Preguntar la lliçó o sumar coneixement?

 En el darrer post "Expressió per aprendre" parlàvem de la importància de treure allò que tenim a dins, sumant amb els altres, interactuant, dialogant...

Així, gràcies a la interacció i comentari que ha fet al darrer post la companya d'aprenentatges i amiga Rosa Guàrdia, en sorgeix aquest altre.

Com molt bé expressa la Rosa, hem de preguntar i fer extreure el que ja tots portem a dins. Aquest seu comentari m'ha suggerit d'explicar-vos una senzilla "tècnica d'expressió oral" que crec que ajuda a sumar coneixement i a enriquir a tots els que la practiquen.

No dedicaré aquesta entrada a repassar totes les formes en les que podem fer un treball d'expressió oral a l'aula perquè això donaria per un llibre ben gruixut i encara tinc molt per aprendre, de tots els que m'hi vulgueu acompanyar; sobre el tema ;)

Vull proposar una manera senzilla de practicar l'expressió oral en la que tothom pugui parlar i expressar-se per tal d'activar coneixements previs, sumar, fer-se preguntes i aprendre de tots, perquè tots som igual de valuosos.

Sovint els alumnes estudien perquè el docent els preguntarà la lliçó. Proposo fer un petit gir a aquesta pràctica en la que, crec, tots els implicats parlarem, sumarem i guanyarem més.

Fent assessoraments m'he adonat que hi ha maneres més enriquidores de "preguntar" que comporten expressió per tota la classe.

Als infants quan els "preguntem la lliçó", els intimidem, els posem en la tessitura del que és correcte i el que no ho és, del que està bé i el que està malament, del jo ho sé (el mestre) i tu ho has d'aprendre.

Com que treballo amb adults que, com els infants, tenen molt per sumar i aportar al tema que es treballi, quan vull revisar i activar coneixements previs, els proposo que per uns minuts parlin en parelles o petits grups del tema, després en parlem junts i sumem. Ningú es sent intimidat i tothom pot aportar.

Fent-ho així he descobert que el coneixement creix més perquè sorgeixen més preguntes. Hi ha menys certeses i veritats absolutes però també més preguntes i camins oberts als descobriments i interessos de cadascú. 

D'aquesta manera, tots ens sentim més reconeguts i compromesos amb la tasca. Aleshores els proposo que facin aquest petit canvi amb els seus alumnes infants perquè de ben segur passarà el mateix.

Agafeu el tema que vulgueu i feu la prova:

Comencem preguntant la lliçó a la manera "tradicional":

- Marc! Què saps dels tres eixos de la competència lectora? 
El docent em posa cara de por, de "ostres, ostres, si vinc de fer una classe d'Educació Física... uffff"

El mateix passa amb els infants.
- Júlia! Què saps dels mamífers?
Glups! I ara què li dic? Si ella ja ho sap tot i fa una estona em parlaven d'adjectius...

Bromes a part, proveu de fer el canvi:

- Proposeu el tema i deixeu que per una estona, primer, cada u hi pensi individualment per treure i aportar el que ja tenim a dins, amb calma, perquè moltes coses les sabem més enllà del llibre de text i de l'escola i també sumen. Podem fer anotacions de les idees que ens van sorgint i volem comentar. Partim del que és individual perquè tots som diferents i tot el que aportem és correcte.

- Després, per parelles o en petits grups de 3 en parlem una altra estona, amb 5 o 10 minuts, depenent del tema, n'hi pot haver prou. Podem seguir fent anotacions que poden ser, fins i tot, en un bolígraf d'un altre color, per adonar-nos que estem afegint, sumant, fent créixer el coneixement.

- Un cop fet això, en parlem en gran grup i tots seguim sumant idees que enriqueixen, i fem preguntes del que no acabem de veure clar... El docent dinamitzador ordenarà les idees, les classificarà, hi posarà paraules més tècniques... Quan practico aquesta tècnica amb els docents me n'adono i ells també, del que per contra es pensaven abans de començar l'activitat, ja ho saben tot. No solo tenir  gaire res de nou per aportar-los, al contrari, sóc jo qui s'enriqueix i suma de tot el seu bagatge i coneixement. El que sí que faig és crear les condicions perquè aquesta màgia sorgeixi i posar en ordre algunes idees. Amb la pràctica, vaig aprenent també aquest rol.

