Expressió per aprendre

Vaig sentir una vegada una frase que deia que els sociòlegs van a Cuba i els pedagogs tenen el laboratori en ells mateixos, en anar reflexionant sobre el propi aprenentatge.
"Aprenc i per tant sóc", seria la meva versió pedagògica del "cogito, ergo sum".

De totes les maneres d'aprendre, l'expressió és la que em sembla més genuïna. Per això m'encanta parlar i també escriure, com per exemple, en aquest bloc.

Avui vull compartir amb vosaltres algunes idees sobre el tema, per animar-vos a que us expresseu molt més des del cor, ment, cos i voluntat, com diem sempre. O sigui, que expresseu emocions i sentiments, idees, moviments i hi poseu consciència. En fer-ho, sobretot si us enfoqueu en coses boniques i positives, servireu de model als altres (el modelatge és la millor manera d'ensenyar) a qui convidareu a perdre la por i a expressar-se també.

Expressió i llenguatges
Quan parlo d'expressió em refereixo a comunicar quelcom: una idea, un pensament, una emoció originals i propis de la persona que s'expressa...

Ho podem fer i proposar que es faci a fills o alumnes de moltes maneres: expressió plàstica, corporal, musical... però sobretot i perquè no requereix cap infraestructura, podem (sobretot a l'escola) fomentar l'expressió oral.

Expressió i aprenentatge

Segur que trobaríem molts arguments psicològics molt ben fonamentats però esmentaré els que he detectat des del meu humil "laboratori".
Expressió i memòria. Si el que rebeu, sigui una conferència, una pel·lícula, una lectura... us la quedeu guardada per a vosaltres i no l'expliqueu ni comenteu a ningú, segurament l'oblit serà molt més invasiu en poc temps.
Expressió i estructuració del pensament. Quan us disposeu a explicar aquella pel·li que tant us ha agradat haureu de buscar una estructura per organitzar la informació. Aquesta estructura us servirà de bastida quan vulgueu explicar el film a un altre amic i també en podreu aprofitar unes parts per quan vulgueu explicar una nova pel.lícula.
Expressió i coneixements previs.  Aquesta bastida mental, per força, es crearà utilitzant idees, emocions ja adquirides anteriorment i crearà connexions noves a la vostra ment, que us serviran més endavant.
Expressió i diàleg. Des de temps antics, la dialèctica ha servit com a font d'aprenentatge, per corregir errors... El curiós és, que essent tan antic el mètode l'utilitzem tan poc...
Expressió i cicle de la informació. Per dir-ho molt esquemàticament: rebem informació, la manipulem i transformem i, en expressar-nos, la transformem en coneixement. L'expressió tanca el cicle de la informació establint connexions i transformant-la en coneixement.

Expressió i creativitat

Per força, qualsevol forma d'expressió ha de ser creativa, ja que parteix de la nostra percepció individual, dels nostres coneixements previs i s'alimenta d'allò social, connectant idees i transformant-se amb els altres. Després d'expressar-nos, en certa manera, ja no som els mateixos, ni tampoc ho és el món. 

 Expressió i valor  

Si totes les les formes d'expressió són creatives, per força totes són úniques  i per tant totes tenen valor. 
En aquest sentit, tan importants són les expressions dels "iguals", com les "divergents", com les dels "experts" i totes serveixen per aprendre.
El diàleg entre iguals ofereix un llenguatge comú, una relativa zona de confort que, sobretot a l'escola pot ser molt ben aprofitada per comprendre explicacions del docent si són compartides entre els alumnes, recreades novament amb les seves paraules i des de la seva subcultura.
Les expressions divergents a les nostres sempre ens poden enriquir i aportar matisos, per tant, si incorporéssim aquesta idea, tan obvia, a les nostres expressions i ens enfoquéssim més en construir que en destruir, l'aprenentatge de tots també creixeria.

Expressió i tribu

Potser m'heu sentit a dir molts cops que per educar un infant cal una bona tribu. Una bona tribu és també una tribu que s'expressa i en la qual expressar-se és un valor i totes les expressions sumen. 

Les comunitats d'aprenentatge, per exemple, parteixen d'aquesta idea i construeixen el seu "somni" de centre educatiu comptant amb tota la comunitat. 

Expressió i sistema educatiu i social

Als centres educatius, sempre en termes generals, hem dedicat molt sovint la major part del temps a rebre informació i a fer exercicis de repetició més que no pas d'expressió.

