Els no-llocs i els centres educatius

Si Zigmund Bauman va definir la societat actual com a "Societat líquida", una societat que perd solidesa per guanyar en flexibilitat i d'aquí en deriva també una "educació líquida". El concepte líquid de Bauman reflecteix una realitat que en si, no es destaca ni positiva ni negativa, simplement en un constant canvi que imposa nous reptes en tots els àmbits i també en l'educatiu.

L'antropòleg Marc Augé, en canvi, ens proposa uns conceptes en el marc del que ell anomena la hipermodernitat, una mica preocupants i que recorden a "El món feliç" de Huxley.

Augé en aquesta hipermodernitat ens parla dels no-llocs. Els no-llocs són espais sense personalitat ni diversitat on la gent s'hi troba de pas: aeroports, centres comercials, franquícies... però aquests no-llocs, cada vegada més presents, són plens de no-persones, la negació dels ciutadans i la seva diversitat. Aquestes no-persones mengen no-patates transgèniques en no-restaurants... i així anar fent...

Korstaje hi aprofundeix dient que si els llocs creen drets, els no-llocs creen no-drets.

Així com el concepte de societat líquida de Bauman, com jo l'entenc, és un fet en sí que sorgeix de la pròpia societat, molts dels no-llocs sorgeixen de polítiques alienants amb lleis autoritàries i retrògrades que posen la cultura amb les taxes cada cop més altres (21% IVA, per exemple), que perjudiquen el petit comerç de proximitat, que ataquen la diversitat lingüística, cultural i pedagògica imposant lleis que promouen l'analfabetisme i la segregació...

Els que tenim la sort de ser de poble encara mengem tomates del pebrot de l'hortet aborígen de casa i de l'escola. Però us he volgut fer cinc cèntims d'aquest concepte de no-lloc perquè si no en som conscients correm el perill que els nostres centres educatius públics esdevinguin no-escoles i no-instituts.

Per dir-ho més explícitament, lleis com la LOMCE pretenen convertir els centres educatius en no-llocs, uniformitzar i excloure.

Aquest article sobre els no-llocs és entenedor i potser us pot interessar.

Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

L'Educació en l'estat propi

En aquesta societat líquida que configura el nostre present hi ha tants riscos com oportunitats. Les estructures cauen i entre tots i totes n'hem d'anar configurant de noves.

Mentre alguns encara s'aferren a estructures neoliberals, caduques i creadores de desigualtat, al nostre petit país la democràcia il·lusiona les classes mitges i guanyen membres les propostes més socials, transversals i democràtiques. 

La idea de poder configurar entre totes i tots un petit estat propi és en tots els àmbits molt engrescadora. Els més evidents sempre han estat l'econòmic i el cultural, però, al meu entendre, l'educatiu és bàsic en si mateix i també per a la gran importància que pren en repercussió als dos anteriors.

Sí democràticament estem demanant una consulta, democràticament també hem de treballar per tenir un projecte de país en tots els àmbits i al meu entendre, l'educatiu és molt important. L'atac contundent de lleis clarament  retrògrades i neoliberals  al sistema educatiu és un trist exemple de la importància d'aquest. 

Ara mateix, amb el nostre tarannà una mica "cumbaya", els docents som del més reformador del sistema: dels pocs que ens permetem fer vagues ideològiques, que topem a diari contra la pobresa, les noves famílies que estem buscant nous esquemes relacionals, nous continguts, noves eines... Herois i heroïnes de la realitat líquida! Artistes de la innovació i la improvització!

Malgrat totes les dificultats, que no són poques, alguns creiem que tenim una oportunitat històrica de construir democràticament El Ministeri d'Educació de la República Catalana. (Sí, he dit d'Educació i no en va.) No us sembla que és com per arremangar-se?

Els que així ho creiem i ens interessa aquest tema, ens hem començat a preguntar com volem que sigui l'Educació en l'estat propi. 

Els centres, les aules, l'entorn, el suport a les famílies, els recursos, les eines... les lleis...

Aturem-nos un moment als recursos. Sense l'ofec econòmic al que ens sotmet l'estat Espanyol i amb els recursos que generem els propis catalans, no us sembla que es podria invertir molt més en un Sistema Educatiu Nacional propi? Però, i ara mirant endins, no us sembla que el pressupost destinat a concertar centres d'elit, es podria distribuir d'altra manera? Beques de menjador, atenció a la diversitat... només són idees...
Segurament tenim models en països del nord d'Europa, que són capdavanters en inversió educativa i social, en general.
I no us sembla que per tal de configurar el model social que volem, hauríem de poder dedicir del tot el nostre currículum educatiu? 

És un tema de molta amplada i per tant requereix que hi siguem tots. No podem deixar-lo sols en mans dels polítics, ni tant sols dels educadors. Si som demòcrates, polítics i educadors en som tots. 

Tenim molta feina i al meu entendre no podem deixar-la per "després". Aquesta feina ja l'hem començada i l'hem de seguir amb una doble finalitat: la d'anar reflexionant i configurant la millor opció educativa per la societat del nostre petit país i per seguir empenyent cap a aquesta consulta que ja ha de ser imminent.

Aquest fill tampoc el deixarem. Seguirem parlant de l'educació en l'estat propi. Què us sembla si ho fem junts?

Tenim molta feina!