L'Educació en l'estat propi

En aquesta societat líquida que configura el nostre present hi ha tants riscos com oportunitats. Les estructures cauen i entre tots i totes n'hem d'anar configurant de noves.

Mentre alguns encara s'aferren a estructures neoliberals, caduques i creadores de desigualtat, al nostre petit país la democràcia il·lusiona les classes mitges i guanyen membres les propostes més socials, transversals i democràtiques. 

La idea de poder configurar entre totes i tots un petit estat propi és en tots els àmbits molt engrescadora. Els més evidents sempre han estat l'econòmic i el cultural, però, al meu entendre, l'educatiu és bàsic en si mateix i també per a la gran importància que pren en repercussió als dos anteriors.

Sí democràticament estem demanant una consulta, democràticament també hem de treballar per tenir un projecte de país en tots els àmbits i al meu entendre, l'educatiu és molt important. L'atac contundent de lleis clarament  retrògrades i neoliberals  al sistema educatiu és un trist exemple de la importància d'aquest. 

Ara mateix, amb el nostre tarannà una mica "cumbaya", els docents som del més reformador del sistema: dels pocs que ens permetem fer vagues ideològiques, que topem a diari contra la pobresa, les noves famílies que estem buscant nous esquemes relacionals, nous continguts, noves eines... Herois i heroïnes de la realitat líquida! Artistes de la innovació i la improvització!

Malgrat totes les dificultats, que no són poques, alguns creiem que tenim una oportunitat històrica de construir democràticament El Ministeri d'Educació de la República Catalana. (Sí, he dit d'Educació i no en va.) No us sembla que és com per arremangar-se?

Els que així ho creiem i ens interessa aquest tema, ens hem començat a preguntar com volem que sigui l'Educació en l'estat propi. 

Els centres, les aules, l'entorn, el suport a les famílies, els recursos, les eines... les lleis...

Aturem-nos un moment als recursos. Sense l'ofec econòmic al que ens sotmet l'estat Espanyol i amb els recursos que generem els propis catalans, no us sembla que es podria invertir molt més en un Sistema Educatiu Nacional propi? Però, i ara mirant endins, no us sembla que el pressupost destinat a concertar centres d'elit, es podria distribuir d'altra manera? Beques de menjador, atenció a la diversitat... només són idees...
Segurament tenim models en països del nord d'Europa, que són capdavanters en inversió educativa i social, en general.
I no us sembla que per tal de configurar el model social que volem, hauríem de poder dedicir del tot el nostre currículum educatiu? 

És un tema de molta amplada i per tant requereix que hi siguem tots. No podem deixar-lo sols en mans dels polítics, ni tant sols dels educadors. Si som demòcrates, polítics i educadors en som tots. 

Tenim molta feina i al meu entendre no podem deixar-la per "després". Aquesta feina ja l'hem començada i l'hem de seguir amb una doble finalitat: la d'anar reflexionant i configurant la millor opció educativa per la societat del nostre petit país i per seguir empenyent cap a aquesta consulta que ja ha de ser imminent.

Aquest fill tampoc el deixarem. Seguirem parlant de l'educació en l'estat propi. Què us sembla si ho fem junts?

Tenim molta feina!