Internet, TIC i Educació

Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.

Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.

Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.

Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors,  Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.

En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i  Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.

Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:

- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...

També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.

Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)

Els animals, els infants i l'educació

Des del meu punt de vista, estimar els animals, és una forma més d'estimar i de ser humans, que complementa i no exclou cap de les altres. De fet, l'ésser humà (malgrat ens sabem culpables de molts mals cap als animals i la natura en general), en el nostre afany de comunicació, som els éssers vius que ens relacionem a més espècies diferents.

En l'educació hem utilitzat animals per teràpies concretes: amb cavalls, amb dofins i evidentment gossos. La relació amb animals pot complementar i estimular la comunicació amb persones amb determinats transtorns o discapacitats (són ben coneguts els gossos pigall).

A les aules també hem tingut hàmsters, per exemple, per treballar la reproducció i com a animals de companyia.

En general, molts infants es senten fascinats per conèixer el món animal i sovint demanen a casa de tenir animals de companyia.

Tant si volem tenir un animal, dos, tres o cap, aquest sempre serà un bon tema per a reflexionar, verbalitzar i anticipar possibles aconteixements.

Acollir un animal és una gran responsabilitat i requeix molta reflexió per totes les parts. Encara que estiguem ben convençuts (com adults) d'acollir-ne un, és important pensar-s'ho bé molts dies: informar-se bé de quin és l'animal que més s'adapta a les nostres necessitats i possibilitats de tenir-ne cura. No es tracta d'una conversa d'un dia. És interessant consultar llibres i altres fonts com internet sobre les característiques dels animals pels quals ens sentim atrets i iniciar així als nostres fills a la cerca i a la lectura fent-ho.

Sovint explico l'anècdota que la meva filla quan anava al pavulari em va comentar la mestra que mirava cada dia un llibre sobre conills. I un dia la nena em diu: "Sí, m'agradaria tenir un conill i ja sé que mengen "plantaga"." Plantaga? Ah! Plantatge! Deia el llibre. "També roseguen fenc." Admirada de la seva descodifcació precoç motivada per l'estímul de saber coses sobre els conills va arribar a casa la Fulla, una conilleta nana grisa.

Per altra banda, si tenim claríssim que no podem i/o volem tenir un animal, així ho verbalitzarem als nostres fills explicant les incompatibilitats, que poden ser moltes, ja que com hem dit, tenir un animal és una gran responsabilitat. Ho farem de manera clara i raonada. Si la incompatibilitat que tenim però és que no ens agraden els animals, també ho expressarem clarament, tot i això, intentant no transmetre les nostres "pors" als infants i parlant sempre amb respecte cap a tots els éssers vius.

Si finalment heu decidit ampliar la família amb un membre d'una altra espècie malgrat tingui una alimentació diferent, s'ha de vacunar, potser treure a passejar o potser deixi anar pèl: GAUDIU-LO I ESTIMEU-LO!

"Es pot mesurar el grau d'educació de les persones per la manera com tracten els animals."
Berthold Auerbach