La formació telemàtica per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

Dèiem en el post anterior que una formació integral ha d'educar cor, ment i voluntat.

Vam dedicar un post també a la voluntat on la idea principal consistia en deslligar-la de l'esforç i veure-la més com la capacitat d'organitzar-se i autodirigir-se per emprendre projectes i aconseguir fites.

També vam parlar fa més temps de com les TIC contribueixen de moltes maneres a promoure el canvi metodològic que necessita l'educació.

Avui volem parlar de la formació telemàtica, on-line, a distància, no presencial i semi-presencial com a eina clau per educar la voluntat i l'aprendre a aprendre.

La formació a distància fa temps que existeix i sempre ha aportat grans avantatges a l'hora d'educar la voluntat.
En general es donen algunes característiques importants:

- Hi ha anticipació del programa, els continguts, l'estructura didàctica, les activitats, l'avaluació... de manera que l'alumne sap en tot moment on és, on va i cap a on s'ha de dirigir.

- La matèria està adequadament temporalitzada, de manera que res es queda per fer.

- Les activitats d'ensenyament-aprenentatge no depenen d'un espai-temps. Els alumnes poden formar-se i organitzar-se com vulguin.

Si a la formació no presencial tradicional hi sumem els entorns virtuals d'aprenentatge que ofereixen les tecnologies actuals, es poden crear entorns d'aprenentatge constructivistes on és possible crear coneixement de forma social-en grup d'una forma molt senzilla.

- Fòrums, xats, wikis... doten als alumnes d'eines bàsiques per a compartir coneixement.

- Imatge, text, video, so, música... permeten crear en entorns multimèdia i multimodals.

- Posen en contacte persones distants en l'espai-temps però que comparteixen interessos i poden crear juntes coneixement nou.

- Els continguts de la matèria, el disseny pedagògic i les eines tecnològiques són els tres aspectes fonamentals, que si són acurats conformen una formació de gran qualitat.

- Aquest tipus d'aprenentatge és bàsic per autodirigir-se, aprendre a aprendre i desenvolupar les destreses necessàries que requereix la Societat de la Informació i el Coneixement.

A Educació Líquida ben aviat us farem partíceps d'un nou projecte en aquesta línia. Esperem que puguem compartir encara més coneixement plegats sense dependre de l'espai ni del temps, amb ubiqüitat i asincronia.

Una abraçada telemàtica!

Modelatge docent d'estratègies, tasques, competències...

Uns posts enrere parlàvem del "Modelatge d'emocions, actituds i accions". El que es deia en aquell post anava dirigit a famílies, docents i qualsevol persona en general.

En aquell post també dèiem que concretaríem una mica més el modelatge en el marc de la tasca docent. 

El docent model de comunicació assertiva, de lector competent... és molt important, clar! Tot i que encara podem, en general, millorar el modelatge de docent lector, per exemple, no ens allargarem per aquí...

En aquest post volem posar especial èmfasi en el docent que modela processos, estratègies, tasques concretes...

Us posaré un exemple:

Un dia, mentre un infant de 3r de primària està fent els exercicis 1, 2, 3, 4 del llibre de text a casa per deures, s'atura al 4 i diu a la seva mare:

"He de buscar aquestes paraules al diccionari"
"I no te n'han ensenyat a l'escola?"
"És que ho diu l'exercici 4"
"Ahhhhhh"

Aleshores, les mames i papes cofois es posen la bata de mestra i diuen:

"Saps l'alfabet oi? Dons mira, al diccionari, les paraules estan ordenades...."

Aquests pares/mestres excel·lents acaben de modelar una cerca al diccionari.

Per sort, fer una cerca al diccionari és una tasca a l'abast d'un gran nombre de famílies, però no de totes.

Un altre dia l'infant diu:

"He de fer una exposició oral. Comprar una cartulina. Escollir un tema. Seleccionar informació. Fer-ne un esquema. Afegir-hi imatges. Portar-ho a l'escola i fer l'exposició oral".

Uffff Això ja costa més.

I fer cerques a internet i interpretar i fer-se preguntes després de llegir la ressenya d'un llibre i.... tants i tants processos, estratègies, tasques... que es porten a terme per aprendre.

Modelar totes aquestes estratègies és una tasca docent no de les famílies. Si les famílies volen i podem reforçar-ho, evidentment que ajudarà als aprenentatges, però és a l'escola on s'ha d'aprendre a cercar informació, a seleccionar-la, a tractar-la i a crear nou coneixement. La recerca com a metodologia s'ha de modelar.

En aquest sentit s'ha de potenciar molt més el modelatge en el marc de la tasca docent.

Cal buscar maneres per portar a terme aquest canvi metodològic.

Fer cerques al diccionari, per exemple, sovint es fa per sobre, en gran grup i donant per suposat que els alumnes s'espavilaran. Alguns s'espavilen, alguns tenen ajut de les famílies, però alguns (i aquests són els que més necessiten el treball docent) necessiten un modelatge més acurat de les tasques, estratègies....

Alguns processos potser requereixen un modelatge individualitzat (els que ho fan a casa el tenen) o en petit grup. Si el modelatge es fa en gran grup, potser es pot demanar als alumnes que per parelles es repeteixin la tasca a fi d'assolir l'estratègia/procés...

En un altre post podem parlar del modelatge d'estratègies de lectura o d'altres...

De moment però us animo a pensar en quins processos/estratègies/tasques (en general) podríeu modelar de forma més explícita a la vostra aula per tal d'aconseguir una millora de resultats en el vostre alumnat.

Docents top models! Com ho veieu? ;)

Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,

volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,

volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,

sense límits,

cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:

m’he cremat com si abracés una estrella.

He abraçat els nombres:

m’he perdut com en una incògnita.

He abraçat la natura:

m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,

de tan feliç com era en l’abraçada.

Els continguts líquids de l'Educació.

Un dels debats importants en educació és el dels continguts. Què cal ensenyar? Quin ha de ser el currículum educatiu per formar ciutadans del segle XXI? Quin ha de ser el currículum educatiu del sistema educatiu en l'Estat propi?
Certament és una pregunta important que afecta directament a tot el sistema educatiu, a la manera de fer dels docents i al reclamat canvi metodològic.

La resposta depèn de tres qüestions al meu entendre:

1- De la finalitat de l'educació. En aquest sentit podem tenir currículums més orientats als creixement personal, cultural i democràtic i d'altres més orientats a aspectes tècnics i a la formació de treballadors. Aquest seria un primer punt de debat.

2- El segon aspecte afectaria més a l'abast conceptual: històric, cultural, lingüístic... És evident que una part dels conceptes proposats pot ser diferent si aquest currículum es pensa desde l'Estat Espanyol o desde l'Estat Català. Aquest és també un aspecte per anar treballant.

3- El tercer aspecte i que més m'interessa avui és el més pedagògic. Quin currículum tenim i com el portem a les aules? Ja que aquest aspecte genera molts debats i controvèrsies que caldria definir bé.
Del Trivium i el Quadrívium medievals, la veritat, és que no ens hem mogut gaire. Encara hi ha molta gent que és defineix de "lletres" o de "ciències". Aquest seria al meu entendre un primer aspecte a superar. Crec que tant "humana" és la física com la filosofia.
Per anar abreujant passarem a la LOGSE. Aquesta controvertida llei va ser de les més pedagògiques i va fer una gran aportació als continguts classificant-los en tres tipus: conceptes, procediments i actituds, valors i normes.
Amb aquest substrat vam formar-nos inicialment molts docents actuals i a partir d'aquí han anat apareguent un conjunt d'orientacions encertades però disperses: competències bàsiques, ús de les TIC, interdisciplinarietat, valors i projectes nous... tot barrejat amb lleis retrògrades (que no perdrem temps a analitzar), retallades...

En fí! Que estem davant d'un currículum líquid! Ja ho veieu...

I què fem els docents davant d'aquest panorama? Doncs una mica de tot:

- Alguns redueixen, com ja vam comentar, els continguts de l'educació al que diu el llibre de text de forma dogmàtica.
- D'altres, sobretot els he vist a secundària, han fet una interpretació dels tres tipus de continguts de la LOGSE traduida a l'avaluació, repartint la nota de l'alumne a un 33% en cada un dels tipus, amb la qual cosa, si l'alumne "es porta bé" (com se sol dir) ja té tres punts.
- I d'altres surfegen aquest currículum líquid tot integrant competències bàsiques, noves eines, valors, educació emocional... i un munt d'ingredients líquids que van fent xup-xup en una educació lenta que tampoc té tant de nou.

Al meu entendre però encara ens sentim massa lligats al pes dels continguts conceptuals i hauríem d'anar fent un important tomb.

Com que se m'està allargant el post, em quedo en aquesta primera descripció i deixo la meva proposta personal de currículum líquid per un altre post. Prometo explaiar-me sobre els tres tipus de continguts, la interdisciplinarietat, les competències bàsiques... i més, molt més... ;)

És un tema molt important si volem configurar un sistema educatiu propi i caldria que l'anéssim treballant, com sempre entre tots i totes, per donar una resposta més ferma als docents.

Què han d'aprendre els nois i noies del s. XXI?
Us agrairé molt les vostres aportacions.

Educació lenta: educació en profunditat.

El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.

La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...

Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.

Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.

Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.

En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...

I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.

En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.

Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.

(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)

Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos. 

Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.

O molt millor citar l'Einstein:

"El temps, sempre és relatiu"

Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...