Al post sobre els continguts de l'educació parlàvem que des de la LOGSE teníem en compte en major o menor grau tres tipus de continguts:
- Conceptes
- Procediments
- Valors
Els solem dir per aquest ordre i es sol correspondre a la importància, rellevància i temps, que, en general, s'hi sol dedicar.
La meva proposta és girar-ne l'ordre per posar els valors en primer lloc. O sigui així:
- Valors
- Procediments
- Conceptes
Els valors són els que ens arriben al cor, ens motiven i ens impulsen cap a l'aprenentatge. Els valors ens fan entendre el món i ens estimulen a participar i a prendre-hi part. Els valors ens emocionen i estimulen la nostra creativitat.
Evidentment que hi pot haver molts valors segons quines siguin, com dèiem també en el post sobre els continguts, les finalitats de l'educació. Des d'Educació Líquida, l'Infant Feliç el primer valor que proposem és el de la democràcia i la participació seguit de molts altres: la diversitat, el respecte, el compromís, la cooperació...
Amb aquests valors encendrem els nostres cors, motor dels continguts líquids, a partir d'aquí la ment aplicarà estratègies, relacionarà conceptes, posarà en marxa diversitat de competències per mitjà de les múltiples intel·ligències, es farà preguntes i cercarà respostes i amb la voluntat i el treball en equip ens obrirem a crear nou coneixement tot aprenent i compartint amb la il·lusió d'aportar el nostre granet de sorra per millorar el món.
Fent-ho així no només aprendrem més, també serem més feliços , perquè allò que neix del cor, es fa amb poc esforç i ens omple d'alegria.
Accepteu el repte? ;)
Bloc sobre educació, docència, canvis socials, família... L'Infant Feliç. Suport a les famílies i educadors per al benestar emocional d'infants i joves.
Mostrando entradas con la etiqueta continguts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta continguts. Mostrar todas las entradas
jueves, 13 de marzo de 2014
miércoles, 12 de febrero de 2014
Internet, TIC i Educació
Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.
Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.
Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.
Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors, Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.
En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.
Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:
- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...
També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.
Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)
Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.
Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.
Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors, Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.
En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.
Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:
- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...
També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.
Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)
Etiquetas:
compartir,
continguts,
creativitat,
docència,
educació,
Eudald Carbonell,
facebook,
instagram,
internet,
lectura,
ordinadors,
pissarres digitals,
plurilingüisme,
recerca,
societat del coneixement,
TIC,
Umberto Eco
domingo, 19 de enero de 2014
Interdisciplinarietat i canvi metodològic
Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.
La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.
Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.
Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.
Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.
Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".
Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.
Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.
Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!
Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.
La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.
Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.
Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.
Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.
Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".
Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.
Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.
Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!
Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.
Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,
volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,
volia ser geòleg i casar-me amb una falla.
Així: terra endintre, cel enlaire,
sense límits,
cremant amb foc astral!
He abraçat la paraula:
m’he cremat com si abracés una estrella.
He abraçat els nombres:
m’he perdut com en una incògnita.
He abraçat la natura:
m’he trencat com una falla.
I m’he oblidat de voler ser,
de tan feliç com era en l’abraçada.
Etiquetas:
Ausuble,
canvi metodològic,
constructivistes,
continguts,
creatius,
David Jou,
docencia,
emoció,
interdisciplinarietat,
mètode científic,
plurilingüisme,
poema,
valors,
Vigotsky
jueves, 19 de diciembre de 2013
L' Art per educar les emocions i la creativitat
Sobre la finalitat de l'educació. Volem educar treballadors i consumidors o homes i dones lliures, capaços d'estimar i ser feliços? Des d'aquest bloc, com Tonnuchi entre d'altres, apostem per una formació integral per anar cap a una educació de l'ésser humà complet.
Aquesta finalitat incideix directament en els continguts de l'educació. Si tradicionalment l'educació s'ha preocupat de fer treballar la ment, cada vegada som més els que ens adonem que cal treballar també la part emocional de l'ésser per estar en equilibri i alhora tenir la ment més oberta als aprenentatges més cognitius.
Si t'emociona el que fas estàs creant, diuen. Si estàs creant estàs en sintonia amb tu mateix i alhora estàs participant i servint als altres. Per poder crear és imprescindible tenir la ment oberta a aprenentatges, tècniques, instruments, metodologies, conceptes...
