(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)
L'Element és un llibre molt interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.
Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element. Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element.
A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula.
Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.
Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses.
Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:
- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.
.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius. En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.
- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.
- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...
El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.
Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques. Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.
Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.
Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.
Bon estiu i bones lectures!