Malgrat tot el que he anat comentant fins ara, tant en el sistema educatiu com en el social, hem pensat massa sovint en termes d'"allò que està bé i allò que està malament" o en que hi ha alguns que tenen més valor o dret a expressar-se que d'altres perquè "en saben més". Aquestes idees de vegades ens coarten l'expressió i ens fan sentir insegurs limitant-nos l'expressió i per tant l'aprenentatge. Al meu entendre hauríem de canviar aquest enfocament, començant per nosaltres mateixos i assumint el risc. 

Expressió i risc

És cert que expressar-se sempre comporta un cert risc. Risc de ser escoltat, llegit, observat, contradit, renyat, aplaudit... Sovint quan escric, tinc "por" de publicar, de vegades em sento poca cosa davant els experts o penso que potser estic equivocada en algun aspecte o que no he llegit prou sobre algun altre... després però, penso en el risc més gran de tots els que té expressar-se: el risc d'aprendre i ser nosaltres mateixos. 

Què em dieu?  Assumim el risc?

 

Magazine 4.4.2015. Conversa amb Gerard Ros Cruz especialista en Bionruroemoció

Al Magazine de Radio Bisbal del 4.4.2015 hem conversat amb Gerard Ros Cruz, especialista en Bioneuroemoció.

Escolteu el programa. Feu podcast!

TEMES

- Què és la Bioneuroemoció?
- Salut i educació
- Emocions. Identificar-les, expressar-les...
- Ment. Conscient i inconscient.
- Biologia.
- Percepció
...

Desaprendre i modelar

Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.

Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.

Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins. 

Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.

Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.

Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

El somni i la imaginació

Alguns centres educatius quan volen emprendre processos de millora es constitueixen com a Comunitats d'Aprenentatge. Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen tots els seus membres en el procés de millora i una de les primeres fases del procés l'anomenen "El somni".

En el Somni d'un centre que s'ha constituït Comunitat d'Aprenentatge, docents, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis... imaginen com seria el seu centre educatiu ideal. quines coses posarien i quines traurien...

Ken Robinson afirma que la imaginació és el tret exclusivament humà, més que la intel·ligència o cap altre...

De fet, darrerament sembla demostrat que el 95% dels nostres pensaments són subconscients.

Tradicionalment hem donat molt poca importància i fins i tot hem menystingut aquests processos mentals que els infants viuen amb molta naturalitat. El llenguatge n'és ple d'exemples:

- Són imaginacions.
-Estàs somiant.
Relacionades amb fets o idees de poc valor.

Potser, com diuen Punset i altres estudiosos de la intuïció i les emocions no hauríem de deixar de banda aquests processos mentals tan importants i atrevir-nos a somiar una mica més cada dia per tal de ser un xic més creatius.

Ja ho deia Foix:

"És quan dormo que hi veig clar..."

Cor, ment i voluntat

Tot i que ho hem anat dient de manera fragmentada en diferents posts, ens hem adonat que encara no havíem escrit mai un post de l'Essència de l'Educació Líquida que solem resumir en tres paraules:

COR, MENT I VOLUNTAT

MENT
El sistema educatiu tradicionalment s'ha ocupat de la ment: disciplines, àrees, assignatures, transmetre coneixements, instruir... Aquest aspecte, tot i que molt millorable, sobretot quan el lliguem amb els altres dos, ha estat força desenvolupat i, de fet, es van transmetent coneixements des de fa segles amb eficàcia i sense massa complicacions.
Com hem comentat a altres posts, des d'Educació Líquida creiem en un enfocament interdisciplinari, un replantejament dels continguts, l'ús de les TIC i sobretot d'entorns virtuals constructivistes, poden fomentar la creació de nou coneixement.
En un altre post ja vam parlar de les característiques de la ment creativa.

On estem encara a les beceroles és en els altres dos aspectes que cal educar per a desenvolupar-nos com a persones i ser creatius i emprenedors.

COR
Com hem dit en diversos posts, el benestar emocional és bàsic per tenir la ment oberta a nous aprenentatges.
Com sabeu ens agrada molt la frase:
"Si t'emociona el que fas, estàs creant"
Malauradament el nostre sistema educatiu està mancat de creativitat i emoció.
Cal que potenciem les diferents intel·ligències de múltiples maneres: El temps dels genis, La llibreta d'idees... en poden ser exemples... Cal que ens eduquem connectant amb nosaltres mateixos.

