Magazine 17.10.15. Conversa amb la Montse Lloveras sobre el programa LEXIT i la lectura.

Magazine 17.10.15 Conversa amb la Montse Lloveras

Vam parlar de:

-Mestra del Mas Clarà
- Coordinadora del programa LEXIT a la Bisbal.
- La lectura
- La docència com a activitat humanista

ESCOLTEU EL PROGRAMA

FEU PODCAST!

Ressenya. Com una novel·la. Daniel Pennac.

Autor: Daniel Pennac

Títol: Com una novel·la

Editorial: Empúries

Any: 1993

Pàgines: 167

Obrim una nova secció de ressenyes al bloc d'Educació Líquida amb el lleuger assaig de 1993 de Daniel Pennac "Com una novel·la".

El tema principal d'aquest assaig és la disminució de l'índex de lectura, sobretot per part dels joves.

 

Sabent, com sabem, que vivim en una societat de la imatge, Pennac ens proposa anar una mica més enllà de les habituals lamentacions que es limiten a culpar la televisió i les tecnologies en general de la pèrdua d'interès dels joves per la lectura i ens proposa una revisió dels nostres hàbits lectors tan a casa com a l'escola, fent un recorregut per totes les edats i etapes que implica la lectura. En aquest sentit és un llibre interessant tant per pares com per docents, ja que tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.

Pennac comença dient: "El verb llegir no admet l'imperatiu."

El capítol 5 sols conté aquesta frase:

"¡Que n'érem de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!"

Pennac proposa transmetre el gaudi per la lectura sense obstacles ni frens. 

Ens diu als pares que mentre que quan els infants són petits gaudim de llegir-los en Polzet 500 vegades, més endavant els deixem nàufrags en oceans textuals.

Més endavant, ens alerta dels perills d'omplir d'activitats a infants i joves i del valor de l'avorriment, també per a fomentar l'hàbit lector. Ens diu: 

"Ni una sola oportunitat donada al miserable quart d'hora de retrobament en sí mateix.

...

El llarg avorriment...

Que converteix en possible qualsevol creació."

Els docents, per la nostra banda, els fem omplir fitxes de lectures i llegir llibres a granel, sense tenir presents els seus gustos o dificultats.

Ens reclama un i altra cop que pares i docents llegim en veu alta als infants i joves tot deixant que els llibres parlin amb la seva pròpia veu.

El darrer capítol és el dedicat als DRETS DEL LECTOR:

1- Dret a no llegir

2- Dret a saltar pàgines

3- Dret a no acabar el llibre

4- Dret a rellegir

5- Dret a llegir qualsevol cosa

6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual)

7- Dret a llegir en qualsevol lloc

8- Dret a fullejar

9- Dret a llegir en veu alta

10- Dret a callar

Un llibre que si no fos perquè respectem els drets del lector seria lectura obligatòria per tots aquells que volem promoure el gust per la lectura.

Paradoxalment la primera ressenya la fem d'un llibre que es mostra crític amb el nostre afany de ressenyar i de remarcar "extractes escollits" i transmet tot ell el veritable "Gust per la lectura" insistint en minimitzar els intermediaris entre els llibres i els lectors. 

Pels que no tenen costum de llegir assaig dir-los que la prosa de Pennac sempre és "Com una novel·la":  lleugera i de lectura molt àgil i agradable.

Molts, entre els que em compto, vam descobrir Daniel Pennac amb aquest llibre i ens vam enamorar de la seva facilitat per combinar llengua, literatura, docència  i descripció de la societat actual amb una prosa fresca i uns assajos molt literaris.

I per acabar, un darrer extracte sobre el temps de lectura:

"El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure."

Gaudiu-lo!

Infoxicació i comprensió crítica

Alfons Cornella, un dels gurús de casa sobre la Societat de la Informació i el Coneixement, ja parlava a l'any 2000 del perill de la INFOXICACIÓ o intoxicació per excés d'informació.

I ja estem totalment "infoxicats": les xarxes ens donen allaus de missatges multimodals, multilingües, ràpids, inconnexos...

Llegim en diagonal, volem missatges cada cop més breus i visuals. Pensem en eslògan? Com dèia Umberto Eco. O seríem capaços de ser crítics i pensar/crear l'eslògan? Ens quedem en ser simples receptors atordits per flaixos i cites o som capaços de ser crítics i dirigir-nos?

Quan observem els resultats dels nostres alumnes veiem que la comprensió literal de textos és més o menys acceptable, punxem en trobar informació inferida o implícita i la comprensió crítica és clarament deficient. I en documents amb imatges o sons? No ho sabem, però la cosa no deu millorar sinó al contrari.

