El racó de pensar

Una estratègia per millorar el comportament i establir límits, sobretot amb infants petits és utilitzar el conegut "racó de pensar".

Quan un infant té una conducta desmesurada, tipus "rabieta", és adequat  posar-lo per un temps definit (3 minuts, per exemple) al "racó de pensar". 

Vull fer un aclariment: estar-se al "Racó de pensar" no és una forma de castigar els infants, sinó que és una estratègia per trobar la calma, identificar emocions, reflexionar... i així ho hem de verbalitzar als infants. 

Si la conducta sobre la que cal reflexionar ha estat desmesurada (picar a un altre nen, per exemple) i considerem que cal aplicar un càstig així li farem saber a l'infant. Un càstig podria ser no mirar la televisió en tot el dia d'avui o no menjar aquelles llaminadures que t'ha donat l'àvia fins demà... 

Després d'estar-se aquest temps al "Racó", cal parlar amb l'infant, ajudar-lo a desembolicar les emocions, les conductes i les posteriors reflexions. Cal dir que està en un procés de fer aquest aprenentatge emocional i que moltes vegades no sabra dir el perquè. Cal dir-li que no passa res si no ho sap, però que està bé que hi pensi. Cal verbalitzar-li que no sempre podem identificar clarament tot el que ens passa, però que perdre el control no és bo i que pensem perquè cada vegada ens passi menys. No cal dir, que nosaltres hem de mantenir també aquest control amb una actitud serena i amorosa. 

El "racó de pensar" no cal que sigui un lloc concret, podem ser flexibles. Entre els dos i tres anys molts infants perdren sovint el control i la immediatesa és important per calmar-se. En aquest sentit podem improvitzar racons de pensar a qualsevol lloc, fins i tot en mig del carrer. Es tracta d'aturar-se un moment per calmar-se i seguir. Es pot fer tot el procés de forma més breu i acordar que a casa es tornarà a parlar més tranquil·lament del tema. 

Tot i que com hem dit el primer objectiu d'aquesta estratègia sigui millorar la conducta i el control emocional en infants petits, cal repetir també que no és un càstig sinó un primer pas cap a una actitud reflexiva cap a les dificultats en general que ens ha d'acompanyar tota la vida. És interessant que mostrem als infants que nosaltres també dediquem temps per pensar en les coses que hem de resoldre i que ho fem de forma tranquil·la i positiva. 

Un com més emmarcaríem l'estratègia en el marc de l'educació lenta. 

No m'escridassis...

Una altra de les demandes que es fa a la Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és aquesta:

"No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer"

És una idea senzilla però malgrat això no sempre es respecta: ELS CRITS NO EDUQUEN.

Com hem comentat en altres posts, un estil educatiu constructivista (ni autoritari ni laissez faire) argumenta, verbalitza, anticipa i regula la conducta a través de la paraula, de parlar, parlar i parlar...

Et respecto menys quan ho fas.
Cridar comporta una pèrdua de control de les emocions i un estil educatiu autoritari. Si el capità o capitana del meu baixell perd el control em demostra feblesa més que poder i per tant es perd la confiança i la seguretat i, com diu la Carta, el respecte.

I m'ensenyes a cridar a mi també.
El modelatge és l'eina educativa més poderosa. Com hem dit altres vegades: si tu rius, ells riuen; si tu llegeixes, ells llegeixen... Sigues model d'alegria, felicitat, control, argumentació, pau, calma...

L'alegria i la felicitat no s'han de confondre amb una absència de límits, al contrari. Proposem com sempre: una comunicació assertiva on es digui i s'argumenti un NO quan hagi de ser NO.

Malhauradament alguns pares i mares passen d'escridassar, a cedir i /o a temer la frustració dels seus fills en pocs instants. Autoritarisme i laissez faire es barrejen en una educació sense rumb. Agafem la brúixola de l'assertivitat, siguem ferms posant límits i conduint l'educació dels infants i ells es sentiran segurs i la seva autoestima creixerà.

Com a curiositat comentar que en algunes escoles es posen semàfors per controlar el grau de soroll. Això no ha de limitar l'exercici de la llengua oral.  S'ha de parlar molt i escoltar als altres quan ho fan!

"No aixequis la veu, millora l'argument"

"Els crits no eduquen"

El valor de l'avorriment

Petits i grans hem omplert al màxim les nostres vides d'activitats fins a l'estrés. A més de les exigències laborals i de l'escola, tenim deures o feina per acabar a casa, fem activitats esportives, culturals, recreatives, compres... i si ens sobra temps el dediquem a les pantalles.

Són molt poques les estones en les que no fem res, en les que estem amb nosaltres mateixos mirant si al sostre li faria falta una altra capa de pintura, el foc de la llar com crema, jugant sols, deixant anar pensaments, relaxant-nos...

Tenir temps fins i tot és mal vist. Els que fan tard a les reunions sembla que treballin més que els que s'organitzen i es prenen el seu temps per fer cada cosa. I aquest model l'anem transmeten de múltiples maneres: amb el nostre fer diari d'adults i omplint la vida dels petits deixant-nos, a tots, poc temps per pensar.

Darrerament he escoltat diversos nens dient que tenen la sensació que la vida els passa ràpid. Això em sembla preocupant. Els grans no tenim aquest record de la nostra infantesa.

