Tinc dues cases

En un primer post sobre la separació dels pares parlàvem del fet que el canvi d'estructura no ha d'afectar a l'estil educatiu que ha de ser sempre constructivista.

En un segon post parlàvem de la importància de trencar bé i SEMPRE deixar els fills al marge a l'hora de resoldre els conflictes en el període de desequilibri del sistema.

Avui parlarem de viure en dos habitatges diferents (pisos, cases...). 

Algunes vegades he sentit que s'argumenta a favor de mantenir un espai per l'infant i que siguin els pares que canviin de casa. Aquesta solució des del meu punt de vista, a més d'inviable, no em sembla adequada. Aquesta opció comportaria mantenir tres habitatges, la qual cosa és ja prou complexa econòmicament, a més, tot i que per torns, pare i mare hauríen de compartir un mateix espai, la qual cosa podria generar conflictes, sobretot en un primer moment que cal mantenir una certa distància per no trasbalsar massa emocions... Aquesta solució a més d'impedir a pare i mare seguir amb una vida autònoma i independent, posarien a l'infant en una situació fictícia ja que tindria molt poc coneixement de la vida "real" dels seus pares.

Pensem que el més adequat, realista i habitual és que els infants de pares separats tinguin dues cases. En aquest sentit hem de viure aquest fet amb alegria com qualsevol altre fet a la vida i tant si una de les cases és nova per a l'infant, com si ho són totes dues, s'hauran d'adequar perquè l'infant o infants tinguin el seu espai i més o menys de tot el que els cal a cada casa. 

Cal que a cada casa tinguin la seva habitació que puguin decorar a la seva manera, amb les seves joguines, l'armari, una lleixa amb llibres per llegir una estona, una taula per escriure i dibuixar, una mica de roba... Cal que els infants sentin totes dues cases són casa seva i hi tenen tot el que necessiten. Potser en una casa tindran bicicleta perquè s'estimula més aquest hobbie i en l'altra la wii perquè va ser un regal... També hi haurà objectes que aniran d'una casa a l'altra com la raqueta de tenis, la flauta o la motxilla de l'escola... però a cada casa hi haurà les coses bàsiques d'una casa amb infants.

Un deixo l'enllaç del bloc "Tengo dos casas" on podeu trobar més coses sobre el tema de la separació.

Amb una bona organització tenir dues cases pot ser molt enriquidor. No en dubteu!

Trencar bé amb fills

El tema de la separació (canvi d'estructura) amb fills, és un tema molt complex però que intentarem mica en mica anar esmicolant ja que forma part de la realitat líquida a la qual ens referim com a tema de primer ordre.

Al programa l'Ofici de Viure "Trencar bé" s'esmenta que cada cop més parelles busquen ajuda, no tant per a refer la parella, com s'havia fet temps enrera, sinó per trencar bé: organitzar els temps, la custòdia, quan i com verbalitzar-ho als fills, gestionar els dols...

En un trencament hi ha moltes emocions negatives desfermades que cal gestionar i un canvi radical d'hàbits i un dol a superar.
Així com algunes parelles ja superen el dol en parella, d'altres no s'acaben de separar mai del tot, això també és separar-se malament i aquesta negació no afavoreix l'educació dels fills. En molts casos hi ha dependències o codependències econòmiques i/o emocionals... que cal resoldre.

Tot i que és obvi, és molt important dir que MAI s'han d'utilitzar els fills en processos de trencament. Els fills no tenen cap responsabilitat i no s'han de fer partíceps del procés, evitant en tot moment que es puguin sentir culpables. Els processos de separació i divorci són tan freqüents en l'actualitat que si nosaltres no els demostrem el contrari no ho haurien de viure de forma dramàtica. La manera com hàgim actuat davant el canvi i la frustració en situacions anteriors també seran importants en el procés.

És important parlar-los amb estima i respecte cap a l'altre (pare o mare) però a l'hora mantenir-nos ferms en el canvi d'hàbits que s'està produint per no confondre els infants.

