Desaprendre i modelar

Currículums sobrecarregats de conceptes, abús de llibres de text... i un llarg etcétera de contextos educatius en els que el paper de l'educació ha estat la d'emplenar cubells, com diu la frase de la imatge. Cubells que, mancats d'emoció per ancorar el coneixement es buiden tot seguit de ser emplenats... Els que s'emplenen, és clar! Perquè alguns estan tan bloquejats per pors, sobreestímuls i altres desconnexions... que potser per aprendre caldria buidar-los primer.

Potser a tots per aprendre ens cal primer desaprendre, deixar el llast, emocionar-nos i expressar-nos sense por, tal i com som. Encendre la nostra pròpia i única foguera.

Per educar en el desaprendre només ho podem fer a partir del modelatge, que és com s'eduquen les emocions, els valors, les passions... i el desaprendre, clar. Hem de confiar amb nosaltres mateixos i amb els infants, respectar els temps de cada u, gaudir i estar alegres... només així podrem encendre la foguera de la passió pel coneixement que tots portem a dins. 

Ja hem dit en altres posts que el concepte d'intel·ligència ha canviat molt i que és educable, com ho és també la creativitat.

Crec que aquest vídeo ho explica d'una manera molt gràfica: desaprendre, buidar i modelatge.

Magazine 15.11.14 La creativitat

Al programa de dissabte passat vam conversar amb la Carme i la Joaquima sobre Creativitat.

Enllaç a l'audio del programa per si voleu fer poscast

Algunes idees que vam apuntar:

- La creativitat s'apren

- La intel·ligència s'aprèn

- El coneixement i la creativitat són socials i creixen quan es compateixen.

- La creativitat es relaciona amb la felicitat.

- La gent que troba el seu element es sent afortunada.

- La sort depen més de l'actitud que de forces sobrenaturals.

...

Ressenya. El Elemento. Ken Robinson.

Autor: Ken Robinson con Lou Aronica

Títol: El Elemento

Editorial: Debolsillo Clave

Any: 2013

Pàgines: 359

(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)

L'Element és un llibre molt  interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.

Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element.  Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element. 

A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula. 

Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.

Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses. 

Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:

- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. 

Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.

.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius.  En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.

- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.

- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...

El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.

Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques.  Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.

Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.

Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.

Bon estiu i bones lectures!

La intel·ligència i les intel·ligències

El concepte d'intel·ligència està canviant molt i és important que ens en fem ressò perquè afecta de manera important a com veiem l'educació i el creixement i millora de les persones.

En el passat la intel·ligència semblava quelcom estàtic fixat principalment per la genètica i que seguia uns paràmetres lògics i lineals que es podien mesurar utilitzant tests que empren bàsicament formes, lletres i números. D'aquí en va sorgir el conegut "quocient intel·lectual".

Encara hi ha gent que ho veu així i l'escola n'és molt hereva d'aquest concepte, i segurament encara hi ha tests que parteixen d'aquesta linealitat i gradació.

Per sort però, hi ha cada dia visions més plurals al respecte, que amplien mirades i de les quals, esperem que aviat impregnin l'educació en totes les seves formes.

Cada nou estudi deixa els factors genètics (que no es poden canviar com el color dels ulls) com a menys importants per passar a ser pràcticament irrellevants en l'actualitat. Si fa 100 anys es pensava que naixíem amb una determinada intel·ligència que no es podia canviar, ara els estudiosos de la intel·ligència han girat la balança a favor de l'ambient, per tant no ens en podem desentendre. La intel·ligència com la creativitat, depenen de l'educació i es poden aprendre.

Darrers estudis psicològics han determinat uns 25 atributs de la intel·ligència i diferents maneres d'expressar-la.

Howard Gardner va plantejar la teoria de les intel·ligències multiples (lingüística, espacial, kinestèsica, interpersonal i intrapersonal) i darrerament ha plantejat les cinc ments pel futur de les que vam parlar en un altre post. Manté que l'educació hauria de tenir presents les diferents intel·ligències.

Robert Sternbertg distingeix tres tipus d'intel·ligència: analítica, creativa i pràctica.

Eudald Carbonell parla d'intel·ligència operativa o la capacitat de crear eines amb altres eines.

Daniel Goleman parla d'una intel·ligència emocional i una intel·ligència social.

Robert Cooper parla del cervell del cor i del cervell de "l'intestí".

La intel·ligència doncs ja ha superat el cervell i el sistema nerviós i s'expandeix cap a altres zones del cos, ja ho veieu.

Segons Ken Robinson, docent i estudiós de la creativitat, la innovació i l'aprenentatge, la intel·ligència té 3 grans trets:

- És heterogènia. Va molt més enllà dels números i les paraules i es pot deixar veure de moltes maneres diferents.

- És dinàmica i interactiva. Aquesta és la raó per la qual intel·ligència i creativitat van de la mà. Cal establir relacions i noves connexions. Enllaça amb la intuïció i la imaginació. Einstein estudiava totes les formes d'expressió per tal de crear noves connexions i ser més creatiu.

- És peculiar com una empremta dactilar.

Com sempre, cada nova descoberta ens fa adonar del llarg camí que tenim per recórrer, però també ens permet fer noves connexions i CREAR!!!

La intel·ligència, com la creativitat, es pot aprendre i pot créixer al llarg de la vida. És heterogènia, dinàmica i peculiar i es troba a tot el cos, no només al cervell. Aquesta és una gran descoberta per a l'educació que pot crear noves formes d'ensenyar i aprendre més integrals. 

No es tracta d'arraconar la llengua i les matemàtiques, al contrari, es tracta d'enriquir-les i fer-les créixer dins d'un tot. És tracta d'aprendre llengua i matemàtiques i esport, i música i... CREANT!

Aquestes noves maneres d'ensenyar seran heterogènies, dinàmiques, particulars i plenes de creativitat, perquè només fent créixer la nostra intel·ligència i creativitat d'adults podrem ser models en la docència i en la família d'aquesta nou paradigma.

Un repte per gaudir! Siguem creatius! ;)