El temps dels genis

Avui els diaris tornaven a reflectir el creixement de Google en aquest primer trimestre de l'any. Ja hem esmentat altres vegades la frase del seu creador, John Cleese:  "Si vols treballadors creatius, dona'ls prou temps per jugar."

Són coneguts els espais de descans agradables als centres de treball d'aquesta empresa, però avui al bloc d' Edutopia es feia referència a una altra pràctica de Google que seria molt interessant d'introduir adoptant formes diverses (es tracta de ser creatius) als nostres centres educatius. Ens referim a la política del 20% del temps, que ara us explico:

Els treballadors de Google poden treballar el 20% del seu temps ens projectes propis, més enllà dels seus projectes o tasques quotidianes. 

De fet, els docents, tot i que cada vegada la tendència és més la contraria i disposem de menys hores per a l'intercanvi i assumim aquest 20% o molt més, fora de l'horari, és cert que molts a més de fer molt bé la seva feina o just a causa d'això, se'ls encén una llum i escriuren llibres, blocs, cerquen manualitats, experiments i els proven abans de portar-los a l'aula... i molt més...

Amb això vull dir que està molt bé la pràctica de Google però que tampoc han inventat la sopa d'all, que els docents, tot i que hem de lluitar per ampliar aquests espais, som gent creativa i que això tampoc ens ve tant de nou com a treballadors. El més interessant de Google, al meu entendre, és la sistematització i aquest reconeixement explícit d'aquests espais més creatius.

Ara bé, al post d'Edutopia no se'ns parla dels docents, se'ns parla dels alumnes.

Què us semblaria deixar un 20/ de l'horari de l'alumnat per a que els nois i noies treballessin en els seus propis projectes? 

A mi m'ha agradat tant la idea que li he posat nom: "El temps dels genis".

En aquests espai els alumnes amb un guiatge docent podrien treballar sobre allò que ells volguessin.

Aquests són alguns avantatges que de primera em venen al cap.

- Seria un espai d'autèntica creació que connectaria amb el cor, amb els interessos de cada alumne, amb el que realment el fa aixecar de la cadira, el motiva i porta a dins.

- Seria interdiciplinari i molt probablement connectaria d'una manera o altra amb els temes de les altres matèries, perquè ens passa a tots, que ens han de donar la guspira per encendre el foc.Per tant aquest temps suposaria també, moltes vegades, una ampliació del que es treballa a les matèries.

- Connectaria amb els valors de cada alumne i per tant estaria dirigit al món i a un mateix, contribuint en l'educació emocional dels nois i noies.

- Per força, el treball en aquest "temps dels genis" adoptaria formes de recerca i tractament de la informació, que com hem comentat altres vegades, al nostre entendre, són els més adequats metodològicament parlant.

- Seria competencial.

A mi personalment m'ha encantat la idea i us animo a adoptar-la als vostres centres i aules. Sigueu creatius a l'hora de buscar un espai per al "Temps dels genis": una tarda, un crèdit, en agrupaments flexibles... no sé... ;)

Digueu-hi la vostra...

Jornada. Atenció al menor: valors i xarxa.

Atenció al menor: valors i xarxa.
Sota aquest títol divendres passat 28 de març, es va organitzar una Jornada de formació i intercanvi al Centre Municipal d'Educació de Palafrugell.

Al Baix Empordà som l'única comarca de Girona i possiblement de Catalunya on es reuneix periòdicament la CTIC (Comissió Tècnica Interdepartemental de Catalunya), amb representants de professionals i equips que treballem amb infància i adolescència: ensenyament, benestar social, mossos d'esquadra, salut/pediatria... i un llarg etcètera.

Com podeu veure, una comissió ben hetereogènia on sempre s'ha destacat la importància del contacte personal tant com de la bona feina tècnica: revisant protocols, abordant temes d'actualitat com la malnutrició infantil...

Aquesta jornada em permet parlar a més a més d'un altre gran valor educatiu que tenim al Baix Empordà: es tracta de la Fundació Josep Pallach. Si en voleu saber més coses, a més de fer una ullada a la web,podeu escoltar l'entrevista que vam fer al seu President en Josep M. Soler a Radio Bisbal recentment.

Us parlo de la Pallach perquè en col·laboració amb la CTIC van organitzar aquesta I Jornada de Professionals i Equips que treballem amb infants i adolescents. 

Més de 80 persones que treballem amb infància i adolescència a la comarca vam compartir un matí intens i profitós que tothom va qualificar molt positivament i on van sortir moltes idees per a la continuïtat: virtuals i presencials.

D'entrada no semblava fàcil organitzar una jornada amb tanta hetereogeneitat de públic però tot va quedar rodó:
Els ponents van fer diana amb les seves intervencions. En Miquel Martínez de la Fundació Jaume Bofill ens va parlar dels valors i en Jordi Longàs de la Fundació Lluís Carulla de la xarxa.
A partir del seu estímul cognitiu es va fer el treball en grups i subgrups... ja que, com hem dit, erem 80!!!

M'he decidit a escriure aquest post per animar-vos a treballar en xarxa tant com pogueu en tots els àmbits, a compartir valors... d'entrada no sembla fàcil perquè és un camí nou per a tots, però... tot és posar-s'hi per començar a veure'n els resultats.

Hem passat uns anys on el treball d'entorn ha patit molt la manca de resursos. Cal que seguim reclamant resursos per a la infancia i l'adolescència, però també és molt important que sumem esforços treballant en xarxa: el tot és més que la suma de les parts.

Abraçades des de l'Empordanet!

Els valors, motor d'un currículum líquid i creatiu.

Al post sobre els continguts de l'educació parlàvem que des de la LOGSE teníem en compte en major o menor grau tres tipus de continguts:
- Conceptes
- Procediments
- Valors
Els solem dir per aquest ordre i es sol correspondre a la importància, rellevància i temps, que, en general, s'hi sol dedicar.

La meva proposta és girar-ne l'ordre per posar els valors en primer lloc. O sigui així:
- Valors
- Procediments
- Conceptes

Els valors són els que ens arriben al cor, ens motiven i ens impulsen cap a l'aprenentatge. Els valors ens fan entendre el món i ens estimulen a participar i a prendre-hi part. Els valors ens emocionen i estimulen la nostra creativitat.

Evidentment que hi pot haver molts valors segons quines siguin, com dèiem també en el post sobre els continguts, les finalitats de l'educació. Des d'Educació Líquida, l'Infant Feliç el primer valor que proposem és el de la democràcia i la participació seguit de molts altres: la diversitat, el respecte, el compromís, la cooperació...

Amb aquests valors encendrem els nostres cors, motor dels continguts líquids, a partir d'aquí la ment aplicarà estratègies, relacionarà conceptes, posarà en marxa diversitat de competències per mitjà de les múltiples intel·ligències, es farà preguntes i cercarà respostes i amb la voluntat i el treball en equip ens obrirem a crear nou coneixement tot aprenent i compartint amb la il·lusió d'aportar el nostre granet de sorra per millorar el món.

Fent-ho així no només aprendrem més, també serem més feliços , perquè allò que neix del cor, es fa amb poc esforç i ens omple d'alegria.

Accepteu el repte? ;)

Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,

volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,

volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,

sense límits,

cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:

m’he cremat com si abracés una estrella.

He abraçat els nombres:

m’he perdut com en una incògnita.

He abraçat la natura:

m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,

de tan feliç com era en l’abraçada.