El racó de pensar

Una estratègia per millorar el comportament i establir límits, sobretot amb infants petits és utilitzar el conegut "racó de pensar".

Quan un infant té una conducta desmesurada, tipus "rabieta", és adequat  posar-lo per un temps definit (3 minuts, per exemple) al "racó de pensar". 

Vull fer un aclariment: estar-se al "Racó de pensar" no és una forma de castigar els infants, sinó que és una estratègia per trobar la calma, identificar emocions, reflexionar... i així ho hem de verbalitzar als infants. 

Si la conducta sobre la que cal reflexionar ha estat desmesurada (picar a un altre nen, per exemple) i considerem que cal aplicar un càstig així li farem saber a l'infant. Un càstig podria ser no mirar la televisió en tot el dia d'avui o no menjar aquelles llaminadures que t'ha donat l'àvia fins demà... 

Després d'estar-se aquest temps al "Racó", cal parlar amb l'infant, ajudar-lo a desembolicar les emocions, les conductes i les posteriors reflexions. Cal dir que està en un procés de fer aquest aprenentatge emocional i que moltes vegades no sabra dir el perquè. Cal dir-li que no passa res si no ho sap, però que està bé que hi pensi. Cal verbalitzar-li que no sempre podem identificar clarament tot el que ens passa, però que perdre el control no és bo i que pensem perquè cada vegada ens passi menys. No cal dir, que nosaltres hem de mantenir també aquest control amb una actitud serena i amorosa. 

El "racó de pensar" no cal que sigui un lloc concret, podem ser flexibles. Entre els dos i tres anys molts infants perdren sovint el control i la immediatesa és important per calmar-se. En aquest sentit podem improvitzar racons de pensar a qualsevol lloc, fins i tot en mig del carrer. Es tracta d'aturar-se un moment per calmar-se i seguir. Es pot fer tot el procés de forma més breu i acordar que a casa es tornarà a parlar més tranquil·lament del tema. 

Tot i que com hem dit el primer objectiu d'aquesta estratègia sigui millorar la conducta i el control emocional en infants petits, cal repetir també que no és un càstig sinó un primer pas cap a una actitud reflexiva cap a les dificultats en general que ens ha d'acompanyar tota la vida. És interessant que mostrem als infants que nosaltres també dediquem temps per pensar en les coses que hem de resoldre i que ho fem de forma tranquil·la i positiva. 

Un com més emmarcaríem l'estratègia en el marc de l'educació lenta. 

El valor de l'avorriment

Petits i grans hem omplert al màxim les nostres vides d'activitats fins a l'estrés. A més de les exigències laborals i de l'escola, tenim deures o feina per acabar a casa, fem activitats esportives, culturals, recreatives, compres... i si ens sobra temps el dediquem a les pantalles.

Són molt poques les estones en les que no fem res, en les que estem amb nosaltres mateixos mirant si al sostre li faria falta una altra capa de pintura, el foc de la llar com crema, jugant sols, deixant anar pensaments, relaxant-nos...

Tenir temps fins i tot és mal vist. Els que fan tard a les reunions sembla que treballin més que els que s'organitzen i es prenen el seu temps per fer cada cosa. I aquest model l'anem transmeten de múltiples maneres: amb el nostre fer diari d'adults i omplint la vida dels petits deixant-nos, a tots, poc temps per pensar.

Darrerament he escoltat diversos nens dient que tenen la sensació que la vida els passa ràpid. Això em sembla preocupant. Els grans no tenim aquest record de la nostra infantesa.

Quan de temps fa que no dediqueu un cap de setmana a no fer res? A avorrir-vos, a contemplar la natura, a parlar amb els fills, a pentinar el gos o el gat... ;)

Sovint s'ha culpat a l'escola que promou l'avorriment entre els alumnes dotats. Al meu entendre un sistema educatiu carregat d'exercicis instructius promou l'estrés a tots els alumnes i la rebeldia per manca de propostes intel·ligents i d'estímul al pensament crític d'alguns alumnes de vegades més dotats, de vegades, d'altres.

Avui en un centre m'han dit que fer mitja hora de lectura autònoma i independent amb els alumnes els semblava una pèrdua de temps! Solen ser els alumnes més dotats que agafen el gust per la lectura simplement llegint....

Avorrir-se, saber esperar als altres (que amb tantes activitats com tenen, solen fer tard, com hem dit), és un aprenentatge important a la vida.

La manca de concentració, la incapacitat de trobar el gust per lectures llargues que demanen activar diferents capacitats cognitives... són alguns problemes habituals.