M'atreveixo a aventurar que potser cal primer educar el valor de la creativitat, emocionar-se amb la tasca i a partir d'aquí donar continguts a la ment.
Com hem dit, la creativitat connecta les persones amb ells mateixos i els emociona, aquest estat de "felicitat" dóna als individus diversitat de canals d'expressió i per tant redueix notablement els conflictes. Com més creatius, menys conflictes. Podríem valorar doncs el foment del valor de la creativitat també a l'hora de treballar la convivència, les relacions interpersonals, la competència social, l'asssertivitat...
Hi ha moltes maneres de treballar la creativitat. De fet, totes les formes d'expressió serien vàlides: lliures i sense frens.
Famílies i docents deixeu un espai ben ample per l'expressió dels infants en totes les seves formes.
Avui però volem destacar el paper de l'art a l'hora d'educar les emocions i la creativitat.
En aquest sentit em permeto donar-vos a conèixer dues iniciatives que m'han emocionat.
En primer lloc el projecte "Veure i entendre", iniciat per l'escultor Javier Garcés amb l'exposició d'una de les seves obres als centres educatius. El projecte ha anat creixent amb més artistes implicats (Jaume Canet i Carlets) cedint les seves obres i treballant conjuntament en un seminari coordinat per la professora de l'institut de la Bisbal, Marta Alsina en el marc de l'ICE de la UDG.
En segon lloc, us vull presentar el treball de l'il·lustrador Joan Turu del qual he agafat la imatge que acompanya aquest post. Les seves imatges estan sota llicència creative commons i de ben segur que, com a mi, us emocionaran.
"Si t'emociona el que fas estàs creant."
lunes, 9 de diciembre de 2013
Els continguts líquids de l'Educació.
Un dels debats importants en educació és el dels continguts. Què cal ensenyar? Quin ha de ser el currículum educatiu per formar ciutadans del segle XXI? Quin ha de ser el currículum educatiu del sistema educatiu en l'Estat propi?
Certament és una pregunta important que afecta directament a tot el sistema educatiu, a la manera de fer dels docents i al reclamat canvi metodològic.
La resposta depèn de tres qüestions al meu entendre:
1- De la finalitat de l'educació. En aquest sentit podem tenir currículums més orientats als creixement personal, cultural i democràtic i d'altres més orientats a aspectes tècnics i a la formació de treballadors. Aquest seria un primer punt de debat.
2- El segon aspecte afectaria més a l'abast conceptual: històric, cultural, lingüístic... És evident que una part dels conceptes proposats pot ser diferent si aquest currículum es pensa desde l'Estat Espanyol o desde l'Estat Català. Aquest és també un aspecte per anar treballant.
3- El tercer aspecte i que més m'interessa avui és el més pedagògic. Quin currículum tenim i com el portem a les aules? Ja que aquest aspecte genera molts debats i controvèrsies que caldria definir bé.
Del Trivium i el Quadrívium medievals, la veritat, és que no ens hem mogut gaire. Encara hi ha molta gent que és defineix de "lletres" o de "ciències". Aquest seria al meu entendre un primer aspecte a superar. Crec que tant "humana" és la física com la filosofia.
Per anar abreujant passarem a la LOGSE. Aquesta controvertida llei va ser de les més pedagògiques i va fer una gran aportació als continguts classificant-los en tres tipus: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Amb aquest substrat vam formar-nos inicialment molts docents actuals i a partir d'aquí han anat apareguent un conjunt d'orientacions encertades però disperses: competències bàsiques, ús de les TIC, interdisciplinarietat, valors i projectes nous... tot barrejat amb lleis retrògrades (que no perdrem temps a analitzar), retallades...
En fí! Que estem davant d'un currículum líquid! Ja ho veieu...
I què fem els docents davant d'aquest panorama? Doncs una mica de tot:
- Alguns redueixen, com ja vam comentar, els continguts de l'educació al que diu el llibre de text de forma dogmàtica.
- D'altres, sobretot els he vist a secundària, han fet una interpretació dels tres tipus de continguts de la LOGSE traduida a l'avaluació, repartint la nota de l'alumne a un 33% en cada un dels tipus, amb la qual cosa, si l'alumne "es porta bé" (com se sol dir) ja té tres punts.