Discrepo totalment dels que diuen que els joves actuals pel fet de ser nadius digitals (seguint la nomenclatura de Mark Prensky, nascuts després de l'aparició de la xarxa) tenen les destreses necessàries per moure's a internet.

"Ells ja en saben! No cal que fem res!" Aquesta afirmació només serveix per quedar-nos en l'immobilisme. Els infants i joves dels nostres centres educatius han d'aprendre a tenir una comprensió crítica per destriar entre aquest allau de missatges que intoxiquen el dia a dia de la comunicació. Les dificultats de comprensió crítica, evidents en els textos escrits, augmenten i molt en els missatges digitals.

Amb una bona comprensió crítica la xarxa internet és una eina poderosissíma per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a desenvolupar la creativitat en tots els sentits. Sense comprensió crítica correm el perill de matar el coneixement per infoxicació a més d'estar desprotegits en molts sentits davant tants flaixos i eslògans.

Cal que eduquem en la comprensió crítica de tot tipus de missatges, analitzant-los, disseccionant-los i creant-ne de nous.

Pensar en eslògan o pensar l'eslògan. Aquesta és la qüestió.

Música i emocions

En el món multimèdia que vivim se'ns presenten documents i informacions textuals, audiovisuals, multimodals en general...

Tot i que sovint diem que tenim mancances en la comprensió de textos i molt de camí per recórrer en la lectura i interpretació d'imatges, és en el so, la música i el silenci on estem menys educats per una correcta descodificació i alhora per una adequada comprensió i interpretació del missatge global.

Els infants poden consumir hores de "dibuixos animats" amb bandes sonores de diferents estils musicals que afecten de forma directa el seu estat emocional, sense ser-ne gens conscients. Els adolescents poden rebutjar per sistema algun estil musical, com la música clàssica, sense saber que porten anys escoltant-la mentre en Tom persegueix en Jerry, per exemple.

Educar els infants a una escolta més activa del so-silenci com a part del missatge, els ajudarà en el seu desenvolupament emocional i reforçarà la seva seguretat i autoestima.

Ballar, per exemple, és una manera d'expressar aquestes emocions, que ens suggereix la música, a través del cos. Allibera tensions, ens oxigena i millora el nostre autoconcepte i la capacitat general de moure'ns pel món. En general, tenim infants massa estàtics o quan es mouen ho fan d'una forma massa dirigida.

Per altra banda, vivim en un món sonor i sorollós: hi ha música ambiental als supermercats, als ascensors, a les cases es deixa la televisió engegada, als cotxes... des d'aquí, a més de prendre consciència i gaudir de la música i del so, us recomanem amb igual intenció que preneu consciència del silenci i tots els seus matisos. Apagueu els aparells i escolteu el silenci. Tanqueu els ulls i escolteu: un piano, un gos que lladra a la llunyania...

Amb nens i nenes més grans feu-los pensar quina música posarien darrera d'un conte, d'una imatge... Reflexioneu com pot canviar el missage amb un o altre so.

Un cop més, només creant arribarem a la plena comprensió.

La música és emoció, és afabetització, és educació, és vida.

Internet, TIC i Educació

Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.

Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.

Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.

Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors,  Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.

En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i  Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.

Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:

- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...

També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.

Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)

El valor de l'avorriment

Petits i grans hem omplert al màxim les nostres vides d'activitats fins a l'estrés. A més de les exigències laborals i de l'escola, tenim deures o feina per acabar a casa, fem activitats esportives, culturals, recreatives, compres... i si ens sobra temps el dediquem a les pantalles.

Són molt poques les estones en les que no fem res, en les que estem amb nosaltres mateixos mirant si al sostre li faria falta una altra capa de pintura, el foc de la llar com crema, jugant sols, deixant anar pensaments, relaxant-nos...

Tenir temps fins i tot és mal vist. Els que fan tard a les reunions sembla que treballin més que els que s'organitzen i es prenen el seu temps per fer cada cosa. I aquest model l'anem transmeten de múltiples maneres: amb el nostre fer diari d'adults i omplint la vida dels petits deixant-nos, a tots, poc temps per pensar.

Darrerament he escoltat diversos nens dient que tenen la sensació que la vida els passa ràpid. Això em sembla preocupant. Els grans no tenim aquest record de la nostra infantesa.

Quan de temps fa que no dediqueu un cap de setmana a no fer res? A avorrir-vos, a contemplar la natura, a parlar amb els fills, a pentinar el gos o el gat... ;)

Sovint s'ha culpat a l'escola que promou l'avorriment entre els alumnes dotats. Al meu entendre un sistema educatiu carregat d'exercicis instructius promou l'estrés a tots els alumnes i la rebeldia per manca de propostes intel·ligents i d'estímul al pensament crític d'alguns alumnes de vegades més dotats, de vegades, d'altres.

