El temps de lectura a l'Educació Infantil

Vam dedicar un post d'aquest bloc al temps de lectura en termes generals i pensant sobretot en l'Educació Primària on aquest temps ve regulat per llei i es demana als centres educatius que programin mitja hora de lectura diària per tal de fomentar l'hàbit lector.

Quan mirem d'engrunar la Competència Lectora veiem que té tres eixos:


- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

Aquests tres eixos han de créixer de forma simultània a totes les etapes.

El temps de lectura va estretament relacionat amb aquest darrer eix: el gust per la lectura.

Tradicionalment a les escoles ens hem preocupat principalment (de vegades, potser, fins i tot en excés) pel primer dels eixos. L'aprendre a llegir, l'adquisició del codi, la consciència fonològica, les diverses metodologies associades a l'adquisició de la lectura i l'escriptura (de les més fonològiques a les més lèxiques o globals passant per un ampli ventall de variants...). Hem fet un gran treball en aquest eix i encara hi tenim feina... però no és l'objectiu d'aquesta entrada aprofundir en aquests aspectes ara.

Tinc la sort de parlar amb molts docents cada dia i curiosament ens adonem que l'eix del gust per la lectura és el que s'ha treballat menys als centres educatius (sempre en termes generals) a tots els nivells.

El temps de lectura és un temps per dedicar-lo a fomentar el gust per la lectura i a adquirir l'hàbit lector.

Cal un temps de lectura a l'educació infantil?

Des del meu punt de vista és important que hi reflexionem.

L'hàbit lector s'adquireix amb modelatge i dedicant un temps a estimar els llibres, els textos, els codis, les grafies, les imatges. Per tant, segurament, s'adquireix, fins i tot, abans de néixer.

Si els tres eixos de la competència lectora han de créixer conjuntament, no cal esperar a l'Educació Primària per fomentar el gust per la lectura i pensar en un temps de lectura sense pressions.

Com es pot organitzar el temps de lectura a l'Educació Infantil?

Des del meu punt de vista, cada centre o equip de docents d'EI hauria de reflexionar sobre l'eix del gust per la lectura i el temps de lectura a la seva etapa i fer una proposta consensuada pel Pla Lector del seu centre.

Hi pot haver tants models com centres i és bo que així sigui, ja que es tracta de fer el que veiem factible i ens hi sentim a gust.

Pel que he anat descobrint parlant amb docents d'aquesta etapa no es tracta tant de calcar el model de primària amb un temps determinat i posat a l'horari (proposta amb molts avantatges per a l'etapa de primària), sinó que és interessant aprofitar la flexibilitat que ofereix l'EI tenint present que dedicar un temps de lectura per gust sovintejat i conscient contribuirà a adquirir un hàbit lector.

Què podem fer en aquest temps de lectura?

Modelatge de lectura en veu alta per part del docent.
És bo explicar contes, però també ho és llegir en veu alta textos de diferents tipologies. El vocabulari és més ric, es pot parlar de lectures més complexes, es pot ajudar a fer prediccions, hipòtesis i activar de forma implícita altres estratègies de lectura.

Lectura autònoma i independent i modelatge de lectura silenciosa per part del docent.
Aquest és el quit de la qüestió. Si a l'Educació Primària la major part del temps de lectura ha d'anar dedicat a aquesta activitat, a l'educació infantil, de vegades es pot pensar que la lectura autònoma ha d'anar després de l'adquisició del codi. Des del meu punt de vista això no ha de ser necessàriament així. Es pot "llegir" sense haver assolit el codi: es poden llegir imatges, paraules, grafies... es poden olorar els llibres, tocar-los, sospesar-los, admirar-los... es pot agafar l'hàbit d'observar en silenci el llibre, a altres companys com llegeixen i trien llibres i, és clar, al mestre o la mestra llegint en silenci. Des d'aquí convido a tots els docents a provar-ho petites estones.
Ja hem parlat en altres ocasions (El valor de l'avorriment, 5 minuts de meditació diària, Educació lenta...) dels beneficis de tenir espais de reflexió i de pausa. El temps de lectura també esdevé beneficiós en aquest sentit.

Altres activitats.

