Si heu vist
pel·lícules on el tema central sigui l'educació sabreu que gairebé sempre estem parlant d'
herois solitaris que transformen, per bé, la vida d'alumnes innocents, innexperts, adormits o fins i tot, d'alt risc social. Solen ser bones pel·lícules, entranyables i emotives, de les quals em ve de gust comentar algunes coses que, en part, es dónen a la vida real de les aules.
Un primer aspecte que em sobta, aquest per no correspondre's amb la realitat, és que en la gran majoria de films el
mestre heroi és un home. Pel fet que hi ha moltes més dones que homes que ens dediquem a l'educació, em fa pensar que el
tema èpic no se'ns deu escaure o que, un cop més, hem de revisar els models en
coeducació. És curiós que entre les protagonitzades per dones hi solen ser més presents els conflictes de conducta i absentisme, com en el cas de la preciosa pel·lícula xinesa
"Not one less/ Ni uno menos" (1999) on una nena de 13 anys s'ha de fer càrrec d'una escola rural quan el mestre s'ha d'absentar per uns mesos i el seu primer objectiu és que cap alumne abandoni la seva escolarització. Molt bonica i recomanable. Si parlem de
"Dangerous minds/ Mentes peligrosas"(1995) amb una Michelle Pfeiffer karateca, la cosa ja va perdent poesia... I bé, ara mateix no se me n'acut cap més amb dones protagonistes.
Anem als herois masculins doncs. Entre els documentals "
Etre et avoir/ Ser y tener"(2002) un mestre francès amb molt d'ofici, fent un gran treball que podríem enmarcar en el paradigma de l'
educació lenta en un entorn rural. I si us agrada el tema de
l'educació emocional a "
Children full of life/ Pensado en los demàs" trobem a Toshiro Kanamori un de japonès també molt bonic i recomanable.
I com no, els classics: "
La lengua de las mariposas" (1999) amb un entranyable i competencial mestre de la República o "
El club de los poetas muertos" (1989) un heroi en un estricte col·legi privat anglès aconsegueix que poesia i vida es donin la mà.
Entre el més nou trobem "
La clase"(2008) o "
La ola"(2008) on la visió s'aixampla una mica més cap al centre i els seus projectes.
I ficció i realitat una mica van de la mà.
A cada centre en trobarem alguns (homes i dones) d'herois educatius. Docents amb molt d'ofici que ensenyaven competencialment abans que parléssim de competències i interdisciplinarietat, mestres que utilitzen eines diverses i coneixen tecnologies i xarxes, professors que reflexionen amb l'alumnat i fan un gran treball de comunicació i expressió oral, persones que tracten amb altres persones amb respecte i estimació tot creant un clima de
benestar emocional que obre tots els sentits cap al coneixement... i moltes més coses!!! Són herois i heroïnes! I existeixen de debó! Que són capaços de tocar l'ànima d'alguns alumnes i canviar a molt millor el seu destí...
Però tot i que tinguem alguns superdocents no en tenim prou. Per millorar el sistema educatiu cal la implicació de tothom: de l
'entorn, com deiem, però també del
treball en equip en l'àmbit docent.
Tot just ara fa poc que ens estem adonant que és important trencar estructures per fer-les més
cooperatives i tenir una
cultura i projecte de centre. Amb això no vull dir que aquests herois i heroines solitaris que estimen tant la seva feina hagin de deixar d'existir. Al contrari!!! El que m'agradaria es que tots i totes fóssim herois educatius i tot treballant en equip féssim coses molt més grans. I tant de bo quedéssin reflectides en emotives pel·lícules.
I ja que en la darrera entrada parlàvem de l'
entorn, citar-vos també un documental del projecte comunitari de Carlinhos Brown "
El milagro de Candeal" en el que la música ha aglutinat un projecte educatiu en el marc de les fabeles i el de quatre escoles d'educació infantil europees amb projectes comunitaris, de família i interculturals a "
Una nana para Hamza".
Si coneixeu altres pel·lícules de contingut educatiu m'encantarà que me'n passeu la referència.
Gràcies!