- I d'altres surfegen aquest currículum líquid tot integrant competències bàsiques, noves eines, valors, educació emocional... i un munt d'ingredients líquids que van fent xup-xup en una educació lenta que tampoc té tant de nou.
Al meu entendre però encara ens sentim massa lligats al pes dels continguts conceptuals i hauríem d'anar fent un important tomb.
Com que se m'està allargant el post, em quedo en aquesta primera descripció i deixo la meva proposta personal de currículum líquid per un altre post. Prometo explaiar-me sobre els tres tipus de continguts, la interdisciplinarietat, les competències bàsiques... i més, molt més... ;)
És un tema molt important si volem configurar un sistema educatiu propi i caldria que l'anéssim treballant, com sempre entre tots i totes, per donar una resposta més ferma als docents.
Què han d'aprendre els nois i noies del s. XXI?
Us agrairé molt les vostres aportacions.
Certament és una pregunta important que afecta directament a tot el sistema educatiu, a la manera de fer dels docents i al reclamat canvi metodològic.
La resposta depèn de tres qüestions al meu entendre:
1- De la finalitat de l'educació. En aquest sentit podem tenir currículums més orientats als creixement personal, cultural i democràtic i d'altres més orientats a aspectes tècnics i a la formació de treballadors. Aquest seria un primer punt de debat.
2- El segon aspecte afectaria més a l'abast conceptual: històric, cultural, lingüístic... És evident que una part dels conceptes proposats pot ser diferent si aquest currículum es pensa desde l'Estat Espanyol o desde l'Estat Català. Aquest és també un aspecte per anar treballant.
3- El tercer aspecte i que més m'interessa avui és el més pedagògic. Quin currículum tenim i com el portem a les aules? Ja que aquest aspecte genera molts debats i controvèrsies que caldria definir bé.
Del Trivium i el Quadrívium medievals, la veritat, és que no ens hem mogut gaire. Encara hi ha molta gent que és defineix de "lletres" o de "ciències". Aquest seria al meu entendre un primer aspecte a superar. Crec que tant "humana" és la física com la filosofia.
Per anar abreujant passarem a la LOGSE. Aquesta controvertida llei va ser de les més pedagògiques i va fer una gran aportació als continguts classificant-los en tres tipus: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Amb aquest substrat vam formar-nos inicialment molts docents actuals i a partir d'aquí han anat apareguent un conjunt d'orientacions encertades però disperses: competències bàsiques, ús de les TIC, interdisciplinarietat, valors i projectes nous... tot barrejat amb lleis retrògrades (que no perdrem temps a analitzar), retallades...
En fí! Que estem davant d'un currículum líquid! Ja ho veieu...
I què fem els docents davant d'aquest panorama? Doncs una mica de tot:
- Alguns redueixen, com ja vam comentar, els continguts de l'educació al que diu el llibre de text de forma dogmàtica.
- D'altres, sobretot els he vist a secundària, han fet una interpretació dels tres tipus de continguts de la LOGSE traduida a l'avaluació, repartint la nota de l'alumne a un 33% en cada un dels tipus, amb la qual cosa, si l'alumne "es porta bé" (com se sol dir) ja té tres punts.
- I d'altres surfegen aquest currículum líquid tot integrant competències bàsiques, noves eines, valors, educació emocional... i un munt d'ingredients líquids que van fent xup-xup en una educació lenta que tampoc té tant de nou.
Al meu entendre però encara ens sentim massa lligats al pes dels continguts conceptuals i hauríem d'anar fent un important tomb.
Com que se m'està allargant el post, em quedo en aquesta primera descripció i deixo la meva proposta personal de currículum líquid per un altre post. Prometo explaiar-me sobre els tres tipus de continguts, la interdisciplinarietat, les competències bàsiques... i més, molt més... ;)
És un tema molt important si volem configurar un sistema educatiu propi i caldria que l'anéssim treballant, com sempre entre tots i totes, per donar una resposta més ferma als docents.
Què han d'aprendre els nois i noies del s. XXI?
Us agrairé molt les vostres aportacions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