VOLUNTAT
Al meu entendre aquest és l'aspecte que tenim més mal entès en l'educació. Ho comentàvem al post "Voluntat vs Esforç"
La voluntat significa establir fites i objectius, tenir estratègies d'organització, controlar emocions com la impaciència-paciència, frustració davant els obstacles...
Educar la voluntat és bàsic per ser persones d'èxit en mercats laborals flexibles i líquids.

Si la voluntat va acompanyada d'emoció, amb poc o gens d'esforç, la persona sabrà trobar els coneixements necessaris per CREAR.

EDUCACIÓ LÍQUIDA=COR+MENT+VOLUNTAT

El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

Música i emocions

En el món multimèdia que vivim se'ns presenten documents i informacions textuals, audiovisuals, multimodals en general...

Tot i que sovint diem que tenim mancances en la comprensió de textos i molt de camí per recórrer en la lectura i interpretació d'imatges, és en el so, la música i el silenci on estem menys educats per una correcta descodificació i alhora per una adequada comprensió i interpretació del missatge global.

Els infants poden consumir hores de "dibuixos animats" amb bandes sonores de diferents estils musicals que afecten de forma directa el seu estat emocional, sense ser-ne gens conscients. Els adolescents poden rebutjar per sistema algun estil musical, com la música clàssica, sense saber que porten anys escoltant-la mentre en Tom persegueix en Jerry, per exemple.

Educar els infants a una escolta més activa del so-silenci com a part del missatge, els ajudarà en el seu desenvolupament emocional i reforçarà la seva seguretat i autoestima.

Ballar, per exemple, és una manera d'expressar aquestes emocions, que ens suggereix la música, a través del cos. Allibera tensions, ens oxigena i millora el nostre autoconcepte i la capacitat general de moure'ns pel món. En general, tenim infants massa estàtics o quan es mouen ho fan d'una forma massa dirigida.

Per altra banda, vivim en un món sonor i sorollós: hi ha música ambiental als supermercats, als ascensors, a les cases es deixa la televisió engegada, als cotxes... des d'aquí, a més de prendre consciència i gaudir de la música i del so, us recomanem amb igual intenció que preneu consciència del silenci i tots els seus matisos. Apagueu els aparells i escolteu el silenci. Tanqueu els ulls i escolteu: un piano, un gos que lladra a la llunyania...

Amb nens i nenes més grans feu-los pensar quina música posarien darrera d'un conte, d'una imatge... Reflexioneu com pot canviar el missage amb un o altre so.

Un cop més, només creant arribarem a la plena comprensió.

La música és emoció, és afabetització, és educació, és vida.

Trencar bé amb fills

El tema de la separació (canvi d'estructura) amb fills, és un tema molt complex però que intentarem mica en mica anar esmicolant ja que forma part de la realitat líquida a la qual ens referim com a tema de primer ordre.

Al programa l'Ofici de Viure "Trencar bé" s'esmenta que cada cop més parelles busquen ajuda, no tant per a refer la parella, com s'havia fet temps enrera, sinó per trencar bé: organitzar els temps, la custòdia, quan i com verbalitzar-ho als fills, gestionar els dols...

En un trencament hi ha moltes emocions negatives desfermades que cal gestionar i un canvi radical d'hàbits i un dol a superar.
Així com algunes parelles ja superen el dol en parella, d'altres no s'acaben de separar mai del tot, això també és separar-se malament i aquesta negació no afavoreix l'educació dels fills. En molts casos hi ha dependències o codependències econòmiques i/o emocionals... que cal resoldre.

Tot i que és obvi, és molt important dir que MAI s'han d'utilitzar els fills en processos de trencament. Els fills no tenen cap responsabilitat i no s'han de fer partíceps del procés, evitant en tot moment que es puguin sentir culpables. Els processos de separació i divorci són tan freqüents en l'actualitat que si nosaltres no els demostrem el contrari no ho haurien de viure de forma dramàtica. La manera com hàgim actuat davant el canvi i la frustració en situacions anteriors també seran importants en el procés.

És important parlar-los amb estima i respecte cap a l'altre (pare o mare) però a l'hora mantenir-nos ferms en el canvi d'hàbits que s'està produint per no confondre els infants.

