Tinc dues cases

En un primer post sobre la separació dels pares parlàvem del fet que el canvi d'estructura no ha d'afectar a l'estil educatiu que ha de ser sempre constructivista.

En un segon post parlàvem de la importància de trencar bé i SEMPRE deixar els fills al marge a l'hora de resoldre els conflictes en el període de desequilibri del sistema.

Avui parlarem de viure en dos habitatges diferents (pisos, cases...). 

Algunes vegades he sentit que s'argumenta a favor de mantenir un espai per l'infant i que siguin els pares que canviin de casa. Aquesta solució des del meu punt de vista, a més d'inviable, no em sembla adequada. Aquesta opció comportaria mantenir tres habitatges, la qual cosa és ja prou complexa econòmicament, a més, tot i que per torns, pare i mare hauríen de compartir un mateix espai, la qual cosa podria generar conflictes, sobretot en un primer moment que cal mantenir una certa distància per no trasbalsar massa emocions... Aquesta solució a més d'impedir a pare i mare seguir amb una vida autònoma i independent, posarien a l'infant en una situació fictícia ja que tindria molt poc coneixement de la vida "real" dels seus pares.

Pensem que el més adequat, realista i habitual és que els infants de pares separats tinguin dues cases. En aquest sentit hem de viure aquest fet amb alegria com qualsevol altre fet a la vida i tant si una de les cases és nova per a l'infant, com si ho són totes dues, s'hauran d'adequar perquè l'infant o infants tinguin el seu espai i més o menys de tot el que els cal a cada casa. 

Cal que a cada casa tinguin la seva habitació que puguin decorar a la seva manera, amb les seves joguines, l'armari, una lleixa amb llibres per llegir una estona, una taula per escriure i dibuixar, una mica de roba... Cal que els infants sentin totes dues cases són casa seva i hi tenen tot el que necessiten. Potser en una casa tindran bicicleta perquè s'estimula més aquest hobbie i en l'altra la wii perquè va ser un regal... També hi haurà objectes que aniran d'una casa a l'altra com la raqueta de tenis, la flauta o la motxilla de l'escola... però a cada casa hi haurà les coses bàsiques d'una casa amb infants.

Un deixo l'enllaç del bloc "Tengo dos casas" on podeu trobar més coses sobre el tema de la separació.

Amb una bona organització tenir dues cases pot ser molt enriquidor. No en dubteu!

L'Infant Feliç. La separació dels pares.

Per començar, vull deixar clar que no hi ha res més desitjable que educar els fills cooperant amb una parella escollida on hi hagi amor harmònic i madur.

Per altra banda però m'he decidit a escriure un primer post (el tema és prou complex perquè n'hi hagi molts més) sobre el tema de la separació i/o divorci des pares perquè en el món líquid que vivim, la separació de les parelles amb fills és un canvi d'estructura molt freqüent que vivim (implicats inclosos) amb molts prejudicis que no ens fan cap bé i com és lògic tampoc fan cap bé als infants.

He fet algunes cerques sobre el tema i massa sovint s'enfoca d'una forma força traumàtica i al meu entendre amb alguns consells fora de lloc, fruit dels prejudicis que parlàvem.

És cert, tots els que hem viscut aquest procés de canvi d'estructura ho sabem, que no és fàcil. Hi ha moltes emocions implicades que hem d'aprendre a gestionar, moltes d'elles fruit dels prejudicis que parlàvem, que ens fan embolicar encara més la situació. Com he comentat en altres posts però, aquest procés, com tota crisi, és una oportunitat per revisar-nos com a éssers humans complets i millorar en molts aspectes, inclosa l'educació dels infants.

Si ens mirem la família com a sistema, (un dia us faré una mica de rotllet de la teoria sistèmica), la separació i el divorci són moments en que el sistema familiar es desequilibra temporalment. I els estils educatius es poden diversificar. Cal negociar i gestionar adequadament els processos educatius dels fills en un procés de separació i anar-los revisant de tant en tant, si cal. No és procés fàcil, ja ho hem dit, i de vegades algunes famílies necessiten suports i acompanyament.

El canvi de l'estatus antic al nou porta guanys però també pèrdues i dols a tots els implicats, que són emocions que cal també fer conscients i gestionar.

Amb parella o sense però, al meu entendre la premissa bàsica seria la de la il·lustració: som taronges senceres. Hem de treballar per ser persones lliures i independents econòmica i emocionalment. En aquest sentit, la diversitat, aquest cop d'estructura familiar, fa un cop més les seves aportacions.

Com hem dit, el tema implica moltes emocions i és prou complex com per anar-lo desgranant en futures entrades.

En aquest post voldria donar la idea central de revisar i ser conscients dels nostres prejudicis respecte el tema per tal de viure aquest període de desequilibri del sistema d'una forma positiva i intentant que sigui el més breu possible, amb pocs o cap passos intermedis, evitant i eliminant dependències, pensant també que la vida és canvi i que estem aprenent a ser cada dia més complets com a éssers humans.

De vegades he sentit que s'utilitza el terme en entorns escolars de famílies desestructurades per anomenar a famílies separades o en processos de separació. Dir que aquest terme no és correcte i implicaria prejudici i que com vam dir, l'estructura familiar no implica un estil educatiu concret. Com a professionals de l'educació hem de donar suport a totes les famílies perquè tendeixin a estils educatius més constructivistes i vetllar perquè desapareguin els prejudicis respecte l'estructura i per un treball més complet de la persona.

La resta de gent, començant pels implicats, que coneixem de primera mà el tema, hem de viure aquesta crisi com un gran aprenentatge, traient-nos prejudicis, sentiments de culpa, i altres emocions negatives, tot pensant que cada dia (amb parella o sense) som taronges més senceres que ens relacionem amb maduresa, sent conscients de les nostres emocions i per tant, donant un model correcte als nostres fills.

Ja hem dit que com tot aprenentatge implica canvi i un cop més hem de ser creatius per viure-ho de forma positiva i diferent. Ara que ve Nadal, època de moltes emocions, alguns nens faran cagar el tió a casa el papa, a casa la mama, a casa la xicota del papa...

Sigui com sigui serà un Nadal màgic. No en tinc cap dubte!
Que tingueu molt Bones Festes!


(Autor de la imatge: Joan Turu)