Expressió per aprendre

Vaig sentir una vegada una frase que deia que els sociòlegs van a Cuba i els pedagogs tenen el laboratori en ells mateixos, en anar reflexionant sobre el propi aprenentatge.
"Aprenc i per tant sóc", seria la meva versió pedagògica del "cogito, ergo sum".

De totes les maneres d'aprendre, l'expressió és la que em sembla més genuïna. Per això m'encanta parlar i també escriure, com per exemple, en aquest bloc.

Avui vull compartir amb vosaltres algunes idees sobre el tema, per animar-vos a que us expresseu molt més des del cor, ment, cos i voluntat, com diem sempre. O sigui, que expresseu emocions i sentiments, idees, moviments i hi poseu consciència. En fer-ho, sobretot si us enfoqueu en coses boniques i positives, servireu de model als altres (el modelatge és la millor manera d'ensenyar) a qui convidareu a perdre la por i a expressar-se també.

Expressió i llenguatges
Quan parlo d'expressió em refereixo a comunicar quelcom: una idea, un pensament, una emoció originals i propis de la persona que s'expressa...

Ho podem fer i proposar que es faci a fills o alumnes de moltes maneres: expressió plàstica, corporal, musical... però sobretot i perquè no requereix cap infraestructura, podem (sobretot a l'escola) fomentar l'expressió oral.

Expressió i aprenentatge

Segur que trobaríem molts arguments psicològics molt ben fonamentats però esmentaré els que he detectat des del meu humil "laboratori".
Expressió i memòria. Si el que rebeu, sigui una conferència, una pel·lícula, una lectura... us la quedeu guardada per a vosaltres i no l'expliqueu ni comenteu a ningú, segurament l'oblit serà molt més invasiu en poc temps.
Expressió i estructuració del pensament. Quan us disposeu a explicar aquella pel·li que tant us ha agradat haureu de buscar una estructura per organitzar la informació. Aquesta estructura us servirà de bastida quan vulgueu explicar el film a un altre amic i també en podreu aprofitar unes parts per quan vulgueu explicar una nova pel.lícula.
Expressió i coneixements previs.  Aquesta bastida mental, per força, es crearà utilitzant idees, emocions ja adquirides anteriorment i crearà connexions noves a la vostra ment, que us serviran més endavant.
Expressió i diàleg. Des de temps antics, la dialèctica ha servit com a font d'aprenentatge, per corregir errors... El curiós és, que essent tan antic el mètode l'utilitzem tan poc...
Expressió i cicle de la informació. Per dir-ho molt esquemàticament: rebem informació, la manipulem i transformem i, en expressar-nos, la transformem en coneixement. L'expressió tanca el cicle de la informació establint connexions i transformant-la en coneixement.

Expressió i creativitat

Per força, qualsevol forma d'expressió ha de ser creativa, ja que parteix de la nostra percepció individual, dels nostres coneixements previs i s'alimenta d'allò social, connectant idees i transformant-se amb els altres. Després d'expressar-nos, en certa manera, ja no som els mateixos, ni tampoc ho és el món. 

 Expressió i valor  

Si totes les les formes d'expressió són creatives, per força totes són úniques  i per tant totes tenen valor. 
En aquest sentit, tan importants són les expressions dels "iguals", com les "divergents", com les dels "experts" i totes serveixen per aprendre.
El diàleg entre iguals ofereix un llenguatge comú, una relativa zona de confort que, sobretot a l'escola pot ser molt ben aprofitada per comprendre explicacions del docent si són compartides entre els alumnes, recreades novament amb les seves paraules i des de la seva subcultura.
Les expressions divergents a les nostres sempre ens poden enriquir i aportar matisos, per tant, si incorporéssim aquesta idea, tan obvia, a les nostres expressions i ens enfoquéssim més en construir que en destruir, l'aprenentatge de tots també creixeria.

Expressió i tribu

Potser m'heu sentit a dir molts cops que per educar un infant cal una bona tribu. Una bona tribu és també una tribu que s'expressa i en la qual expressar-se és un valor i totes les expressions sumen. 

Les comunitats d'aprenentatge, per exemple, parteixen d'aquesta idea i construeixen el seu "somni" de centre educatiu comptant amb tota la comunitat. 

Expressió i sistema educatiu i social

Als centres educatius, sempre en termes generals, hem dedicat molt sovint la major part del temps a rebre informació i a fer exercicis de repetició més que no pas d'expressió.

Malgrat tot el que he anat comentant fins ara, tant en el sistema educatiu com en el social, hem pensat massa sovint en termes d'"allò que està bé i allò que està malament" o en que hi ha alguns que tenen més valor o dret a expressar-se que d'altres perquè "en saben més". Aquestes idees de vegades ens coarten l'expressió i ens fan sentir insegurs limitant-nos l'expressió i per tant l'aprenentatge. Al meu entendre hauríem de canviar aquest enfocament, començant per nosaltres mateixos i assumint el risc. 

Expressió i risc

És cert que expressar-se sempre comporta un cert risc. Risc de ser escoltat, llegit, observat, contradit, renyat, aplaudit... Sovint quan escric, tinc "por" de publicar, de vegades em sento poca cosa davant els experts o penso que potser estic equivocada en algun aspecte o que no he llegit prou sobre algun altre... després però, penso en el risc més gran de tots els que té expressar-se: el risc d'aprendre i ser nosaltres mateixos. 

