I ja estem totalment "infoxicats": les xarxes ens donen allaus de missatges multimodals, multilingües, ràpids, inconnexos...
Llegim en diagonal, volem missatges cada cop més breus i visuals. Pensem en eslògan? Com dèia Umberto Eco. O seríem capaços de ser crítics i pensar/crear l'eslògan? Ens quedem en ser simples receptors atordits per flaixos i cites o som capaços de ser crítics i dirigir-nos?
Quan observem els resultats dels nostres alumnes veiem que la comprensió literal de textos és més o menys acceptable, punxem en trobar informació inferida o implícita i la comprensió crítica és clarament deficient. I en documents amb imatges o sons? No ho sabem, però la cosa no deu millorar sinó al contrari.
Discrepo totalment dels que diuen que els joves actuals pel fet de ser nadius digitals (seguint la nomenclatura de Mark Prensky, nascuts després de l'aparició de la xarxa) tenen les destreses necessàries per moure's a internet.
"Ells ja en saben! No cal que fem res!" Aquesta afirmació només serveix per quedar-nos en l'immobilisme. Els infants i joves dels nostres centres educatius han d'aprendre a tenir una comprensió crítica per destriar entre aquest allau de missatges que intoxiquen el dia a dia de la comunicació. Les dificultats de comprensió crítica, evidents en els textos escrits, augmenten i molt en els missatges digitals.
Amb una bona comprensió crítica la xarxa internet és una eina poderosissíma per a l'aprenentatge al llarg de la vida i per a desenvolupar la creativitat en tots els sentits. Sense comprensió crítica correm el perill de matar el coneixement per infoxicació a més d'estar desprotegits en molts sentits davant tants flaixos i eslògans.
Cal que eduquem en la comprensió crítica de tot tipus de missatges, analitzant-los, disseccionant-los i creant-ne de nous.
Pensar en eslògan o pensar l'eslògan. Aquesta és la qüestió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario