Quan parlem de les carències del sistema educatiu ens centrem principalment en els mals de l'escola i l'educació formal, com si des d'aquest àmbit ho poguéssim arreglar tot.
En el marc de l'educació obligatòria i la docència tenim feina i molt marge de millora i d'innovació, no ho negarem, però treballant sols no ens en sortirem.
Si comencem a mirar a aquests països del nord que treuen millors resultats, una de les grans diferències recau en la inversió i sistematització del treball de xarxa: en
l'ENTORN.
Com dèiem a la
primera entrada d'aquest bloc, els itineraris educatius de cada infant, s'han privatitzat i
l'educació pública està quedant estàtica i ancorada en lleis neoliberals.
Val a dir però, que aquesta educació pública és, ara per ara,
l'únic espai d'autèntica cohesió social. Malgrat tots els seus defectes, preservem-lo com un
tresor!
Tornem però a
l'ENTORN, ja que es aquí on es comencen a diversificar itineraris i apareix una autèntica
escletxa social. El treball d'entorn parteix del concepte que l'educació és un tot, que es forma amb l'experiència, en la participació en una comunitat. El poble, l'escola, la família... diferents sistemes que interaccionen i es retroalimenten entre ells.
Fins els nostres dies el treball d'ENTORN en el nostre context ha estat sobretot de
caràcter assistencial, no preventiu ni relacional o de suport a l'educació formal, informal i familiar. Cal lloar la feina dels serveis socials i d'altres institucions dedicades a l'entorn, però per manca de recursos la seva feina sempre consisteix més en
apagar focs que en una tasca més pròpiament educativa. I, per desgràcia, en el moment actual, cada vegada més i sort en tenim!
Conec un poble, per exemple, que es planeja de tenir un centre menors i no té ni biblioteca. Oh! My God!
El treball educatiu d'entorn que des d'aquest
post reclamem, sense deixar de banda aquest que tenim i intensificant-lo, va més en la línia que van començar a proposar els
Plans Educatius d'Entorn (encara existents però sense recursos). Plans pel treball comunitari i familiar per reduïr l'escletxa que hi ha entre el món escolar i l'extraescolar: en la música, l'esport... i tants altres itineraris de pagament.
Els, tant reclamats pels centres, Tallers d'Estudi Assistit, de suport als deures i aprenentatges escolars en general, n'eren una de les actuacions estrella, d'aquests plans.
Els
suports a l'educació familiar per al benestar emocional dels infants tot ajudant a trobar a les famílies
models educatius més constructivistes és un altre dels grans pilars absents de l'educació en el marc de la xarxa.
La
Fundació Pallach, amb la que sovint tinc el plaer de col·laborar treballa plenament en aquesta línia. Feu-hi una ullada!
Un bon treball d'entorn amb molta més inversió i treball en equip de tots els agents educatius fent moltes més tasques preventives i educatives que merament assistencials es traduiria en millors resultats acadèmics als centres educatius, millor cohesió social i intercultural i més benestar emocional d'infants i famílies.
El treball d'entorn és bàsic i no el podem oblidar a l'hora de plantejar canvis i millores educatives quan ens plantegem dissenyar un
Sistema Educatiu propi.
"Tothom educa, s'educa tothom; fem xarxa. "
Fundació Josep Pallach
"El tot és més que la suma de les parts."
"Per educar un infant cal tota la tribu."