- Finalment tornem a l'individual. Què ens enduguem? Dediquem uns minuts a revisar tot el que hem parlat anotat i comentat i ens enfoquem en nosaltres mateixos, els nostres projectes personals, els nostres interessos... i agafem per nosaltres el que ens sembli més útil i interessant de l'experiència que acabem de viure.

Tots hem parlat, tots ens hem expressat, tots hem estat reconeguts, tots ens hem ajudat... ningú s'ha sentit més feble, ningú ha estat intimidat, ningú ha passat por...

Quan em pregunto perquè no practiquem més aquesta "tècnica" si és tan senzilla i fàcil de fer em venen al cap dues inèrcies docents que hauríem de mirar de trencar, al meu entendre:

- L'afany de control. Quan pensem en expressió oral, pensem que totes les interaccions s'han de donar o han de ser escoltades pel docent. Això és impossible i al meu entendre, no cal. Hem de confiar molt més en les persones i perquè el coneixement sorgeixi també d'una manera fluida i confiada.

- Els docents parlem massa. Ens sembla que si deleguem l'expressió no treballem prou, no aportem prou, quan la realitat és ben bé la contraria. No es pot ensenyar sense aprendre i si no interactuem i escoltem més, aprendrem ben poc. Curiosament vaig sentir aquesta idea fa poc en una "xerrada de formació" per docents. Quina paradoxa! No n'hi ha prou amb dir-ho, hem de fer-ho, modelar-ho. No podem parlar d'una metodologia i modelar-ne una altra.

En aquest sentit, torno al començament d'aquest post. Gràcies, Rosa Guàrdia pel teu comentari al darrer post, perquè sense ell, aquest nou post no hauria sortit de dins meu ;)

"Ensenyar" menys i aprendre més posant les condicions perquè tots sumem i traiem el que ja tenim a dins.

A veure què us sembla el canvi...
Gràcies a tots per acompanyar-me en el meu aprenentatge!

El temps de lectura a l'Educació Infantil

Vam dedicar un post d'aquest bloc al temps de lectura en termes generals i pensant sobretot en l'Educació Primària on aquest temps ve regulat per llei i es demana als centres educatius que programin mitja hora de lectura diària per tal de fomentar l'hàbit lector.

Quan mirem d'engrunar la Competència Lectora veiem que té tres eixos:


- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura

Aquests tres eixos han de créixer de forma simultània a totes les etapes.

El temps de lectura va estretament relacionat amb aquest darrer eix: el gust per la lectura.

Tradicionalment a les escoles ens hem preocupat principalment (de vegades, potser, fins i tot en excés) pel primer dels eixos. L'aprendre a llegir, l'adquisició del codi, la consciència fonològica, les diverses metodologies associades a l'adquisició de la lectura i l'escriptura (de les més fonològiques a les més lèxiques o globals passant per un ampli ventall de variants...). Hem fet un gran treball en aquest eix i encara hi tenim feina... però no és l'objectiu d'aquesta entrada aprofundir en aquests aspectes ara.

Tinc la sort de parlar amb molts docents cada dia i curiosament ens adonem que l'eix del gust per la lectura és el que s'ha treballat menys als centres educatius (sempre en termes generals) a tots els nivells.

El temps de lectura és un temps per dedicar-lo a fomentar el gust per la lectura i a adquirir l'hàbit lector.

Cal un temps de lectura a l'educació infantil?

Des del meu punt de vista és important que hi reflexionem.

L'hàbit lector s'adquireix amb modelatge i dedicant un temps a estimar els llibres, els textos, els codis, les grafies, les imatges. Per tant, segurament, s'adquireix, fins i tot, abans de néixer.

Si els tres eixos de la competència lectora han de créixer conjuntament, no cal esperar a l'Educació Primària per fomentar el gust per la lectura i pensar en un temps de lectura sense pressions.

Com es pot organitzar el temps de lectura a l'Educació Infantil?

Des del meu punt de vista, cada centre o equip de docents d'EI hauria de reflexionar sobre l'eix del gust per la lectura i el temps de lectura a la seva etapa i fer una proposta consensuada pel Pla Lector del seu centre.