Recomanacions, parlar de lectures, de llibres que ens han regalat, d'il·lustradors, d'autors, observar llibres en altres llengües i alfabets: en llengües maternes de la comunitat educativa, en llegües originals dels llibres... el que vulgueu... sigueu creatius a nivell d'aula, d'etapa, de centre i entorn.

Us recomano molt que feu una ullada al dossier "Atrapats pels llibres" on de ben segur trobareu bones idees per aquest temps de lectura a EI i també al CI.

Els materials

Cal celebrar que en aquesta etapa, les biblioteques d'aula i els ambients de lectura són molt presents. De tota manera cal afegir que alguns centres incorporen espais acollidors (amb sofàs, estores, coixins... ) que faciliten aquests temps de lectura no només a l'aula, sinó en passadissos i altres racons ben aprofitats.

Les famílies i l'entorn

Pel que fa a les famílies, tradicionalment també els hem informat, sobretot en aquesta etapa, del que fa referència  al primer eix, l'aprendre a llegir i l'adquisició del codi, enfocant-nos sobretot en si hi havia o no dificultats. Proposo que ens hi comuniquem també des del punt de vista del gust per la lectura, fomentant que pares i fills llegeixin o fullegin llibres, revistes i comparteixin un temps de de lectura i un temps de companyia en comú, sense textos obligatoris ni pressions de cap mena.

Pel que fa a l'entorn cal aprofitar i fer-ne presents els recursos: biblioteques, llibreries, grafies, codis, senyals... L'associació del meu barri, per exemple, un dijous al mes ofereix un "Punt de lectura" al carrer, on es fa préstec de llibres. Una iniciativa interessant per aprofitar tant a l'escola i com a les famílies.

La Competència Lectora és un aprenentatge, com molts d'altres, que s'allarga tota la vida, per tant és bo tenir-lo present sempre. Tenim feina a tots tres eixos, però m'agrada fer conscient en primer lloc, el treball de l'eix del Gust per la lectura, dedicant un temps de lectura a totes les etapes i per tant, també a l'Educació Infantil.

Gaudiu dels llibres amb els infants i parleu-ne sempre des del cor!

Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )

Ressenya. Com una novel·la. Daniel Pennac.

Autor: Daniel Pennac

Títol: Com una novel·la

Editorial: Empúries

Any: 1993

Pàgines: 167

Obrim una nova secció de ressenyes al bloc d'Educació Líquida amb el lleuger assaig de 1993 de Daniel Pennac "Com una novel·la".

El tema principal d'aquest assaig és la disminució de l'índex de lectura, sobretot per part dels joves.

 

Sabent, com sabem, que vivim en una societat de la imatge, Pennac ens proposa anar una mica més enllà de les habituals lamentacions que es limiten a culpar la televisió i les tecnologies en general de la pèrdua d'interès dels joves per la lectura i ens proposa una revisió dels nostres hàbits lectors tan a casa com a l'escola, fent un recorregut per totes les edats i etapes que implica la lectura. En aquest sentit és un llibre interessant tant per pares com per docents, ja que tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.

Pennac comença dient: "El verb llegir no admet l'imperatiu."

El capítol 5 sols conté aquesta frase:

"¡Que n'érem de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!"

Pennac proposa transmetre el gaudi per la lectura sense obstacles ni frens. 

Ens diu als pares que mentre que quan els infants són petits gaudim de llegir-los en Polzet 500 vegades, més endavant els deixem nàufrags en oceans textuals.

Més endavant, ens alerta dels perills d'omplir d'activitats a infants i joves i del valor de l'avorriment, també per a fomentar l'hàbit lector. Ens diu: 

"Ni una sola oportunitat donada al miserable quart d'hora de retrobament en sí mateix.

...

El llarg avorriment...

Que converteix en possible qualsevol creació."

Els docents, per la nostra banda, els fem omplir fitxes de lectures i llegir llibres a granel, sense tenir presents els seus gustos o dificultats.

Ens reclama un i altra cop que pares i docents llegim en veu alta als infants i joves tot deixant que els llibres parlin amb la seva pròpia veu.

