Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

El temps dels genis

Avui els diaris tornaven a reflectir el creixement de Google en aquest primer trimestre de l'any. Ja hem esmentat altres vegades la frase del seu creador, John Cleese:  "Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

Són coneguts els espais de descans agradables als centres de treball d'aquesta empresa, però avui al bloc d' Edutopia es feia referència a una altra pràctica de Google que seria molt interessant d'introduir adoptant formes diverses (es tracta de ser creatius) als nostres centres educatius. Ens referim a la política del 20% del temps, que ara us explico:

Els treballadors de Google poden treballar el 20% del seu temps ens projectes propis, més enllà dels seus projectes o tasques quotidianes. 

De fet, els docents, tot i que cada vegada la tendència és més la contraria i disposem de menys hores per a l'intercanvi i assumim aquest 20% o molt més, fora de l'horari, és cert que molts a més de fer molt bé la seva feina o just a causa d'això, se'ls encén una llum i escriuren llibres, blocs, cerquen manualitats, experiments i els proven abans de portar-los a l'aula... i molt més...

Amb això vull dir que està molt bé la pràctica de Google però que tampoc han inventat la sopa d'all, que els docents, tot i que hem de lluitar per ampliar aquests espais, som gent creativa i que això tampoc ens ve tant de nou com a treballadors. El més interessant de Google, al meu entendre, és la sistematització i aquest reconeixement explícit d'aquests espais més creatius.

Ara bé, al post d'Edutopia no se'ns parla dels docents, se'ns parla dels alumnes.

Què us semblaria deixar un 20/ de l'horari de l'alumnat per a que els nois i noies treballessin en els seus propis projectes? 

A mi m'ha agradat tant la idea que li he posat nom: "El temps dels genis".

En aquests espai els alumnes amb un guiatge docent podrien treballar sobre allò que ells volguessin.

Aquests són alguns avantatges que de primera em venen al cap.

- Seria un espai d'autèntica creació que connectaria amb el cor, amb els interessos de cada alumne, amb el que realment el fa aixecar de la cadira, el motiva i porta a dins.

- Seria interdiciplinari i molt probablement connectaria d'una manera o altra amb els temes de les altres matèries, perquè ens passa a tots, que ens han de donar la guspira per encendre el foc.Per tant aquest temps suposaria també, moltes vegades, una ampliació del que es treballa a les matèries.

- Connectaria amb els valors de cada alumne i per tant estaria dirigit al món i a un mateix, contribuint en l'educació emocional dels nois i noies.

- Per força, el treball en aquest "temps dels genis" adoptaria formes de recerca i tractament de la informació, que com hem comentat altres vegades, al nostre entendre, són els més adequats metodològicament parlant.

- Seria competencial.

A mi personalment m'ha encantat la idea i us animo a adoptar-la als vostres centres i aules. Sigueu creatius a l'hora de buscar un espai per al "Temps dels genis": una tarda, un crèdit, en agrupaments flexibles... no sé... ;)

Digueu-hi la vostra...

La ment creativa és disciplinada, sintètica, respectuosa, ètica, lliure, feliç, crítica, participativa...

Howard Garner descriu 5 ments o formes de pensar que cal desenvolupar pel s. XXI o per moure'ns al món líquid. Aquestes formes de pensar no subtitueixen ni canvien la teoria de les intel·ligències multiples del mateix Garner en la que exposa que les persones tenim 7 formes diferents d'intel·ligènci en major o menor grau.

Les dues primeres ments fan referència a aspectes més cognitius o a intel·ligències com la lingüística, la matemàtica...

1- La ment disciplinada fa referència per una banda al treball amb diferents disciplines i a l'hora a la voluntat i el treball d'organització i execució.
2- La ment sintètica s'ocupa de prioritzar, organitzar, resumir... continguts.

Al mig trobem la ment creativa que necessita de les dues anteriors i de les dues següents que parlarem a continuació per expandir-se plenament.

La quarta i la cinquena es desenvolupen prioritzant aspectes interpersonals i intrapersonals propis de la intel·ligència emocional.

4- La ment respectuosa és la que es capaç d'integrar la diversitat d'idees, de cultures... per a fer créixer el coneixement.
5- La ment ètica és la que connecta amb els valors, que com ja van dir, han de guiar l'acció i la recerca.

Totes 5 ments són imprescindibles, però al meu entendre totes es fusionen o es troben en la ment creativa.
A Educació Líquida hem parlat altres vegades de COR, MENT I VOLUNTAT.