Què em dieu?  Assumim el risc?

 

Infoxicació i comprensió crítica

Alfons Cornella, un dels gurús de casa sobre la Societat de la Informació i el Coneixement, ja parlava a l'any 2000 del perill de la INFOXICACIÓ o intoxicació per excés d'informació.

I ja estem totalment "infoxicats": les xarxes ens donen allaus de missatges multimodals, multilingües, ràpids, inconnexos...

Llegim en diagonal, volem missatges cada cop més breus i visuals. Pensem en eslògan? Com dèia Umberto Eco. O seríem capaços de ser crítics i pensar/crear l'eslògan? Ens quedem en ser simples receptors atordits per flaixos i cites o som capaços de ser crítics i dirigir-nos?

Quan observem els resultats dels nostres alumnes veiem que la comprensió literal de textos és més o menys acceptable, punxem en trobar informació inferida o implícita i la comprensió crítica és clarament deficient. I en documents amb imatges o sons? No ho sabem, però la cosa no deu millorar sinó al contrari.

Discrepo totalment dels que diuen que els joves actuals pel fet de ser nadius digitals (seguint la nomenclatura de Mark Prensky, nascuts després de l'aparició de la xarxa) tenen les destreses necessàries per moure's a internet.

"Ells ja en saben! No cal que fem res!" Aquesta afirmació només serveix per quedar-nos en l'immobilisme. Els infants i joves dels nostres centres educatius han d'aprendre a tenir una comprensió crítica per destriar entre aquest allau de missatges que intoxiquen el dia a dia de la comunicació. Les dificultats de comprensió crítica, evidents en els textos escrits, augmenten i molt en els missatges digitals.

Amb una bona comprensió crítica la xarxa internet és una eina poderosissíma per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a desenvolupar la creativitat en tots els sentits. Sense comprensió crítica correm el perill de matar el coneixement per infoxicació a més d'estar desprotegits en molts sentits davant tants flaixos i eslògans.

Cal que eduquem en la comprensió crítica de tot tipus de missatges, analitzant-los, disseccionant-los i creant-ne de nous.

Pensar en eslògan o pensar l'eslògan. Aquesta és la qüestió.

Els animals, els infants i l'educació

Des del meu punt de vista, estimar els animals, és una forma més d'estimar i de ser humans, que complementa i no exclou cap de les altres. De fet, l'ésser humà (malgrat ens sabem culpables de molts mals cap als animals i la natura en general), en el nostre afany de comunicació, som els éssers vius que ens relacionem a més espècies diferents.

En l'educació hem utilitzat animals per teràpies concretes: amb cavalls, amb dofins i evidentment gossos. La relació amb animals pot complementar i estimular la comunicació amb persones amb determinats transtorns o discapacitats (són ben coneguts els gossos pigall).

A les aules també hem tingut hàmsters, per exemple, per treballar la reproducció i com a animals de companyia.

En general, molts infants es senten fascinats per conèixer el món animal i sovint demanen a casa de tenir animals de companyia.

Tant si volem tenir un animal, dos, tres o cap, aquest sempre serà un bon tema per a reflexionar, verbalitzar i anticipar possibles aconteixements.

Acollir un animal és una gran responsabilitat i requeix molta reflexió per totes les parts. Encara que estiguem ben convençuts (com adults) d'acollir-ne un, és important pensar-s'ho bé molts dies: informar-se bé de quin és l'animal que més s'adapta a les nostres necessitats i possibilitats de tenir-ne cura. No es tracta d'una conversa d'un dia. És interessant consultar llibres i altres fonts com internet sobre les característiques dels animals pels quals ens sentim atrets i iniciar així als nostres fills a la cerca i a la lectura fent-ho.

Sovint explico l'anècdota que la meva filla quan anava al pavulari em va comentar la mestra que mirava cada dia un llibre sobre conills. I un dia la nena em diu: "Sí, m'agradaria tenir un conill i ja sé que mengen "plantaga"." Plantaga? Ah! Plantatge! Deia el llibre. "També roseguen fenc." Admirada de la seva descodifcació precoç motivada per l'estímul de saber coses sobre els conills va arribar a casa la Fulla, una conilleta nana grisa.

Per altra banda, si tenim claríssim que no podem i/o volem tenir un animal, així ho verbalitzarem als nostres fills explicant les incompatibilitats, que poden ser moltes, ja que com hem dit, tenir un animal és una gran responsabilitat. Ho farem de manera clara i raonada. Si la incompatibilitat que tenim però és que no ens agraden els animals, també ho expressarem clarament, tot i això, intentant no transmetre les nostres "pors" als infants i parlant sempre amb respecte cap a tots els éssers vius.

Si finalment heu decidit ampliar la família amb un membre d'una altra espècie malgrat tingui una alimentació diferent, s'ha de vacunar, potser treure a passejar o potser deixi anar pèl: GAUDIU-LO I ESTIMEU-LO!

"Es pot mesurar el grau d'educació de les persones per la manera com tracten els animals."
Berthold Auerbach