Hi pot haver tants models com centres i és bo que així sigui, ja que es tracta de fer el que veiem factible i ens hi sentim a gust.

Pel que he anat descobrint parlant amb docents d'aquesta etapa no es tracta tant de calcar el model de primària amb un temps determinat i posat a l'horari (proposta amb molts avantatges per a l'etapa de primària), sinó que és interessant aprofitar la flexibilitat que ofereix l'EI tenint present que dedicar un temps de lectura per gust sovintejat i conscient contribuirà a adquirir un hàbit lector.

Què podem fer en aquest temps de lectura?

Modelatge de lectura en veu alta per part del docent.
És bo explicar contes, però també ho és llegir en veu alta textos de diferents tipologies. El vocabulari és més ric, es pot parlar de lectures més complexes, es pot ajudar a fer prediccions, hipòtesis i activar de forma implícita altres estratègies de lectura.

Lectura autònoma i independent i modelatge de lectura silenciosa per part del docent.
Aquest és el quit de la qüestió. Si a l'Educació Primària la major part del temps de lectura ha d'anar dedicat a aquesta activitat, a l'educació infantil, de vegades es pot pensar que la lectura autònoma ha d'anar després de l'adquisició del codi. Des del meu punt de vista això no ha de ser necessàriament així. Es pot "llegir" sense haver assolit el codi: es poden llegir imatges, paraules, grafies... es poden olorar els llibres, tocar-los, sospesar-los, admirar-los... es pot agafar l'hàbit d'observar en silenci el llibre, a altres companys com llegeixen i trien llibres i, és clar, al mestre o la mestra llegint en silenci. Des d'aquí convido a tots els docents a provar-ho petites estones.
Ja hem parlat en altres ocasions (El valor de l'avorriment, 5 minuts de meditació diària, Educació lenta...) dels beneficis de tenir espais de reflexió i de pausa. El temps de lectura també esdevé beneficiós en aquest sentit.

Altres activitats.

Recomanacions, parlar de lectures, de llibres que ens han regalat, d'il·lustradors, d'autors, observar llibres en altres llengües i alfabets: en llengües maternes de la comunitat educativa, en llegües originals dels llibres... el que vulgueu... sigueu creatius a nivell d'aula, d'etapa, de centre i entorn.

Us recomano molt que feu una ullada al dossier "Atrapats pels llibres" on de ben segur trobareu bones idees per aquest temps de lectura a EI i també al CI.

Els materials

Cal celebrar que en aquesta etapa, les biblioteques d'aula i els ambients de lectura són molt presents. De tota manera cal afegir que alguns centres incorporen espais acollidors (amb sofàs, estores, coixins... ) que faciliten aquests temps de lectura no només a l'aula, sinó en passadissos i altres racons ben aprofitats.

Les famílies i l'entorn

Pel que fa a les famílies, tradicionalment també els hem informat, sobretot en aquesta etapa, del que fa referència  al primer eix, l'aprendre a llegir i l'adquisició del codi, enfocant-nos sobretot en si hi havia o no dificultats. Proposo que ens hi comuniquem també des del punt de vista del gust per la lectura, fomentant que pares i fills llegeixin o fullegin llibres, revistes i comparteixin un temps de de lectura i un temps de companyia en comú, sense textos obligatoris ni pressions de cap mena.

Pel que fa a l'entorn cal aprofitar i fer-ne presents els recursos: biblioteques, llibreries, grafies, codis, senyals... L'associació del meu barri, per exemple, un dijous al mes ofereix un "Punt de lectura" al carrer, on es fa préstec de llibres. Una iniciativa interessant per aprofitar tant a l'escola i com a les famílies.

La Competència Lectora és un aprenentatge, com molts d'altres, que s'allarga tota la vida, per tant és bo tenir-lo present sempre. Tenim feina a tots tres eixos, però m'agrada fer conscient en primer lloc, el treball de l'eix del Gust per la lectura, dedicant un temps de lectura a totes les etapes i per tant, també a l'Educació Infantil.

Gaudiu dels llibres amb els infants i parleu-ne sempre des del cor!

Desaprendre i modelar

Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.

Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.

Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins. 

Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.

Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.

Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

Els miralls emocionals

Els adults, sobretot els pares, som els miralls emocionals dels infants.
El control emocional, l'empatia, l'assertivitat, la competència social... són carecterístiques humanes que s'aprenen principalment per modelatge i interacció amb els altres.

Pel que fa a la interacció cal que sempre, pares i mestres, manifestem expectatives positives. Tenir expectatives positives no vol dir faltar a la veritat dient a l'infant que tot el que fa és correcte, vol dir encoratjar-lo abans de fer una tasca i tenir confiança en un bon resultat.

En aquesta interacció, tot i que sempre recomanem parlar molt als infants, cal ser molt conscients de la importància del llenguatge.

Frases com:

"Ell és així. Li costa molt!" Posen èmfasi en quelcom estàtic i justifiquen l'error.
"Que bé que comenci el cole!" Subliminalment estem dient que ja en tenim prou de la companyia dels infants...

I moltes més!
Un cop més: PARLEM AMB RESPECTE ALS INFANTS!

Hem parlat ja en moltes ocasions de la importància del modelatge en les conductes i emocions. Aquest treball emocional cal que el treballem també en nosaltres mateixos per poder estimar bé.

Fa poc temps que es parla explícitament de l'aprenentatge emocional i tots tenim encara molta feina a fer. El control emocional ens servirà per estar més bé amb nosaltres mateixos i també amb els altres i, entre aquests altres, els infants i la seva educació, evidentment també.

Ja que parlem de miralls emocionals, una manera de prendre consciència de les nostres mancances és per mitjà de la llei del mirall. Aquesta llei emocional diu que les emocions que ens provoquen les persones que ens envolten ens fan de miralls. Ho explicarem amb un exemple:

Si una persona garrepa (poseu la qualitat negativa que vulgueu: bruta, orgullosa... ) ens fa ràbia i ens provoca sentiments negatius significa que aquest defecte està també en nosaltres mateixos encara que sigui de forma subconscient o reprimida. Si pel contrari ens deixa indiferents el seu defecte, vol dir que és un tema que tenim superat.

Les característiques que ens agraden dels demés són també les que ens agraden de nosaltres mateixos. Veure  la gent en positiu, de forma confiada, resaltant-ne les bones qualitats... demostren pau interior i benestar emocional.

Intentem doncs ser bons miralls per als infants tot coneguent-nos una mica més a través dels nostres miralls i intentant prendre conciència i el control sobre les nostres emocions.

"Es pot saber més d'una persona pel que diu dels altres, que pel que els altres diuen d'ella."

No m'escridassis...

Una altra de les demandes que es fa a la Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és aquesta:

"No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer"

És una idea senzilla però malgrat això no sempre es respecta: ELS CRITS NO EDUQUEN.

Com hem comentat en altres posts, un estil educatiu constructivista (ni autoritari ni laissez faire) argumenta, verbalitza, anticipa i regula la conducta a través de la paraula, de parlar, parlar i parlar...

Et respecto menys quan ho fas.
Cridar comporta una pèrdua de control de les emocions i un estil educatiu autoritari. Si el capità o capitana del meu baixell perd el control em demostra feblesa més que poder i per tant es perd la confiança i la seguretat i, com diu la Carta, el respecte.

I m'ensenyes a cridar a mi també.
El modelatge és l'eina educativa més poderosa. Com hem dit altres vegades: si tu rius, ells riuen; si tu llegeixes, ells llegeixen... Sigues model d'alegria, felicitat, control, argumentació, pau, calma...

L'alegria i la felicitat no s'han de confondre amb una absència de límits, al contrari. Proposem com sempre: una comunicació assertiva on es digui i s'argumenti un NO quan hagi de ser NO.

Malhauradament alguns pares i mares passen d'escridassar, a cedir i /o a temer la frustració dels seus fills en pocs instants. Autoritarisme i laissez faire es barrejen en una educació sense rumb. Agafem la brúixola de l'assertivitat, siguem ferms posant límits i conduint l'educació dels infants i ells es sentiran segurs i la seva autoestima creixerà.

Com a curiositat comentar que en algunes escoles es posen semàfors per controlar el grau de soroll. Això no ha de limitar l'exercici de la llengua oral.  S'ha de parlar molt i escoltar als altres quan ho fan!

"No aixequis la veu, millora l'argument"

"Els crits no eduquen"

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."