Eureka! La llibreta de les idees!

Els processos creatius tenen diverses fases: primer cal tenir el desig de crear alguna cosa, de l'àmbit que sigui, combinant les nostres experiències i talents, amb els quals, cal confiar...

Per activar aquest desig i fer-lo conscient hem anat parlant d'algunes tècniques:

- En un post anterior parlàvem del "Valor de l'avorriment". Cal deixar espai perquè les idees apareguin. Una agenda massa densa no ho permet.

- En un altre port parlàvem del que vam anomenar com "El temps dels genis". Temps lliure entre les tasques laborals i/o escolars per treballar en els projectes que un desitgi tirar endavant. Aquesta tècnica Google l'ha feta més explícita perquè la utilitza amb els seus treballadors.

Avui parlarem d'una altra eina tant o més senzilla: "La llibreta de les idees o dels nous projectes...".
La meva té nom i tot, es diu "Eureka!" A la que tinc ara hi vaig dibuixar una bombeta.  ;)

Grans, petits i mitjans, podem tenir una llibreta, bloc, quadern... per anotar-hi les idees que se'ns acudeixin d'aquells temes que ens emocionen, que els fem i ni ens n'adonem, que ens fan aixecar de la cadira i posar-nos en acció... que creuen els nostres talents i capacitats i configuren el nostre Element.

Frases inspiradores, idees per desenvolupar, dibuixos i esquemes, gargots... tot això i molt més i cap a la nostra llibreta de les idees.

De totes les idees que anotem a la llibreta només algunes o una o a temporades cap, aniran endavant, però ens ajudaran a ser conscients d'allò que ens atrau, ens motiva, també ens faran adonar de les nostres capacitats i talents, així com de les mancances, punts on, si volem desenvolupar la idea, caldrà que busquem la col·laboració d'altres, el treball en equip... i molt més.

Com dèiem la llibreta d'idees és una senzilla tècnica dels moments inicials d'un procés creatiu. La ment creativa necessita desenvolupar altres destreses d'organització i planificació per les quals cal educar la voluntat i l'aprentatge i la gestió de tasques autodirigides.

A Educació Líquida sempre anem anotant noves idees a Eureka!!!

Emocioneu-vos, creeu i sort!

Ressenya. El Elemento. Ken Robinson.

Autor: Ken Robinson con Lou Aronica

Títol: El Elemento

Editorial: Debolsillo Clave

Any: 2013

Pàgines: 359

(He llegit l'edició de butxaca, en castellà, més econòmica. L'Element també s'ha traduït al català.)

L'Element és un llibre molt  interessant que fa bones aportacions al món educatiu i a l'estímul d'aprendre de totes les persones en general, ja que el seu tema principal és la creativitat.

Ken Robinson, l'autor, ens diu que tots nosaltres tenim unes capacitats, talents, potencials a desenvolupar, que poden ser diverses i que convergeixen en el punt que ell anomena l'Element.  Sosté que l'educació massa vegades no potencia o fins i tot reprimeix que les persones puguin ser creatives i actuar des del seu element. 

A partir d'aquesta tesi repassa conceptes com intel·ligència, imaginació, formes d'aprenentatge... al meu entendre d'una manera molt encertada i que podríem tenir més presents en el dia a dia a l'aula. 

Sosté també altres idees, com que per trobar l'element convé trobar una "tribu" o persones amb interessos afins, que les persones que han trobat l'Element es senten afortunades, parla també del paper dels mentors. Diu també que mai és massa tard per posar-se en marxa i fer el que ens agrada, tant si és des del lloc de treball o no. Sosté que trobar i actuar des de l'Element és bàsic per tenir una vida equilibrada i satisfactòria i millorar així la societat.

Al llarg del llibre es van presentant diverses històries de personatges reals, alguns molt coneguts, de com han arribat a descobrir, treballar i "triomfar" des del seu Element. Es tracta d'una llarga llista amb noms molt diversos i de disciplines molt diverses. 

Des del punt de vista educatiu fa grans aportacions que penso que caldria tenir molt presents:

- L'Educació hauria de portar a les persones a trobar el seu Element. 

Sense menystenir la importància de l'educació i just per això, massa vegades, persones amb grans talents i molt d'èxit han fracassat en el món educatiu.

.- Un punt amb el que no podem estar més d'acord és el que tracta la jerarquia de disciplines com a obstacle per actuar des de l'Element i ser creatius.  En aquest punt es fa una aposta clara i ben estructurada per la interdisciplinarietat.

- L'educació no ha de ser estandaritzada sinó personalitzada. Accepta les proves com a diagnosi però fa una crítica a les proves estandaritzades que en països com els USA i el Japó s'han convertit en negoci i base de l'educació.

- Com a models educatius interessants per a que les persones trobin el seu Element cita Regio Emilia ja que es dedica molt de temps a l'art i els alumnes aprenen molts llenguatges simbòlics. Destaca també la metodologia de la recerca que s'empra a Reggio Emilia. Un altre projecte és el de Grangeton, aquí les paraules clau són "experimental"i "contextual". El seu director diu que les mates guanyen sentit quan s'administra una caixa registradora o la música quan s'han d'escollir les cançons per l'emissora de ràdio... També esmenta les Escoles A d'Oklahoma que també treballen des de l'art, interdisciplinariament, per mitjà de l'experiència...

El considero un llibre molt recomanable per a tothom que li agradi reflexionar sobre l'educació, la societat actual i la creativitat. Sobretot el darrer capítol dedicat més concretament als temes educatius m'ha semblat una visió aclaridora i molt interessant del món educatiu actual. Aquesta visió queda resumida en una metàfora del món de la restauració: dels estandars són com el fast food i la personalització com els criteris Michellin.

Tot i que l'autor en tot moment parla en plural de les capacitats i sempre esmenta que se'n poden tenir més d''una, faria una crítica al títol en singular: L'Element. Aquest títol em recorda una mica a llibres d'autoajuda. També algunes de les històries reals, tot i ser molt didàctiques i entretingudes són (el mateix autor ho diu) força epifàniques.  Segurament aquest enfocament és didàctic i entretingut i ajuda a la difusió.

Com hem dit també, la visió del món educatiu que es proposa em sembla molt encertada i ben argumentada i des d'aquí us convido a fer una innovadora lectura educativa per aquest estiu.

Robinson ha seguit treballant en aquestes idees en diversos llibres que donen continuïtat al que avui ressenyem.

Bon estiu i bones lectures!