Avui en un centre m'han dit que fer mitja hora de lectura autònoma i independent amb els alumnes els semblava una pèrdua de temps! Solen ser els alumnes més dotats que agafen el gust per la lectura simplement llegint....

Avorrir-se, saber esperar als altres (que amb tantes activitats com tenen, solen fer tard, com hem dit), és un aprenentatge important a la vida.

La manca de concentració, la incapacitat de trobar el gust per lectures llargues que demanen activar diferents capacitats cognitives... són alguns problemes habituals.

Estructurar les idees per crear, reflexionar, emocionar-se... cuinar... estimar... totes les coses que tenen un valor demanen el seu temps.

Amb això no estem dient que no desitgem una vida plena d'activitats meravelloses que ens omplen de gaudi. Ni molt menys! Pensem però que si ens dediquem a nosaltres mateixos el temps que ens mereixem sabrem més bé qui som, serem més creatius i sabem gaudir més de la nostra companyia i la dels altres.

Una vegada vaig preguntar a la meva filla:
- Què t'agradaria fer aquest cap de setmana reina?
I em va respondre:
- Jugar, jugar i jugar!
Genial!

"Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

El temps de lectura a l'escola i a casa

Dèiem en l'entrada "L'infant feliç" que tenim en algunes competències un fracàs d'entre el 20 i el 30 per cent. Una d'aquestes competències bàsiques és la comprensió lectora.

Tot i que els nostres alumnes decodifiquen els mots i tenen una certa comprensió literal dels textos, punxen fort en les preguntes implícites o inferides i tot i que no en tenim dades en l'alfabetització digital (lectura en pantalles) tampoc els deu anar massa bé, ja que les dificultats són creixents amb textos multimodals, multilingües, amb hipertext i enllaços arreu...

És fàcil deduir que aquests baixos resultats d'un coneixement tan instrumental se'n deriven conseqüències acadèmiques, laborals, socials...

Una de les propostes per millorar aquests resultats és ben senzilla: dedicar un temps de lectura diari. Ja que aquest bloc va dirigit a tothom que l'interessi l'educació miraré d'explicar la importància d'aquest temps de lectura tant a l'escola com a nivell familiar.

Pel que fa a l'àmbit escolar les lleis diuen que s'ha de dedicar un temps de lectura diària que a l'educació primària ha de ser de mitja hora. Al document "La lectura al centre educatiu" del Departament d'Ensenyament es donen orientacions per a portar a terme aquest temps de lectura. És important que els docents per cicles mirin d'organitzar-la. L'objectiu principal de dedicar aquest temps a la lectura és la de desenvolupar el gust per la lectura i l'hàbit lector.
Acostumo a dir també que aquesta mitja hora de lectura a l'escola té també una funció compensatòria en aquells alumnes que a casa no hi dediquen encara aquest temps.
De vegades em sobta que en un entorn on la seva funció primera sigui l'alfabetització costi tant implementar aquest temps de lectura, tot i que val a dir que cada dia són més els centres educatius que porten a terme aquest temps diari de lectura i, el més important, que els que ho fan no tornen enrrere sinó que són ells mateixos els que n'enumeren els múltiples beneficis.

Tant o més important que dedicar aquest temps de lectura a l'escola, ho és dedicar-lo a casa. És molt clau que els fills tinguin models de lectura a casa, que llegim plegats, que anem a les biblioteques amb ells i que al final del dia l'acabem relaxadament amb una lectura. No necessàriament hem de llegir novel·les. Hi ha molts textos i moltes maneres diferents de llegir, que cadascú esculli les que prefereixi.

Tant en l'àmbit escolar com en el familiar aquest temps de lectura a més dels avantatges obvis que té per al desenvolupament d'aquest hàbit, també té efectes beneficiosos a nivell emocional i psicològic en general. Aquest temps de lectura el podríem emmarcar dins el paradigma de l'educació lenta del qual parlàvem en una entrada anterior. El temps de lectura és relaxant, reflexiu, consolida coneixement, estableix diàlegs interiors, relaciona idees, activa coneixements previs...

És molt important que tant docents com pares i mares dediquem temps a parlar d'aquestes lectures. La producció oral és motivadora i consolida idees i aprenentatges. Què ens ha agradat? Què ens ha emocionat? Què hem après? ...

El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure. 

Daniel Pennac
Com una novel·la

Gràcies per llegir-me ;)