Avui els diaris tornaven a reflectir el creixement de Google en aquest primer trimestre de l'any. Ja hem esmentat altres vegades la frase del seu creador, John Cleese: "Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."
Són coneguts els espais de descans agradables als centres de treball d'aquesta empresa, però avui al bloc d' Edutopia es feia referència a una altra pràctica de Google que seria molt interessant d'introduir adoptant formes diverses (es tracta de ser creatius) als nostres centres educatius. Ens referim a la política del 20% del temps, que ara us explico:
Els treballadors de Google poden treballar el 20% del seu temps ens projectes propis, més enllà dels seus projectes o tasques quotidianes.
De fet, els docents, tot i que cada vegada la tendència és més la contraria i disposem de menys hores per a l'intercanvi i assumim aquest 20% o molt més, fora de l'horari, és cert que molts a més de fer molt bé la seva feina o just a causa d'això, se'ls encén una llum i escriuren llibres, blocs, cerquen manualitats, experiments i els proven abans de portar-los a l'aula... i molt més...
Amb això vull dir que està molt bé la pràctica de Google però que tampoc han inventat la sopa d'all, que els docents, tot i que hem de lluitar per ampliar aquests espais, som gent creativa i que això tampoc ens ve tant de nou com a treballadors. El més interessant de Google, al meu entendre, és la sistematització i aquest reconeixement explícit d'aquests espais més creatius.
Ara bé, al post d'Edutopia no se'ns parla dels docents, se'ns parla dels alumnes.
Què us semblaria deixar un 20/ de l'horari de l'alumnat per a que els nois i noies treballessin en els seus propis projectes?
A mi m'ha agradat tant la idea que li he posat nom: "El temps dels genis".
En aquests espai els alumnes amb un guiatge docent podrien treballar sobre allò que ells volguessin.
Aquests són alguns avantatges que de primera em venen al cap.
- Seria un espai d'autèntica creació que connectaria amb el cor, amb els interessos de cada alumne, amb el que realment el fa aixecar de la cadira, el motiva i porta a dins.
- Seria interdiciplinari i molt probablement connectaria d'una manera o altra amb els temes de les altres matèries, perquè ens passa a tots, que ens han de donar la guspira per encendre el foc.Per tant aquest temps suposaria també, moltes vegades, una ampliació del que es treballa a les matèries.
- Connectaria amb els valors de cada alumne i per tant estaria dirigit al món i a un mateix, contribuint en l'educació emocional dels nois i noies.
- Per força, el treball en aquest "temps dels genis" adoptaria formes de recerca i tractament de la informació, que com hem comentat altres vegades, al nostre entendre, són els més adequats metodològicament parlant.
- Seria competencial.
A mi personalment m'ha encantat la idea i us animo a adoptar-la als vostres centres i aules. Sigueu creatius a l'hora de buscar un espai per al "Temps dels genis": una tarda, un crèdit, en agrupaments flexibles... no sé... ;)
Digueu-hi la vostra...
Bloc sobre educació, docència, canvis socials, família... L'Infant Feliç. Suport a les famílies i educadors per al benestar emocional d'infants i joves.
Mostrando entradas con la etiqueta temps. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta temps. Mostrar todas las entradas
jueves, 17 de abril de 2014
viernes, 17 de enero de 2014
Estima'm i digues-m'ho
Amb aquesta frase tan bonica acaba la Carta d'un/a fill/a a tots els pares i mares.
Com diem sovint, una educació completa integra cor, ment i voluntat. Avui parlarem del cor i amb el cor, d'emocions i concretament d'amor i d'expressar afecte i estimació. En el nostre post pensem concretament en expressar amor cap als fills, però segurament les 5 formes d'espressar sentiments positius que exposarem poden servir per la parella, amics, persones que estimem en general...
La primera manera d'expressar amor és a partir de "serveis", fer tasques per l'altre. Aquesta forma d'amor cap als fills forma part de ser pare o mare i la donem absolutament com a imprescindible i necessària ja que forma part de la seva supervivència com a criatures que són. Rentar-los la roba, comprar el necessari, vigilar per la seva alimentació... i un llarg etcètere que formen part de la quotidianitat de tenir fills.
La segona manera d'expressar amor seria dedicant temps: escoltant, parlant, fent activitats calmadament, posar atenció als gustos, preocupacions... dels nostres fills. En aquest punt la vida estressada que portem no seria gaire afavoridora i un cop més reclamaríem una educació lenta, també en l'àmbit familiar.
La tercera manera d'expressar afecte aniria lligada amb l'anterior. Seria fent "regals". Diem que va lligada amb l'anterior perquè quan parlem de regals no estem pensant ni en el necessari, ni en coses cares i de consum... res de tot això! Estem pensant en aquell detallet insignificant que només algú que ha parlat calmadament amb al seu fill i li coneix l'ànima, pot endevinar.
La quarta manera és pel contacte físic: petons, abraçades, ballar plegats, pessigolles, somriures...
I la cinquena, com no podria ser d'altra manera és verbalitzant, o sigui, per mitjà de les paraules:
"Estima'm i digues-m'ho."
Per mancances d'aquesta educació emocional que ara volem promoure, a molts adults els costa de verbalitzar sentiments. Intenteu-ho i veureu com millora tot plegat! ;)
Conèixer les 5 maneres d'expressar amor ens pot servir per equilibrar-les de cara als nostres fills i donar-los afecte de totes les formes i així donar-los també un model afectiu, però també ens pot servir per reconèixer com algú expressa afecte cap a nosaltres d'alguna de les cinc formes i de vegades no se'ns ha fet visible perquè nosaltres ens expressem més d'una altra. Com dèiem, hi ha gent que els costa verbalitzar, però ens expressen afecte donant-nos el seu temps o ajudant-nos en alguna tasca...
Però ara que ja sabeu de forma explícita les cinc formes de demostrar amor, us convido a utilitzar-les totes a dojo i tindrem infants més feliços i alegres.
"L'educació és un acte d'amor, per tant, un acte de valor."
Paulo Freire
lunes, 11 de noviembre de 2013
Educació lenta: educació en profunditat.
El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.
La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...
Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.
Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.
Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.
En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...
I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.
En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.
Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.
(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)
Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos.
Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.
O molt millor citar l'Einstein:
"El temps, sempre és relatiu"
Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...
La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...
Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.
Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.
Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.
En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...
I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.
En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.
Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.
(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)
Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos.
Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.
O molt millor citar l'Einstein:
"El temps, sempre és relatiu"
Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...
Etiquetas:
accelaració,
assignatures,
canvi metodològic,
deeper,
docencia,
docents,
Einstein,
Eudald Carbonell,
Heràclit,
integrar,
lenta,
llibres de text,
mares,
moviment,
pares,
projectes,
slow,
temps
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