Estructurar les idees per crear, reflexionar, emocionar-se... cuinar... estimar... totes les coses que tenen un valor demanen el seu temps.

Amb això no estem dient que no desitgem una vida plena d'activitats meravelloses que ens omplen de gaudi. Ni molt menys! Pensem però que si ens dediquem a nosaltres mateixos el temps que ens mereixem sabrem més bé qui som, serem més creatius i sabem gaudir més de la nostra companyia i la dels altres.

Una vegada vaig preguntar a la meva filla:
- Què t'agradaria fer aquest cap de setmana reina?
I em va respondre:
- Jugar, jugar i jugar!
Genial!

"Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

Magazine de Ràdio Bisbal. 25.01.14 Rosa Guàrdia. Recerca a escoles d'educació infantil a Suècia.

El Magazine de Ràdio Bisbal 25 de gener de 2014

Conversa amb la Rosa Guàrdia, actualment mestra a l'escola Empordanet de la Bisbal, especialista en Educació Infantil que ha participat en diversos projectes. Ens ve a parlar especialment del seu projecte de recerca a escoles d'Educació Infantil a Suècia.

Enllaç a l'àudio del programa per si voleu per podcast.

Aquests són alguns dels temes tractats:

- Recerca a escoles sueques.

- Educacació Infantil

- Educació lenta i resultats als països nòrdics.

- Educació emocional.

- Família-escola-entorn.

- Coeducació

- Llengües

- Regio Emilia

-Moviment de renovació pedagògica de les Comarques Gironines.

- Reflexió final

Estima'm i digues-m'ho

"Estima'm i digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal."

Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares. 

Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...

La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.

La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.

La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.

La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...

I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:

"Estima'm i digues-m'ho."

Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)

Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...

Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.

"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor." 

Paulo Freire

L' Art per educar les emocions i la creativitat

En aquesta educació líquida tenim molts debats oberts i temes a mig definir dels quals mica en mica anem posicionant-nos.

Sobre la finalitat de l'educació. Volem educar treballadors i consumidors o homes i dones lliures, capaços d'estimar i ser feliços? Des d'aquest bloc, com Tonnuchi entre d'altres, apostem per una formació integral per anar cap a una educació de l'ésser humà complet.

Aquesta finalitat incideix directament en els continguts de l'educació. Si tradicionalment l'educació s'ha preocupat de fer treballar la ment, cada vegada som més els que ens adonem que cal treballar també la part emocional de l'ésser per estar en equilibri i alhora tenir la ment més oberta als aprenentatges més cognitius.

Si t'emociona el que fas estàs creant, diuen. Si estàs creant estàs en sintonia amb tu mateix i alhora estàs participant i servint als altres. Per poder crear és imprescindible tenir la ment oberta a aprenentatges, tècniques, instruments, metodologies, conceptes...
M'atreveixo a aventurar que potser cal primer educar el valor de la creativitat, emocionar-se amb la tasca i a partir d'aquí donar continguts a la ment.

Com hem dit, la creativitat connecta les persones amb ells mateixos i els emociona, aquest estat de "felicitat" dóna als individus diversitat de canals d'expressió i per tant redueix notablement els conflictes. Com més creatius, menys conflictes. Podríem valorar doncs el foment del valor de la creativitat també a l'hora de treballar la convivència, les relacions interpersonals, la competència social, l'asssertivitat...

Hi ha moltes maneres de treballar la creativitat. De fet, totes les formes d'expressió serien vàlides: lliures i sense frens.
Famílies i docents deixeu un espai ben ample per l'expressió dels infants en totes les seves formes. 

Avui però volem destacar el paper de l'art a l'hora d'educar les emocions i la creativitat.

En aquest sentit em permeto donar-vos a conèixer dues iniciatives que m'han emocionat.

En primer lloc el projecte "Veure i entendre", iniciat per l'escultor Javier Garcés amb l'exposició d'una de les seves obres als centres educatius. El projecte ha anat creixent amb més artistes implicats (Jaume Canet i Carlets) cedint les seves obres i treballant conjuntament en un seminari coordinat per la professora de l'institut de la Bisbal, Marta Alsina en el marc de l'ICE de la UDG.

En segon lloc, us vull presentar el treball de l'il·lustrador Joan Turu del qual he agafat la imatge que acompanya aquest post. Les seves imatges estan sota llicència creative commons i de ben segur que, com a mi, us emocionaran.


"Si t'emociona el que fas estàs creant."