Quan de temps fa que no dediqueu un cap de setmana a no fer res? A avorrir-vos, a contemplar la natura, a parlar amb els fills, a pentinar el gos o el gat... ;)

Sovint s'ha culpat a l'escola que promou l'avorriment entre els alumnes dotats. Al meu entendre un sistema educatiu carregat d'exercicis instructius promou l'estrés a tots els alumnes i la rebeldia per manca de propostes intel·ligents i d'estímul al pensament crític d'alguns alumnes de vegades més dotats, de vegades, d'altres.

Avui en un centre m'han dit que fer mitja hora de lectura autònoma i independent amb els alumnes els semblava una pèrdua de temps! Solen ser els alumnes més dotats que agafen el gust per la lectura simplement llegint....

Avorrir-se, saber esperar als altres (que amb tantes activitats com tenen, solen fer tard, com hem dit), és un aprenentatge important a la vida.

La manca de concentració, la incapacitat de trobar el gust per lectures llargues que demanen activar diferents capacitats cognitives... són alguns problemes habituals.

Estructurar les idees per crear, reflexionar, emocionar-se... cuinar... estimar... totes les coses que tenen un valor demanen el seu temps.

Amb això no estem dient que no desitgem una vida plena d'activitats meravelloses que ens omplen de gaudi. Ni molt menys! Pensem però que si ens dediquem a nosaltres mateixos el temps que ens mereixem sabrem més bé qui som, serem més creatius i sabem gaudir més de la nostra companyia i la dels altres.

Una vegada vaig preguntar a la meva filla:
- Què t'agradaria fer aquest cap de setmana reina?
I em va respondre:
- Jugar, jugar i jugar!
Genial!

"Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."

Parlar molt a casa i a l'escola

Les quatre destreses lingüístiques bàsiques són parlar, escoltar, llegir i escriure. 

Parlar i escoltar formen part del llenguatge oral i llegir i escriure de l'escrit.

Parlar i escriure són destreses expressives mentre que llegir i escoltar són receptives.

Les destreses que posaríem a un primer nivell pel que fa al temps de dedicació serien les destreses orals. 

Escoltar com a destresa receptiva i oral a l'escola es fa molt, els alumnes escolten molta estona al mestre, però a casa també cal que verbalitzem, argumentem, cantem cançons, expliquem i llegim contes i parlem molt als nostres fills. Els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Parlar és una destresa expressiva. L'expressió consolida la informació i la transforma en coneixement, aprenentatge. És molt important saber estructurar la conversa. 

Sempre solo posar un exemple per aclarir-ho:

Heu anat a una conferència. Us ha agradat molt i la voleu explicar a un company que penseu que també l'hi hauria agradat. Poseu-vos en situació. No és gens fàcil. Hem de posar en marxa moltes destreses cognitives. Temes que es van parlar. Anècdotes. Exemples. Si fem l'esforç de fer aquesta síntesi haurem assentat molt millor la informació rebuda.

Es molt important treballar l'expresió oral a casa però sobretot a l'escola on s'ha deixat massa de banda en favor de l'expressió escrita. 

Treballar l'expressió oral és molt més que fer un treball d'exposició d'un tema al llarg d'un curs. Treballar l'expressió oral vol dir treballar en grup, fer argumentacions, fer resums orals d'un text que ha llegit el mestre, cantar cançons, dramatitzacions, explicar vivències, explicar un llibre o recomanar-lo, explicar una pel·lícula... i infinites activitats més que haurien de ser presents en totes les sessions. Des d'aquí faig una crida a ampliar el temps d'expressió oral en tots els àmbits i situacions. 

La metodologia ILEC (Impuls a la LecturaI) incorpora a totes les sessions l'activitat "Gira't i parla"en la que els alumnes per parelles s'expliquen el que han entès. Un bon exemple per incorporar a qualsevol activitat d'ensenyament aprenentatge.

Un cop ben assolides les destreses orals podrem treballar les destreses escrites, sense abandonar mai l'expressió oral. 

La primera destresa escrita que cal millorar és la lectura. Tenim encara massa fracàs en aquesta destresa i és bàsica per al desenvolupament de les persones en societat: trobar feina, participar democràticament, estar informats, gaudir... 

En aquest sentit es molt important dedicat un temps diari de lectura a casa i a l'escola i fer un treball molt més explícit de les estratègies de lectura: fer prediccions, inferir significat, fer resums...

Com ja hem dit altres vegades el temps de lectura ha d'anar sempre acompanyat d'un temps per parlar de la lectura.

Finalment cal treballar l'expressió escrita. En aquesta destresa els resultats són també baixos. És la destresa més complexa i si no s'han consolidat les anteriors és molt complicada. En totes les destreses cal optar per un enfocament comunicatiu. Pel que fa a l'escriptura una bona activitat podria ser fer un bloc entre tota la classe, per exemple.

El que ha de minvar i molt en favor d'aquest enfocament comunicatiu és el fer exercicis del llibre de text, activitat, que ara com ara ocupa massa estones a les aules i fent els deures a casa sense aportar massa res de nou ni fent moure gaire els processos mentals dels aprenents i sent moltes vegades repetitius.

En aquest enfocament comunicatiu els aspectes més gramaticals i de reflexió de la llengua gairebé es podrien deixar de banda o fer-ne un treball puntual amb alumnes amb altes capacitats.

En aquest post en hem centrat bàsicament en els aspectes lingüístics, val a dir però que l'expressió oral va acompanyada de grans beneficis també emocionals, com tota ativitat expressiva.

Com a conclusió:

A xerrar pels descosits i a fer treballar les neurones.