Relaxació a l'aula i a casa

A les escoles de la Xina fan exercicis de gimnàstica d'ulls i respiracions per a relaxar la vista i el cos entre les classes.

Els fisioterapeutes sovint alerten de les moltes hores que passen asseguts els alumnes a edats primerenques.

El ritme frenètic de les famílies porta sovint a situacions d'estrés que deriven en problemes diversos i en dificultats d'aprenentatge. Com sabeu, la hipòtesi principal de l'Infant Feliç és l'afirmació que el benestar emocional d'infants i joves és la base per tenir tots els canals oberts a nous aprenentatges.

He vist darrerament alguns docents que demanen formació i/o informació sobre tècniques de relaxació a l'aula i ens ha semblat interessant escriure un post sobre el tema. Com sabeu, el paradigma de l'educació lenta (slow) ens sembla un punt de partida interessant. Hem parlat també de la possibilitat de fer 5 minuts de meditació al dia o del temps de lectura a l'escola i a casa com a maneres de dialogar amb un mateix i relaxar-se.

En aquest article trobareu la referència a un llibre que es diu "Avui jugarem a relaxar-nos" que proposa exercicis de relaxació per l'escola i per casa. M'ha semblat molt interessant de tenir en compte.

Per altra banda, ja hem comentat moltes vegades la importància dels models. Els nens i nenes són molt empàtics amb els adults que estimen, per tant una actitud tranquil·la i relaxada serà més educadora que qualsevol exercici que es proposi. A més, si ens deixem endur una tarda de pluja pel "valor de l'avorriment" segur que podrem jugar amb el nostre cos a escriure i endevinar lletres a l'esquena, fer-nos massatges inventats, pessigolles, petons, abraçades... tot ben creatiu...

Atureu-vos un moment i us relaxareu sense fer res... perquè d'això es tracta: de no fer res! ;)

Aquest Nadal dibuixeu amb l'índex un cor ben gran a l'esquena dels vostres fills. Segur que l'endevinen!!!

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )

Eureka! La llibreta de les idees!

Els processos creatius tenen diverses fases: primer cal tenir el desig de crear alguna cosa, de l'àmbit que sigui, combinant les nostres experiències i talents, amb els quals, cal confiar...

Per activar aquest desig i fer-lo conscient hem anat parlant d'algunes tècniques:

- En un post anterior parlàvem del "Valor de l'avorriment". Cal deixar espai perquè les idees apareguin. Una agenda massa densa no ho permet.

- En un altre port parlàvem del que vam anomenar com "El temps dels genis". Temps lliure entre les tasques laborals i/o escolars per treballar en els projectes que un desitgi tirar endavant. Aquesta tècnica Google l'ha feta més explícita perquè la utilitza amb els seus treballadors.

Avui parlarem d'una altra eina tant o més senzilla: "La llibreta de les idees o dels nous projectes...".
La meva té nom i tot, es diu "Eureka!" A la que tinc ara hi vaig dibuixar una bombeta.  ;)

Grans, petits i mitjans, podem tenir una llibreta, bloc, quadern... per anotar-hi les idees que se'ns acudeixin d'aquells temes que ens emocionen, que els fem i ni ens n'adonem, que ens fan aixecar de la cadira i posar-nos en acció... que creuen els nostres talents i capacitats i configuren el nostre Element.

Frases inspiradores, idees per desenvolupar, dibuixos i esquemes, gargots... tot això i molt més i cap a la nostra llibreta de les idees.

De totes les idees que anotem a la llibreta només algunes o una o a temporades cap, aniran endavant, però ens ajudaran a ser conscients d'allò que ens atrau, ens motiva, també ens faran adonar de les nostres capacitats i talents, així com de les mancances, punts on, si volem desenvolupar la idea, caldrà que busquem la col·laboració d'altres, el treball en equip... i molt més.

Com dèiem la llibreta d'idees és una senzilla tècnica dels moments inicials d'un procés creatiu. La ment creativa necessita desenvolupar altres destreses d'organització i planificació per les quals cal educar la voluntat i l'aprentatge i la gestió de tasques autodirigides.

A Educació Líquida sempre anem anotant noves idees a Eureka!!!

Emocioneu-vos, creeu i sort!

El valor de les experiències viscudes

Com diu la cita de Confuci:

" M'ho van explicar i ho vaig oblidar,

ho vaig veure i ho vaig entendre,

ho vaig fer i ho vaig aprendre."

En l'educació, tan familiar com escolar, fem servir tots tres tipus d'accions, que no són excloents i que tenen totes el seu valor.

En altres posts hem parlat de la importància de la verbalització, de la paraula i el llenguatge oral, que no hem de deixar de banda.

En un altre de més recent hem parlat de la importància del modelatge com a eina molt potent tant en l'educació familiar com escolar. Com vam dir, tenim pendent de desenvolupar una mica més el paper del modelatge en l'àmbit escolar.