Hi haurà molts aspectes a pactar. Un de molt important des del punt de vista educatiu (al que dedicarem un post a part) seran els torns de custòdia. És important que siguem generosos i generoses i responsables en tots aquests pactes pensant en un desenvolupament integral dels nostres fills i filles i en el seu futur com a persones autònomes i independents.
És important verbalitzar i anticipar (el calendari)aquests canvis d'hàbits i torns als nostres fills perquè no sentin que van a la deriva del dia a dia, sinó que s'ha pensat en el que és millor per ells en fer els pactes i que (tot i que amb flexiblitat) els pares adapten les seves activitats a aquests torns.

Amb responsabilitat, generositat i fermesa trencar bé és possible. Amb respecte, organització, flexibilitat, autonomia i acceptació del canvi aquesta crisi pot estar plena d'oportunitats per créxer com a persones i fer que els granets de sorra esdevinguin perles.

"Cor, ment i voluntat sempre treballant junts per ser més lliures i responsables."

L'Infant Feliç. La separació dels pares.

Per començar, vull deixar clar que no hi ha res més desitjable que educar els fills cooperant amb una parella escollida on hi hagi amor harmònic i madur.

Per altra banda però m'he decidit a escriure un primer post (el tema és prou complex perquè n'hi hagi molts més) sobre el tema de la separació i/o divorci des pares perquè en el món líquid que vivim, la separació de les parelles amb fills és un canvi d'estructura molt freqüent que vivim (implicats inclosos) amb molts prejudicis que no ens fan cap bé i com és lògic tampoc fan cap bé als infants.

He fet algunes cerques sobre el tema i massa sovint s'enfoca d'una forma força traumàtica i al meu entendre amb alguns consells fora de lloc, fruit dels prejudicis que parlàvem.

És cert, tots els que hem viscut aquest procés de canvi d'estructura ho sabem, que no és fàcil. Hi ha moltes emocions implicades que hem d'aprendre a gestionar, moltes d'elles fruit dels prejudicis que parlàvem, que ens fan embolicar encara més la situació. Com he comentat en altres posts però, aquest procés, com tota crisi, és una oportunitat per revisar-nos com a éssers humans complets i millorar en molts aspectes, inclosa l'educació dels infants.

Si ens mirem la família com a sistema, (un dia us faré una mica de rotllet de la teoria sistèmica), la separació i el divorci són moments en que el sistema familiar es desequilibra temporalment. I els estils educatius es poden diversificar. Cal negociar i gestionar adequadament els processos educatius dels fills en un procés de separació i anar-los revisant de tant en tant, si cal. No és procés fàcil, ja ho hem dit, i de vegades algunes famílies necessiten suports i acompanyament.

El canvi de l'estatus antic al nou porta guanys però també pèrdues i dols a tots els implicats, que són emocions que cal també fer conscients i gestionar.

Amb parella o sense però, al meu entendre la premissa bàsica seria la de la il·lustració: som taronges senceres. Hem de treballar per ser persones lliures i independents econòmica i emocionalment. En aquest sentit, la diversitat, aquest cop d'estructura familiar, fa un cop més les seves aportacions.

Com hem dit, el tema implica moltes emocions i és prou complex com per anar-lo desgranant en futures entrades.

En aquest post voldria donar la idea central de revisar i ser conscients dels nostres prejudicis respecte el tema per tal de viure aquest període de desequilibri del sistema d'una forma positiva i intentant que sigui el més breu possible, amb pocs o cap passos intermedis, evitant i eliminant dependències, pensant també que la vida és canvi i que estem aprenent a ser cada dia més complets com a éssers humans.

De vegades he sentit que s'utilitza el terme en entorns escolars de famílies desestructurades per anomenar a famílies separades o en processos de separació. Dir que aquest terme no és correcte i implicaria prejudici i que com vam dir, l'estructura familiar no implica un estil educatiu concret. Com a professionals de l'educació hem de donar suport a totes les famílies perquè tendeixin a estils educatius més constructivistes i vetllar perquè desapareguin els prejudicis respecte l'estructura i per un treball més complet de la persona.

La resta de gent, començant pels implicats, que coneixem de primera mà el tema, hem de viure aquesta crisi com un gran aprenentatge, traient-nos prejudicis, sentiments de culpa, i altres emocions negatives, tot pensant que cada dia (amb parella o sense) som taronges més senceres que ens relacionem amb maduresa, sent conscients de les nostres emocions i per tant, donant un model correcte als nostres fills.

