L'aplec de la tribu

Dimecres passat 15 d'abril de 2015 ens vam trobar a la Bisbal d'Empordà per presentar l'Associació Educació Líquida en el seu entorn més local.

En aquest enllaç podeu fer una ullada a les diapositives de la presentació.

A la segona part de la trobada vàrem poder gaudir de la xerrada del pedagog Xavier Besalú "L'Escola del futur i el futur de l'escola".
En aquest vídeo podreu reproduir íntegrament la trobada. Disculpeu que les imatges no siguin de bona qualitat.

Com vam dir el passat dimecres esperem ampliar els membres de la tribu per tal de poder fer més coses. En aquest enllaç trobareu el formulari d'inscripció per associar-vos.

Gràcies a tots i totes!

Deixeu-m'ho repetir un cop més:
"Per educar un infant, cal tota la tribu."

Educació lenta: educació en profunditat.

El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.

La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...

Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.

Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.

Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.

En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...

I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.

En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.

Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.

(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)

Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos. 

Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.

O molt millor citar l'Einstein:

"El temps, sempre és relatiu"

Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...

L'Educació en l'estat propi

En aquesta societat líquida que configura el nostre present hi ha tants riscos com oportunitats. Les estructures cauen i entre tots i totes n'hem d'anar configurant de noves.

Mentre alguns encara s'aferren a estructures neoliberals, caduques i creadores de desigualtat, al nostre petit país la democràcia il·lusiona les classes mitges i guanyen membres les propostes més socials, transversals i democràtiques. 

La idea de poder configurar entre totes i tots un petit estat propi és en tots els àmbits molt engrescadora. Els més evidents sempre han estat l'econòmic i el cultural, però, al meu entendre, l'educatiu és bàsic en si mateix i també per a la gran importància que pren en repercussió als dos anteriors.

Sí democràticament estem demanant una consulta, democràticament també hem de treballar per tenir un projecte de país en tots els àmbits i al meu entendre, l'educatiu és molt important. L'atac contundent de lleis clarament  retrògrades i neoliberals  al sistema educatiu és un trist exemple de la importància d'aquest. 

Ara mateix, amb el nostre tarannà una mica "cumbaya", els docents som del més reformador del sistema: dels pocs que ens permetem fer vagues ideològiques, que topem a diari contra la pobresa, les noves famílies que estem buscant nous esquemes relacionals, nous continguts, noves eines... Herois i heroïnes de la realitat líquida! Artistes de la innovació i la improvització!

Malgrat totes les dificultats, que no són poques, alguns creiem que tenim una oportunitat històrica de construir democràticament El Ministeri d'Educació de la República Catalana. (Sí, he dit d'Educació i no en va.) No us sembla que és com per arremangar-se?

Els que així ho creiem i ens interessa aquest tema, ens hem començat a preguntar com volem que sigui l'Educació en l'estat propi. 

Els centres, les aules, l'entorn, el suport a les famílies, els recursos, les eines... les lleis...

Aturem-nos un moment als recursos. Sense l'ofec econòmic al que ens sotmet l'estat Espanyol i amb els recursos que generem els propis catalans, no us sembla que es podria invertir molt més en un Sistema Educatiu Nacional propi? Però, i ara mirant endins, no us sembla que el pressupost destinat a concertar centres d'elit, es podria distribuir d'altra manera? Beques de menjador, atenció a la diversitat... només són idees...
Segurament tenim models en països del nord d'Europa, que són capdavanters en inversió educativa i social, en general.
I no us sembla que per tal de configurar el model social que volem, hauríem de poder dedicir del tot el nostre currículum educatiu? 

És un tema de molta amplada i per tant requereix que hi siguem tots. No podem deixar-lo sols en mans dels polítics, ni tant sols dels educadors. Si som demòcrates, polítics i educadors en som tots. 

Tenim molta feina i al meu entendre no podem deixar-la per "després". Aquesta feina ja l'hem començada i l'hem de seguir amb una doble finalitat: la d'anar reflexionant i configurant la millor opció educativa per la societat del nostre petit país i per seguir empenyent cap a aquesta consulta que ja ha de ser imminent.

Aquest fill tampoc el deixarem. Seguirem parlant de l'educació en l'estat propi. Què us sembla si ho fem junts?

Tenim molta feina!