Avui però volem posar l'accent en el fer, en les experiències viscudes com a eina principal d'aprenentatge a totes les edats.

M'agrada fer èmfasi en les experiències en plural més que no pas en l'experiència en singular perquè és la diversitat d'experiències les que eduquen més que no pas repetir la mateixa experiència durant molts anys. En aquest sentit animo als docents a assumir tasques diferents i a promoure petits canvis i innovacions que els faci avançar en els seus aprenentatges junt amb el dels alumnes.

En l'àmbit escolar aprendre a través de l'experiència vol dir fer sortides, estar en contacte amb l'entorn i la natura, emprendre projectes com ara fer un diari, un programa de ràdio... 

És fàcil veure la importància de les experiències si revisem els nostres records més vius. Segur que tenim molt més presents les sortides que el dia que ens van plantar a la pissarra les parts de la cèl·lula o el verb "to be".

En l'ambit familiar viure experiències conjuntament amb els nostres fills és altament educatiu i enriquidor. En el marc de la vivència parlarem, anticiparem, modelarem actituds, destreses, emocions... És interessant implicar els fills en les vivències i tasques quotidianes de tan manera que es sentin implicats i part d'un tot.

Com sempre, ja que hem començat amb una cita oriental, l'important és l'equilibri, ser-hi presents com adults (docents o pares i mares) i, com dèiem també en un altre post, entre les experiències que tant enriqueixen, tenir temps per avorrir-nos, reflexionar, consolidar el viscut...

Que tingueu un estiu ple d'experiències amb estones d'un avorriment ben dolç.

Ressenya. Com una novel·la. Daniel Pennac.

Autor: Daniel Pennac

Títol: Com una novel·la

Editorial: Empúries

Any: 1993

Pàgines: 167

Obrim una nova secció de ressenyes al bloc d'Educació Líquida amb el lleuger assaig de 1993 de Daniel Pennac "Com una novel·la".

El tema principal d'aquest assaig és la disminució de l'índex de lectura, sobretot per part dels joves.

 

Sabent, com sabem, que vivim en una societat de la imatge, Pennac ens proposa anar una mica més enllà de les habituals lamentacions que es limiten a culpar la televisió i les tecnologies en general de la pèrdua d'interès dels joves per la lectura i ens proposa una revisió dels nostres hàbits lectors tan a casa com a l'escola, fent un recorregut per totes les edats i etapes que implica la lectura. En aquest sentit és un llibre interessant tant per pares com per docents, ja que tots ens hi podem veure reflectits en un moment o altre.

Pennac comença dient: "El verb llegir no admet l'imperatiu."

El capítol 5 sols conté aquesta frase:

"¡Que n'érem de bons pedagogs, quan no ens amoïnàvem per la pedagogia!"

Pennac proposa transmetre el gaudi per la lectura sense obstacles ni frens. 

Ens diu als pares que mentre que quan els infants són petits gaudim de llegir-los en Polzet 500 vegades, més endavant els deixem nàufrags en oceans textuals.

Més endavant, ens alerta dels perills d'omplir d'activitats a infants i joves i del valor de l'avorriment, també per a fomentar l'hàbit lector. Ens diu: 

"Ni una sola oportunitat donada al miserable quart d'hora de retrobament en sí mateix.

...

El llarg avorriment...

Que converteix en possible qualsevol creació."

Els docents, per la nostra banda, els fem omplir fitxes de lectures i llegir llibres a granel, sense tenir presents els seus gustos o dificultats.

Ens reclama un i altra cop que pares i docents llegim en veu alta als infants i joves tot deixant que els llibres parlin amb la seva pròpia veu.

El darrer capítol és el dedicat als DRETS DEL LECTOR:

1- Dret a no llegir

2- Dret a saltar pàgines

3- Dret a no acabar el llibre

4- Dret a rellegir

5- Dret a llegir qualsevol cosa

6- Dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual)

7- Dret a llegir en qualsevol lloc

8- Dret a fullejar

9- Dret a llegir en veu alta

10- Dret a callar

Un llibre que si no fos perquè respectem els drets del lector seria lectura obligatòria per tots aquells que volem promoure el gust per la lectura.

Paradoxalment la primera ressenya la fem d'un llibre que es mostra crític amb el nostre afany de ressenyar i de remarcar "extractes escollits" i transmet tot ell el veritable "Gust per la lectura" insistint en minimitzar els intermediaris entre els llibres i els lectors. 

Pels que no tenen costum de llegir assaig dir-los que la prosa de Pennac sempre és "Com una novel·la":  lleugera i de lectura molt àgil i agradable.

Molts, entre els que em compto, vam descobrir Daniel Pennac amb aquest llibre i ens vam enamorar de la seva facilitat per combinar llengua, literatura, docència  i descripció de la societat actual amb una prosa fresca i uns assajos molt literaris.

I per acabar, un darrer extracte sobre el temps de lectura:

"El temps per llegir, com el temps per estimar, dilata el temps per viure."

Gaudiu-lo!