Ja hem dit que com tot aprenentatge implica canvi i un cop més hem de ser creatius per viure-ho de forma positiva i diferent. Ara que ve Nadal, època de moltes emocions, alguns nens faran cagar el tió a casa el papa, a casa la mama, a casa la xicota del papa...

Sigui com sigui serà un Nadal màgic. No en tinc cap dubte!
Que tingueu molt Bones Festes!


(Autor de la imatge: Joan Turu)

L'Infant Feliç. El calendari i l'agenda: eines per a l'anticipació i planificació escolars i familiars.

En dues entrades anteriors hem parlat de l'anticipació tant en l'àmbit familiar com en l'escolar. Dèiem que a tots ens agrada saber per avançat què s'espera de nosaltres, quines tasques o conductes hem de portar a terme, com ho podem fer i en quin termini... i sabent-ho podrem complir més fàcilment el nostre objectiu, autoregular-nos i tenir una visió més clara del nostre procés.

Cal doncs ser el màxim d'explícits amb el que els infants han de fer o faran perquè no vagin perduts. Aquest coneixement avançat de les coses també els aporta seguretat i confiança en els adults i en ells mateixos.

Una eina senzilla per portar a terme aquesta anticipació sobretot en l'àmbit familiar és penjar un calendari a l'habitació de l'infant per anar-lo orientant en el seu dia a dia. Ara que ve el Tió, pot ser un bon regal per a totes les edats, ja que n'hi ha de diferents personatges coneguts pels nens i nenes com "Les tres bessones", "Geronimo Stilton",  "Tintín"... i molts més. Si ens agrada treballar amb paper també el podem fer nosaltres mateixos, és ben senzill. Si el fem però, és important que sigui una mica gran i que ens permeti fer anotacions als dies, a les setmanes...

Com dèiem és una eina adequada per a totes les edats.
Els més petits començaran per aprendre els noms dels dies de la setmana i dels mesos de l'any, a contar-los... a contar quan temps falta per Nadal... o pel dia de l'excursió amb l'escola...

 El calendari pot servir també com a eina per autoregular la conducta, per exemple, posant un senyal d'un color si hem fet el que calia (deures, somriure... ;) ) o mantenir un esforç per més temps, com un entrenament o uns deures especials... El calendari ens ajudarà a visualitzar i a manterir i motivar-nos en objectiu. Aquest treball d'autoregulació és especialment útil en infants petits i, si es fa ben fet, molt probablement no caldrà tornar-hi quan el nen o nena sigui més gran.

A totes les edats però l´ús principal del calendari és l'anticipació. Podrem marcar tot el que sigui rellevant per l'infant perquè no tingui la sensació d'anar per la vida a la deriva. El dia que es quedarà a cals avis perquè ho hem parlat amb els cosins, el dia que no es quedarà al menjador perquè té revisió metge, el dia que l'han convidat a un aniversari... i tantes i tantes altres coses que anirem verbalitzant  i així anar gaudint i aprenent a l'hora. Cada vespre a més de la lectura diària podem dedicar uns minuts a mirar-nos el calendari i parlar del que hem fet i del que volem fer.

En tots els casos l'ús del calendari em sembla molt interessant, però voldria remarcar que encara es fa més útil en el cas d'infants en que pare i mare estiguin separats i hi hagi torns de custòdia (vegeu si us ve de gust el post: Estructura familiar- Estils Educatius). En el cas en que l'infant passi una setmana a cada casa, per exemple, és important marcar-ho al calendari (seria interessant tenir-ne un a cada casa, fins i tot), així com si hi ha algun canvi en algun dia concret, és bo que l'infant ho sàpiga amb el màxim d'anticipació. Com s'organitzaran dates assenyalades i amb qui estarà... Quines activitats pot organitzar amb uns o altres. Novament en aquesta riquesa de gaudir de diversitat d'entorns, amics, famílies... que pot ser molt estimulant i agradable, també hi ha el parany de perdre-s'hi una mica si no ho planifiquem de forma organitzada i mantenim amb fermesa i flexibilitat un ordre una mica estable.

En l'àmbit escolar a partir de 3r de primària es sol introduir l'agenda per anotar i planificar deures i tasques. Com és habitual, si des de casa hem anat organitzant-nos en el temps amb el calendari i/o altres eines, la introducció de l'agenda no representarà  dificultats.