Quan el cor s'inpira amb valors que guien l'acció, sentiments, emocions... s'activa la ment, els processos cognitius que posen en funcionament destreses de cerca, organitzen, sintetitzen, prioritzen en aquest món infoxicat, digital, plurilingüe... destreses que han adquirit amb la voluntat d'una ment disciplinada que treballa amb tota mena de continguts i disciplines i les connecta i reorganitza per crear quelcom NOU.

Aquest procés pot ser tan senzill o tant sofisticat com calgui sempre que sorgeixi del cor, de l'emoció. Al meu entendre podem ser creatius fent qualsevol tasca/feina, si la fem amb "amor", com se sol dir.

Val a dir també, que un producte creatiu és quelcom nou però que com el procés pot ser senzill, crear no és quelcom minoritari, extravagant, reservat a artistes... com algunes visions romàntiques i alhora limitades de la creativitat ens han volgut fer creure. Crear està a l'abast de tothom, en tot moment. Els infants són molt creatius, si no els limitem.

Quan prenem decicions i actuem amb llibertat també estem creant, per tant, crear també vol dir ser lliures i valents. I també vol dir ser feliços en la mesura, que com vam comentar en un altre post, ser feliç vol dir aprendre i també perquè com hem dit, no hi ha creació si no connectem amb el cor.

Crear també ens permet educar el sentit crític, el fer-se preguntes... Crear també és interactuar, és compartir, és participar...

Com hem dit, les 5 ments que descriu Gardner són imprescindibles... per arribar a la creativitat. No s'hi val quedar-se a mig camí!

Aprendre és crear i crear és aprendre! Siguem creatius també educant, ensenyant... i seguirem aprenent!

(Imatge Farners Puente)

Internet, TIC i Educació

Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.

Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.

Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.

Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors,  Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.

En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i  Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.

Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:

- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...

També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.

Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)

La recerca com a metodologia

Com ja he comentat en altres posts, el mètode científic amb totes les seves variants i flexibilitzacions em sembla segurament el mètode més adequat per avançar, aprendre, autodirigir-se, implicar-se, participar, motivar-se...

De fet, l'aprenentatge al llarg de la vida i els processos "just in time" tenen molt de recerques autodidactes amplificades en la Societat del Coneixement.

El pedagog Decroly ja ens feia una proposta metodològica per treballar a partir de centres d'interès i projectes de recerca. Al meu entendre i en termes generals, crec que l'aplicació d'aquesta metodologia amb una certa rigidesa han desanimat alguns docents i d'altres no s'han sentit còmodes amb aquest canvi de rol.

Treballar a partir de la recerca implica un canvi de rol del docent que no podrà controlar els continguts que es treballaran ja que aquests aniran agafant cos conforme avanci la recerca i segons quins siguin els interessos dels alumnes.

Seguint amb els alumnes, em sembla excel·lent el treball de recerca que fan els alumnes de batxillerat que en molts casos són gairebé petites tesines. Llàstima però que hàgim d'esperar al batxillerat per treballar amb aquesta metodologia.

Ens costa perdre el rol d'experts en continguts i nosaltres tampoc hem estat formats amb aquestes metodologies i al treball en equip i aquest canvi de xip ens demana adaptacions en molts sentits.

Als assessors ens passa exactament el mateix. Passar d'un assessorament expert a un de dinamitzador, d'amic crític, de facilitador, de guia... ens costa.

La metodologia de la pràctica reflexiva, la del grup de dades o la recerca-acció en general, proposa als docents que es trobin més per reflexionar sobre temes pedagògics, per crèixer i aprendre compartint... Al meu entendre, aquestes metodologies suposarien un creixement exponencial del coneixement, però encara ens costa molt canviar aquests processos. A les reunions del professorat els temes de gestió predominen ampliament als de reflexió. Els assessors encara ens sentim més còmodes fent de formadors, donant consells... que gestionant l'ampli bagatge i implicant el professorat en centres que aprenen. Els docents ens hem format molt en continguts i poc en processos i la poca formació que hem tingut en aquest sentit no ha estat vivencial i modelada sinó sobretot teòrica.

Aquest canvi metodològic, si em deixeu que aixampli encara més la mirada, implica un canvi d'organització vertical a un altre de més democràtic i horitzontal. Implica confiar i establir un altre tipus de control i lideratge. 

La recerca és la metodologia líquida per execel·lencia i s'adapta a tots els ritmes d'aprenentatge i tothom hi pot aportar i implicar-se. La meva proposta es basaria en aplicar-la amb flexibilitat, sense por, sabent que en la seva aplicació estem descobrint nous continguts però també nous processos. Sabent que no ho podrem controlar tot però que aquesta és una característica dels processos creatius.