Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

Els Herois de l'Educació

Si heu vist pel·lícules on el tema central sigui l'educació sabreu que gairebé sempre estem parlant d'herois solitaris que transformen, per bé, la vida d'alumnes innocents, innexperts, adormits o fins i tot, d'alt risc social. Solen ser bones pel·lícules, entranyables i emotives, de les quals em ve de gust comentar algunes coses que, en part, es dónen a la vida real de les aules.

Un primer aspecte que em sobta, aquest per no correspondre's amb la realitat, és que en la gran majoria de films el mestre heroi és un home. Pel fet que hi ha moltes més dones que homes que ens dediquem a l'educació, em fa pensar que el tema èpic no se'ns deu escaure o que, un cop més, hem de revisar els models en coeducació. És curiós que entre les protagonitzades per dones hi solen ser més presents els conflictes de conducta i absentisme, com en el cas de la preciosa pel·lícula xinesa "Not one less/ Ni uno menos" (1999) on una nena de 13 anys s'ha de fer càrrec d'una escola rural quan el mestre s'ha d'absentar per uns mesos i el seu primer objectiu és que cap alumne abandoni la seva escolarització. Molt bonica i recomanable. Si parlem de "Dangerous minds/ Mentes peligrosas"(1995) amb una Michelle Pfeiffer karateca, la cosa ja va perdent poesia... I bé, ara mateix no se me n'acut cap més amb dones protagonistes.

Anem als herois masculins doncs. Entre els documentals "Etre et avoir/ Ser y tener"(2002) un mestre francès amb molt d'ofici, fent un gran treball que podríem enmarcar en el paradigma de l'educació lenta en un entorn rural. I si us agrada el tema de l'educació emocional  a "Children full of life/ Pensado en los demàs" trobem a Toshiro Kanamori un de japonès també molt bonic i recomanable.

I com no, els classics: "La lengua de las mariposas" (1999) amb un entranyable i competencial mestre de la República o "El club de los poetas muertos" (1989) un heroi en un estricte col·legi privat anglès aconsegueix que poesia i vida es donin la mà.
Entre el més nou trobem "La clase"(2008) o "La ola"(2008) on la visió s'aixampla una mica més cap al centre i els seus projectes.

I ficció i realitat una mica van de la mà. A cada centre en trobarem alguns (homes i dones) d'herois educatius. Docents amb molt d'ofici que ensenyaven competencialment abans que parléssim de competències i interdisciplinarietat, mestres que utilitzen eines diverses i coneixen tecnologies i xarxes, professors que reflexionen amb l'alumnat i fan un gran treball de comunicació i expressió oral, persones que tracten amb altres persones amb respecte i estimació tot creant un clima de benestar emocional que obre tots els sentits cap al coneixement... i moltes més coses!!! Són herois i heroïnes! I existeixen de debó! Que són capaços de tocar l'ànima d'alguns alumnes i canviar a molt millor el seu destí...

Però tot i que tinguem alguns superdocents no en tenim prou. Per millorar el sistema educatiu cal la implicació de tothom: de l'entorn, com deiem, però també del treball en equip en l'àmbit docent.

 Tot just ara fa poc que ens estem adonant que és important trencar estructures per fer-les més cooperatives i tenir una cultura i projecte de centre. Amb això no vull dir que aquests herois i heroines solitaris que estimen tant la seva feina hagin de deixar d'existir. Al contrari!!! El que m'agradaria es que tots i totes fóssim herois educatius i tot treballant en equip féssim coses molt més grans. I tant de bo quedéssin reflectides en emotives pel·lícules.

I ja que en la darrera entrada parlàvem de l'entorn, citar-vos també un documental del projecte comunitari de Carlinhos Brown "El milagro de Candeal" en el que la música ha aglutinat un projecte educatiu en el marc de les fabeles i el de quatre escoles d'educació infantil europees amb projectes comunitaris, de família i interculturals a "Una nana para Hamza".

Si coneixeu altres pel·lícules de contingut educatiu m'encantarà que me'n passeu la referència.

Gràcies!

Anticipació, connexió, explicitació...a l'aula

En un post anterior us parlava de la importància de l'anticipació en l'àmbit familiar per al benestar emocional d'infants i joves a l'hora de sentir-se segurs i responsables per planificar la seva conducta per tal d'assolir tasques i objectius diversos.

A l'aula l'anticipació és igualment important i no sempre la tenim present.

Sovint explico a les formacions que quan vaig començar a la universitat i em van donar el programa de l'assignatura a l'inici de curs em va sorprendre gratament que algú em digués per endavant què havia d'aprendre.
Fins aleshores aquesta planificació i anticipació explícita del que havíem d'aprendre havia estat pràcticament nul·la. Feiem el tema tal o l'exercici qual, sense noció del temps que hi havíem de dedicar o què havíem de saber en acabar el tema, curs, exercici... El trist va ser que a la universitat (exceptuant la UOC) la major part de les vegades, el programa inicial tampoc tenia massa a veure amb el que fèiem durant el curs... ;)

Això no vol dir que els meus professors i mestres no haguessin planificat i/o programat la seva matèria. Es molt possible que sí, el que vull dir és que no ens ho havien fet saber, si més no, de forma explícita i sistemàtica.

Veiem claríssim que si un vol assolir una fita física (córrer 10 quilòmetres, per exemple, en un temps x per al dia x) ha d'avaluar el seu estat actual de forma física i establir una planificació realista d'entrenament.
El mateix passa amb els aprenentatges i la conducta. Cal planificar les actuacions a emprendre per assolir els objectius que volem i ser-ne conscients (tots: alumnes i docents) per anar avançant. De tant en tant, cal recapitular i tornar a prendre consciència de com anem i on som en relació al nostre objectiu i temps... Amb els aprenentatges i encara menys amb altres aspectes conductuals i/o emocionals aquesta programació no sempre es fa explícita, conscient ni present.

Anticipar doncs, vol dir donar a l'aprenent una visió general del que volem portar a terme i aconseguir en un període de temps determinat, planificar-ho, ser-ne concients i posar-ho en pràctica. En aquesta posada en pràctica podem ser flexibles i fer reajustaments, però sempre explicitant cap a on volem anar i com. Com un índex, com un mapa.

Actualment moltes metodologies plantegen programacions on cal explicitar anticipadament als alumnes el que anem a aprendre. Ja us he parlat en "entrades" anteriors de la feina que estic fent actualment a l'Impuls de la Lectura i el treball de la metodologia des de la perspectiva de l'alumne. En aquesta metodologia, les sessions comencen amb el que anomenem "connexió", que no és res més que una anticipació del que volem aprendre i d'on som dins del nostre taller de lectura. Al bloc de la Beatriu Palau "Minilliçons de lectura" hi trobareu molts exemples d'aquestes programacions, a punt per portar a terme a l'aula. Si entre les vostres tasques docents hi ha el treball de la comprensió lectora, no dubteu a fer-hi una visita, ja que, com jo, en treureu molt de suc i les podreu incloure en les vostres programacions generals.

És evident que per anticipar als alumnes cal previament haver programat i seqüenciat molt bé els aprenentatges a assolir. De la programació també en farem uns apunts en properes entrades.

Anticipeu als alumnes el que han d'aprendre, com i de quina manera hauran de demostrar el que han après?

Coneixeu metodologies que com "l'aprenentatge de la lectura des de la perspectiva de l'alumne" demanin que és faci una connexió - anticipació explícita?