Hi haurà molts aspectes a pactar. Un de molt important des del punt de vista educatiu (al que dedicarem un post a part) seran els torns de custòdia. És important que siguem generosos i generoses i responsables en tots aquests pactes pensant en un desenvolupament integral dels nostres fills i filles i en el seu futur com a persones autònomes i independents.
És important verbalitzar i anticipar (el calendari)aquests canvis d'hàbits i torns als nostres fills perquè no sentin que van a la deriva del dia a dia, sinó que s'ha pensat en el que és millor per ells en fer els pactes i que (tot i que amb flexiblitat) els pares adapten les seves activitats a aquests torns.

Amb responsabilitat, generositat i fermesa trencar bé és possible. Amb respecte, organització, flexibilitat, autonomia i acceptació del canvi aquesta crisi pot estar plena d'oportunitats per créxer com a persones i fer que els granets de sorra esdevinguin perles.

"Cor, ment i voluntat sempre treballant junts per ser més lliures i responsables."

L'Educació Infantil i els fonaments de l'Infant Feliç.

Al nostre sistema educatiu l'Educació Infantil engloba l'educació dels 0 als 6 anys i és la que es porta a terme a les Llars d'Infants, a les escoles en l'etapa 3-6 i sobretot a casa.

NO és obligatòria l'escolarització dels infants d'aquesta etapa i en canvi és molt important l'encaix família-escola-entorn, per, com dèiem en el títol d'aquest post, posar uns bons fonaments emocionals i cognitius perquè l'Infant estigui feliç, preparat i obert als aprenentatges.

Alguns pedagogs com Tonucci consideren aquesta etapa la més important i afirmen que aquests docents, fins i tot, haurien de cobrar més. Tot i que penso que totes les etapes són importants i que sempre és un bon moment per seguir aprenent i millorant. Sempre! M'agrada la provocació de Tonucci, i penso que cal reflexionar-hi.

Emocionalment sens dubte que és l'etapa més important. El modelatge dels adults és la font més important a l'hora de donar equilibri i benestar emocional, estimuls a l'aprenentatge, valors...
Si tu cantes, ells canten. Si tu rius, ells riuen. Si tu llegeixes, ells llegeixen. Si tu...

Ser bons models d'alegria, d'aprenentatge continuat, de calma, de benestar... i de moltes altres activitats a la vida, se'ns dubte, és un repte constant per pares, mares i educadors, en general.
Anticipeu, verbalitzeu, argumenteu, parleu molt i amb respecte, llegiu... als infants. Deixeu que els nens s'expressin, siguin creatius, no els etiqueteu... però poseu-los límits, doneu-los seguretat, guieu-los...

No és tracta doncs de fer les boletes de plastilina més ben fetes, escriure el nom a P3, o decodificar a P4 (per no assolir les Competències Bàsiques de lectura a 4t d'ESO), sinó de viure amb alegria i ganes d'aprendre sempre. L'educació, i la Infantil més que cap altra, no requereix tant d'un treball sistemàtic de lletres i números, sinó d'experiències d'aprenentatge natural i significatiu amb els altres i l'entorn. És per això que no és obligatòria, perquè famílies i centres educatius poden fer-la a parts iguals, i, tanmateix, no és gens fàcil d'equilibrar-ho i fer-ho ben fet, perquè com hem dit: en som models.

Les polítiques, que sempre tendeixen a ser més assistencials que preventives, com ja hem comentat en altres posts, segurament no li han donat a aquesta etapa educativa la importància que es mereix.

Al Servei Educatiu del Baix Empordà aquest ja és el quart any que s'organitza la Jornada d'Educació Infantil, coordinada per la Núria Duch del Centre de Recursos Pedagògics amb tot un equip de professionals de l'etapa. Enguany el tema central seran les emocions. Tot i que no sóc especialista de l'etapa d'Educació Infantil, m'interessa molt el tema i l'etapa i em plau molt de col·laborar-hi. M'alegra molt que l'apartat l'Infant Feliç, d'aquest bloc, pugui ser útil.

"Si vols feina per un any, planta arròs. Si vols feina per 10 anys, planta arbres. Sivols feina per tota la vida, educa les persones."

L'Infant Feliç. La separació dels pares.

Per començar, vull deixar clar que no hi ha res més desitjable que educar els fills cooperant amb una parella escollida on hi hagi amor harmònic i madur.

