necessita desenvolupar altres destreses d'organització i planificació per les quals cal educar la voluntat i l'aprentatge i la gestió de tasques autodirigides.

A Educació Líquida sempre anem anotant noves idees a Eureka!!!

Emocioneu-vos, creeu i sort!

Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

Educant la voluntat. Voluntat vs Esforç.

A Educació Líquida solem dir que per a una educació integral cal educar cor, ment i voluntat.

Hem dit moltes vegades que ens queda molt camí per recórrer pel que fa a l'educació emocional, però també ens en queda per aprendre a educar la voluntat.

Al meu entendre l'escola activa i renovadora ha evitat parlar d'educar la voluntat perquè aquest terme massa sovint se'ns ha confós amb el d'esforç. Al meu entendre esforç i voluntat són termes diferents, gairebé oposats.

Mentre que l'esforç ens porta a tasques feixugues, patiment i records de frases com "la letra con sangre entra", la voluntat és molt diferent. La voluntat consisteix en tenir estratègies diverses a l'hora d'abordar una tasca que pot ser llarga: establir objectius a diferents nivells i terminis, esmicolar-los en fites, temporalitzar, organitzar, utilitzar eines com calendaris, agendes, visualitzar, ... i un llarg etcètere. La voluntat també té a veure amb l'actitud i la motivació, l'autoregulació de l'aprenentatge i la metacognició, la competència informacional..., també deu tenir a veure amb l'emprenedoria, el lideratge i molt més...

A mi em sembla que un objectiu o una tasca empresa amb la voluntat ben educada ha de representar poc o menys esforç del que ens pensem. El fet d'anar conquerint petites fites ha de ser plaent i motivador.

Com he dit abans, de vegades hem confós els dos conceptes i ens ha fet por encarar l'educació de la voluntat i una mica a l'escola com en la família, en alguns moments, es pot haver passat d'estils educatius autoritaris a d'altres més laissez faire. Cal trobar l'equilibri amb models constructivistes i educant cor, ment i voluntat.

El segon parany que ens pot haver confós és el treball de la creativitat. Sabem que quan actuem en el que ens agrada el temps passa ràpid, no hi ha esforç, ens sentim inspirats o com diria Robinson en el nostre Element. Però aquest és un instant de l'acte creatiu. És el gol. Però per marcar el gol hem d'entrenar de moltes maneres... No sempre el treball creatiu apareix en l'espontaneïtat. Educar la voluntat també forma part d'educar la creativitat.

Com he mirat d'apuntar, educar la voluntat pot requerir destreses molt diverses però, com sempre, si som famílies i docents models de competència en aquestes destreses tindrem els fonaments educatius més ben consolidats.

Què en penseu? :)

Foguera de Sant Joan

La tradició diu que el foc de Sant Joan purifica i per això és llencen a la foguera els trastos vells que ja no serveixen. 

Molts autors pensen que cal una transformació de l'educació per això a mode de divertimentto us proposo que diem aquelles coses que ja no ens serveixen en aquesta Educació Líquida i que llençaríem a la foguera de Sant Joan.

Comencem des del post però espero que hi afegiu tot el que us sembli des dels comentaris, facebook...

- Per Sant Joan acaba sempre el curs escolar i les cases amb infants i joves tenen les taules plenes de llibres de text rebregats. La primera cosa que hauria d'anar a la foguera seria aquest abús del llibre de text com a eina, gairebé única, d'ensenyament-aprenentatge. Sense tants llibres podríem fer servir materials més autèntics i reals, alguns creats per nosaltres mateixos.

- En segon lloc per seguir amb la tradició i començar llençant el més estrictament material, llençaria els pupitres i els espais uniformes per crear espais més reals i que fomentessin la vida, l'intercanvi, la bellesa... i s'assemblessin més a les cases que a les fàbriques. 

- En tercer lloc llençaríem les jerarquies i crearíem models més horitzontals i democràtics. No hi hauria disciplines amb més valor que d'altres perquè totes són necessàries i totes creen coneixement en un model interdisciplinari...

- També llençaríem l'abús de silenci i el restar immòbils tantes hores en una cadira. 

Llavors, ens pintarem la cara i tocarem ritmes amb els tambors i ballarem danses al voltant les fogueres. ;)

I vosaltres, què llençaríeu a la foguera de Sant Joan per començar un nou curs sense andròmines?

Bona revetlla!