El darrer capítol és el dedicat als DRETS DEL LECTOR:

1- Dret a no llegir

2- Dret a saltar pàgines

3- Dret a no acabar el llibre

4- Dret a rellegir

5- Dret a llegir qualsevol cosa

6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual)

7- Dret a llegir en qualsevol lloc

8- Dret a fullejar

9- Dret a llegir en veu alta

10- Dret a callar

Un llibre que si no fos perquè respectem els drets del lector seria lectura obligatòria per tots aquells que volem promoure el gust per la lectura.

Paradoxalment la primera ressenya la fem d'un llibre que es mostra crític amb el nostre afany de ressenyar i de remarcar "extractes escollits" i transmet tot ell el veritable "Gust per la lectura" insistint en minimitzar els intermediaris entre els llibres i els lectors. 

Pels que no tenen costum de llegir assaig dir-los que la prosa de Pennac sempre és "Com una novel·la":  lleugera i de lectura molt àgil i agradable.

Molts, entre els que em compto, vam descobrir Daniel Pennac amb aquest llibre i ens vam enamorar de la seva facilitat per combinar llengua, literatura, docència  i descripció de la societat actual amb una prosa fresca i uns assajos molt literaris.

I per acabar, un darrer extracte sobre el temps de lectura:

"El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure."

Gaudiu-lo!

Parlem amb propietat als infants a l'escola i a casa

En un post anterior ja parlavem de la importància de l'expressió oral tant a casa com a l'escola i dèiem que els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.

Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)

Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.

Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.

Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.

El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...

Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.

No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat. 

Parlar molt a casa i a l'escola

Les quatre destreses lingüístiques bàsiques són parlar, escoltar, llegir i escriure. 

Parlar i escoltar formen part del llenguatge oral i llegir i escriure de l'escrit.

Parlar i escriure són destreses expressives mentre que llegir i escoltar són receptives.

Les destreses que posaríem a un primer nivell pel que fa al temps de dedicació serien les destreses orals. 

Escoltar com a destresa receptiva i oral a l'escola es fa molt, els alumnes escolten molta estona al mestre, però a casa també cal que verbalitzem, argumentem, cantem cançons, expliquem i llegim contes i parlem molt als nostres fills. Els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Parlar és una destresa expressiva. L'expressió consolida la informació i la transforma en coneixement, aprenentatge. És molt important saber estructurar la conversa. 

Sempre solo posar un exemple per aclarir-ho:

Heu anat a una conferència. Us ha agradat molt i la voleu explicar a un company que penseu que també l'hi hauria agradat. Poseu-vos en situació. No és gens fàcil. Hem de posar en marxa moltes destreses cognitives. Temes que es van parlar. Anècdotes. Exemples. Si fem l'esforç de fer aquesta síntesi haurem assentat molt millor la informació rebuda.

Es molt important treballar l'expresió oral a casa però sobretot a l'escola on s'ha deixat massa de banda en favor de l'expressió escrita. 

Treballar l'expressió oral és molt més que fer un treball d'exposició d'un tema al llarg d'un curs. Treballar l'expressió oral vol dir treballar en grup, fer argumentacions, fer resums orals d'un text que ha llegit el mestre, cantar cançons, dramatitzacions, explicar vivències, explicar un llibre o recomanar-lo, explicar una pel·lícula... i infinites activitats més que haurien de ser presents en totes les sessions. Des d'aquí faig una crida a ampliar el temps d'expressió oral en tots els àmbits i situacions. 

La metodologia ILEC (Impuls a la LecturaI) incorpora a totes les sessions l'activitat "Gira't i parla"en la que els alumnes per parelles s'expliquen el que han entès. Un bon exemple per incorporar a qualsevol activitat d'ensenyament aprenentatge.

Un cop ben assolides les destreses orals podrem treballar les destreses escrites, sense abandonar mai l'expressió oral. 

La primera destresa escrita que cal millorar és la lectura. Tenim encara massa fracàs en aquesta destresa i és bàsica per al desenvolupament de les persones en societat: trobar feina, participar democràticament, estar informats, gaudir... 

En aquest sentit es molt important dedicat un temps diari de lectura a casa i a l'escola i fer un treball molt més explícit de les estratègies de lectura: fer prediccions, inferir significat, fer resums...

Com ja hem dit altres vegades el temps de lectura ha d'anar sempre acompanyat d'un temps per parlar de la lectura.