Per altra banda però m'he decidit a escriure un primer post (el tema és prou complex perquè n'hi hagi molts més) sobre el tema de la separació i/o divorci des pares perquè en el món líquid que vivim, la separació de les parelles amb fills és un canvi d'estructura molt freqüent que vivim (implicats inclosos) amb molts prejudicis que no ens fan cap bé i com és lògic tampoc fan cap bé als infants.

He fet algunes cerques sobre el tema i massa sovint s'enfoca d'una forma força traumàtica i al meu entendre amb alguns consells fora de lloc, fruit dels prejudicis que parlàvem.

És cert, tots els que hem viscut aquest procés de canvi d'estructura ho sabem, que no és fàcil. Hi ha moltes emocions implicades que hem d'aprendre a gestionar, moltes d'elles fruit dels prejudicis que parlàvem, que ens fan embolicar encara més la situació. Com he comentat en altres posts però, aquest procés, com tota crisi, és una oportunitat per revisar-nos com a éssers humans complets i millorar en molts aspectes, inclosa l'educació dels infants.

Si ens mirem la família com a sistema, (un dia us faré una mica de rotllet de la teoria sistèmica), la separació i el divorci són moments en que el sistema familiar es desequilibra temporalment. I els estils educatius es poden diversificar. Cal negociar i gestionar adequadament els processos educatius dels fills en un procés de separació i anar-los revisant de tant en tant, si cal. No és procés fàcil, ja ho hem dit, i de vegades algunes famílies necessiten suports i acompanyament.

El canvi de l'estatus antic al nou porta guanys però també pèrdues i dols a tots els implicats, que són emocions que cal també fer conscients i gestionar.

Amb parella o sense però, al meu entendre la premissa bàsica seria la de la il·lustració: som taronges senceres. Hem de treballar per ser persones lliures i independents econòmica i emocionalment. En aquest sentit, la diversitat, aquest cop d'estructura familiar, fa un cop més les seves aportacions.

Com hem dit, el tema implica moltes emocions i és prou complex com per anar-lo desgranant en futures entrades.

En aquest post voldria donar la idea central de revisar i ser conscients dels nostres prejudicis respecte el tema per tal de viure aquest període de desequilibri del sistema d'una forma positiva i intentant que sigui el més breu possible, amb pocs o cap passos intermedis, evitant i eliminant dependències, pensant també que la vida és canvi i que estem aprenent a ser cada dia més complets com a éssers humans.

De vegades he sentit que s'utilitza el terme en entorns escolars de famílies desestructurades per anomenar a famílies separades o en processos de separació. Dir que aquest terme no és correcte i implicaria prejudici i que com vam dir, l'estructura familiar no implica un estil educatiu concret. Com a professionals de l'educació hem de donar suport a totes les famílies perquè tendeixin a estils educatius més constructivistes i vetllar perquè desapareguin els prejudicis respecte l'estructura i per un treball més complet de la persona.

La resta de gent, començant pels implicats, que coneixem de primera mà el tema, hem de viure aquesta crisi com un gran aprenentatge, traient-nos prejudicis, sentiments de culpa, i altres emocions negatives, tot pensant que cada dia (amb parella o sense) som taronges més senceres que ens relacionem amb maduresa, sent conscients de les nostres emocions i per tant, donant un model correcte als nostres fills.

Ja hem dit que com tot aprenentatge implica canvi i un cop més hem de ser creatius per viure-ho de forma positiva i diferent. Ara que ve Nadal, època de moltes emocions, alguns nens faran cagar el tió a casa el papa, a casa la mama, a casa la xicota del papa...

Sigui com sigui serà un Nadal màgic. No en tinc cap dubte!
Que tingueu molt Bones Festes!


(Autor de la imatge: Joan Turu)

L' Art per educar les emocions i la creativitat

En aquesta educació líquida tenim molts debats oberts i temes a mig definir dels quals mica en mica anem posicionant-nos.

Sobre la finalitat de l'educació. Volem educar treballadors i consumidors o homes i dones lliures, capaços d'estimar i ser feliços? Des d'aquest bloc, com Tonnuchi entre d'altres, apostem per una formació integral per anar cap a una educació de l'ésser humà complet.

Aquesta finalitat incideix directament en els continguts de l'educació. Si tradicionalment l'educació s'ha preocupat de fer treballar la ment, cada vegada som més els que ens adonem que cal treballar també la part emocional de l'ésser per estar en equilibri i alhora tenir la ment més oberta als aprenentatges més cognitius.

