Parelles lingüístiques als centres educatius

Fa 10 anys que el Consorci per a la Normalització Lingüística va crear l'activitat de Voluntaris per la Llengua, en la qual, parelles d'adults, un de catalanoparlant (el voluntari) i un de nouvingut que vol aprendre o millorar el seu nivell de llengua oral, es troben setmanalment per fer conversa.

Al curs 2004-2005 es varen crear les Aules d'Acollida als centres educatius de Catalunya. Aquestes aules vetllen per l'acollida lingüística i emocional dels infants nouvinguts. Els bons resultats d'aquestes aules són inqüestionables tant en l'educació primària com en la secundària. A més però, molts centres educatius van anar trobant fórmules d'acollida i aprenentatge entre iguals com el company-guia (un altre alumne que s'oferia per a ajudar a ubicar-se al nou alumne al nou entorn: aules, centre, horaris...), l'amic-lector (un company voluntari per donar suport a un altre alumne nouvingut i neolector) i, entre d'altres, les Parelles Lingüístiques.

Seguint el patró del CPNL i amb el seu suport, fa 6 cursos que vam iniciar aquest projecte als centres de Torroella de Montgrí. Els alumnes cedeixen voluntàriament una de les seves hores del pati per a fer aquesta activitat. Es fa un acte de inauguració per centre on es formen les parelles, que de vegades són trios per a un major suport lingüístic i participació. Al llarg del segon trimestre es desenvolupa l'activitat i finalment tots els centres d'un mateix municipi es troben en un acte de cloenda on els ajuntaments respectius conviden a una mica de berenar i es fa l'entrega de diplomes per part del Consorci. Aquests actes de cloenda sempre són molt reeixits amb petites actuacions voluntàries d'entitats dels municipis com grallers, corals, conta-contes...

Es tracta d'una activitat rodona en molts sentits:

- A nivell pedagògic, com en el cas del "company-guia" i "l'amic-lector" estem parlant de treball cooperatiu i aprenentatge entre iguals.

- Estem parlant també "d'Aprenentatge-Servei" (ApS). Ja que tothom hi surt guanyant i es fa un servei a la llengua i a la comunitat.

- Els beneficis lingüístics, òbviament, de tots.

- Els beneficis acadèmics de tots els alumnes implicats també.

- I sobretot, potser el més remarcable al meu entendre, són els beneficis a nivell de cohesió social: moltes parelles es fan AMICS i un amic quan arribes a un nou país, és doblement un tresor.

- Destacar també que és una activitat en xarxa de molt baix cost. Entre tots els centres, els tècnics dels ajuntaments, el tècnic del CPNL i els assessors LIC van sorgint idees sempre engrescadores.

Actualment molts municipis al Baix Empordà organitzen Parelles lingüístiques als centres educatius.

Enguany a la Bisbal s'ha filmat un vídeo de l'activitat que s'ha passat a l'acte de cloenda. És un vídeo molt interessant perquè reflecteix amb imatges tots aquests aspectes que hem comentat: lingüístics, cohesionadors... i sempre amb l'alegria dels infants i joves.

No us el perdeu!

Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

Canvi metodològic

En un primer moment vaig pensar en  titular la part més dedicada a la docència d'aquest bloc, "canvi metodològic", perquè penso que és un dels temes centrals de l'educació en l'àmbit docent i al que molts de nosaltres hem dedicat la major part del nostre treball. Tot i que hi ha hagut importants millores, el canvi que alguns voldríem és encara lluny d'establir-se de forma general a les aules.

Ho hem dit de mil maneres:

Des de la psicologia hem parlat de "l'aprendre a aprendre" i l'autoregulació de l'aprenentatge al llarg de la vida (long live learning).

Hem parlat de posar l'alumne al centre del procés d'ensenyamen-aprenentatge.

Hem impulsat tècniques de treball per projectes on la recerca, més o menys guiada, era la base de processos d'aprenentatge més autònoms.

Ho hem intentat des del treball cooperatiu amb totes les seves variants.

Hem proposat també l'ensenyar a pensar acostant-nos a la filosofia i al fer-se preguntes.

Les activitats on-line de base constructivista: wikis, webquests, blocs... també hi han posat el seu granet de sorra.

Aules virtuals, pissarres digitals, moodles, el projecte 1x1 (projecte que dotava als centres de secundària que en formaven part d'un ordinador per alumne) ... noves maneres d'acostar-se al desitjat canvi metodològic que tampoc han arrelat com volíem...

Actualment treballo assessorant en el Pla ILEC (d'Impuls a la Lectura) i apostem per un aprenentatge de les estratègies de lectura des de la perspectiva de l'alumne. I tot i que els que hi som en gaudim, queda encara lluny de generalitzar-se.

Els documents d'identificació i desplegament de les Competències Bàsiques, al meu entendre, intenten novament que fem aquest gir metodològic (que evidentment, afecta als continguts) des de la perpectiva competencial i interdisciplinària, i un cop més es tracta d'un apropament molt tímid al tema.

I segur que em deixo tantes altres propostes engrescadores, que de ben segur han estat portades a terme per alguns docents de forma aïllada i innovadora en el seu conntext. Segur que a tots els centres hi ha excel·lents professionals que comencen per tenir un lligam emocional amb l'alumnat i segueixen ensenyant i innovant i fent de l'educació un art.

Però per altra banda, i sense dades ni percentatges, crec que no m'equivoco si dic que aquesta cantarella encara és present a massa aules:

- Obriu el llibre a la pàgina 34 i feu l'u, el dos, el tres, el quatre, el cinc i el sis. Bé, el sis no, deixeu-lo, que diu "parleu amb el company"... ;)

Els que estem en actiu, no hem viscut aquella escola del temps de la República i les referències que en tenim potser són productes idealitzats del món del cinema on els nens i nenes teníen contacte amb la natura i les papallones els feinen llengots amb l'espiritrompa. Alguns pensem, que potser ens calen noves repúbliques, i polítiques més humanes que s'acostin altra cop a les persones i a la natura i potser deixarem de consumir llibres de text sense tanta avidesa i repartirem el gust per la lectura i la cultura en més diversitat de produccions. Potser, encara que ens faci por de reconèixer-ho, un cop més, tot és qüestió d'ideologia. O potser no...

De tota manera, com que els que esteu enxarxats i llegiu blocs sou uns artistes, us animo a compartir als comentaris les vostres idees per al canvi metodològic.

No sigueu tímids! ;)