Finalment cal treballar l'expressió escrita. En aquesta destresa els resultats són també baixos. És la destresa més complexa i si no s'han consolidat les anteriors és molt complicada. En totes les destreses cal optar per un enfocament comunicatiu. Pel que fa a l'escriptura una bona activitat podria ser fer un bloc entre tota la classe, per exemple.

El que ha de minvar i molt en favor d'aquest enfocament comunicatiu és el fer exercicis del llibre de text, activitat, que ara com ara ocupa massa estones a les aules i fent els deures a casa sense aportar massa res de nou ni fent moure gaire els processos mentals dels aprenents i sent moltes vegades repetitius.

En aquest enfocament comunicatiu els aspectes més gramaticals i de reflexió de la llengua gairebé es podrien deixar de banda o fer-ne un treball puntual amb alumnes amb altes capacitats.

En aquest post en hem centrat bàsicament en els aspectes lingüístics, val a dir però que l'expressió oral va acompanyada de grans beneficis també emocionals, com tota ativitat expressiva.

Com a conclusió:

A xerrar pels descosits i a fer treballar les neurones.

El temps de lectura a l'escola i a casa

Dèiem en l'entrada "L'infant feliç" que tenim en algunes competències un fracàs d'entre el 20 i el 30 per cent. Una d'aquestes competències bàsiques és la comprensió lectora.

Tot i que els nostres alumnes decodifiquen els mots i tenen una certa comprensió literal dels textos, punxen fort en les preguntes implícites o inferides i tot i que no en tenim dades en l'alfabetització digital (lectura en pantalles) tampoc els deu anar massa bé, ja que les dificultats són creixents amb textos multimodals, multilingües, amb hipertext i enllaços arreu...

És fàcil deduir que aquests baixos resultats d'un coneixement tan instrumental se'n deriven conseqüències acadèmiques, laborals, socials...

Una de les propostes per millorar aquests resultats és ben senzilla: dedicar un temps de lectura diari. Ja que aquest bloc va dirigit a tothom que l'interessi l'educació miraré d'explicar la importància d'aquest temps de lectura tant a l'escola com a nivell familiar.

Pel que fa a l'àmbit escolar les lleis diuen que s'ha de dedicar un temps de lectura diària que a l'educació primària ha de ser de mitja hora. Al document "La lectura al centre educatiu" del Departament d'Ensenyament es donen orientacions per a portar a terme aquest temps de lectura. És important que els docents per cicles mirin d'organitzar-la. L'objectiu principal de dedicar aquest temps a la lectura és la de desenvolupar el gust per la lectura i l'hàbit lector.
Acostumo a dir també que aquesta mitja hora de lectura a l'escola té també una funció compensatòria en aquells alumnes que a casa no hi dediquen encara aquest temps.
De vegades em sobta que en un entorn on la seva funció primera sigui l'alfabetització costi tant implementar aquest temps de lectura, tot i que val a dir que cada dia són més els centres educatius que porten a terme aquest temps diari de lectura i, el més important, que els que ho fan no tornen enrrere sinó que són ells mateixos els que n'enumeren els múltiples beneficis.

Tant o més important que dedicar aquest temps de lectura a l'escola, ho és dedicar-lo a casa. És molt clau que els fills tinguin models de lectura a casa, que llegim plegats, que anem a les biblioteques amb ells i que al final del dia l'acabem relaxadament amb una lectura. No necessàriament hem de llegir novel·les. Hi ha molts textos i moltes maneres diferents de llegir, que cadascú esculli les que prefereixi.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar aquest temps de lectura a més dels avantatges obvis que té per al desenvolupament d'aquest hàbit, també té efectes beneficiosos a nivell emocional i psicològic en general. Aquest temps de lectura el podríem emmarcar dins el paradigma de l'educació lenta del qual parlàvem en una entrada anterior. El temps de lectura és relaxant, reflexiu, consolida coneixement, estableix diàlegs interiors, relaciona idees, activa coneixements previs...

És molt important que tant docents com pares i mares dediquem temps a parlar d'aquestes lectures. La producció oral és motivadora i consolida idees i aprenentatges. Què ens ha agradat? Què ens ha emocionat? Què hem après? ...

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure. 

Daniel Pennac
Com una novel·la

Gràcies per llegir-me ;)