Si t'emociona el que fas estàs creant, diuen. Si estàs creant estàs en sintonia amb tu mateix i alhora estàs participant i servint als altres. Per poder crear és imprescindible tenir la ment oberta a aprenentatges, tècniques, instruments, metodologies, conceptes...
M'atreveixo a aventurar que potser cal primer educar el valor de la creativitat, emocionar-se amb la tasca i a partir d'aquí donar continguts a la ment.

Com hem dit, la creativitat connecta les persones amb ells mateixos i els emociona, aquest estat de "felicitat" dóna als individus diversitat de canals d'expressió i per tant redueix notablement els conflictes. Com més creatius, menys conflictes. Podríem valorar doncs el foment del valor de la creativitat també a l'hora de treballar la convivència, les relacions interpersonals, la competència social, l'asssertivitat...

Hi ha moltes maneres de treballar la creativitat. De fet, totes les formes d'expressió serien vàlides: lliures i sense frens.
Famílies i docents deixeu un espai ben ample per l'expressió dels infants en totes les seves formes. 

Avui però volem destacar el paper de l'art a l'hora d'educar les emocions i la creativitat.

En aquest sentit em permeto donar-vos a conèixer dues iniciatives que m'han emocionat.

En primer lloc el projecte "Veure i entendre", iniciat per l'escultor Javier Garcés amb l'exposició d'una de les seves obres als centres educatius. El projecte ha anat creixent amb més artistes implicats (Jaume Canet i Carlets) cedint les seves obres i treballant conjuntament en un seminari coordinat per la professora de l'institut de la Bisbal, Marta Alsina en el marc de l'ICE de la UDG.

En segon lloc, us vull presentar el treball de l'il·lustrador Joan Turu del qual he agafat la imatge que acompanya aquest post. Les seves imatges estan sota llicència creative commons i de ben segur que, com a mi, us emocionaran.


"Si t'emociona el que fas estàs creant."

L'Infant feliç

Com a docents, psicopedagogs, polítics... mirem d'aplicar nous recursos i metodologies amb més o menys encert i necessitat... Tenim molt camí per anar treballant i aprenent en tots els àmbits: TIC, metodològic, i un llarg etcètere que és el nostre dia a dia i que no hem d'oblidar ni deixar de banda.

Però els arbres ens han de deixar veure el bosc, i molts pensem que a banda de tota la tècnica educativa, la clau de tot plegat rau en les emocions.

Les estadíques ens diuen que tenim al voltant d'un 5% d'alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents. Per altra banda però, tenim d'un 20% a un 30% de fracàs escolar segons matèries i competències bàsiques: lectura, escriptura, competència matemàtica... A més a més, sovint veiem nens desmotivats, enfadats, tristos... arrossegant emocions negatives, per resumir.

El treball educatiu, com sabem, va molt més enllà de l'escola i alguns pensem que s'hauria d'invertir molt més en educació en tots els àmbits: l'escolar, però també en l'entorn i les famílies (seguint models de països petits mirant cap al nord).

L'Infant Feliç obre una secció en aquest bloc dedicada especialment a les famílies. Parteix de la hipòtesi que l'equilibri i el benestar emocional dels infants els permetrà estar oberts i creatius als aprenentatges escolars i extraescolars.

Si ens plantegem, com a entrades anteriors, sobre les finalitats de l'educació avui escollirem la resposta del pedagog Francesco Tonucci que contundentment afirma que la finalitat primera hauria de ser: SER FELIÇOS.

Per aconseguir aquesta fita, de tenir infants més feliços i equlibrats i per tant amb més bon rendiment acadèmic, la implicació i la conducta relacional dels pares i mares és clau. També la dels docents evidentment, tant en l'acomapanyament de l'infant com també, en la mesura del possible, a les famílies tot treballant en equip.

Aquesta secció doncs, intentarà donar pautes a famílies i també a educadors per tenir infants més feliços i alegres i per tant més receptius i creatius a nous aprenentatges. 

En un món on la família patriarcal està, per bé desapareixent, no ens cal tant mirar als nous models d'estructura que poden ser molt diversos com bé sabem i fer-ho més en els estils educatius perquè aquests siguin més constructistes, o sigui, ni autoritaris ni "laissez fair". Aquest tema però, el deixem per un nou post.

Us animem també a interactuar i a fer xarxa tot compartint comentaris en aquest bloc  i/o a contactar si ho desitgeu.

I ja sabeu que...

"Per educar un infant cal tota la tribu"