Internet, TIC i Educació

Eudald Carbonell afirma que la capacitat de crear eines amb altres eines o el que ell anomena intel·ligència operativa ens fa humans. Malgrat això, la nostra actitud davant la tecnologia pot ser d'alta tecnofòbia o de greu tecnofilia amb tots els grisos intermedis. Dit amb altres paraules i seguint a Umberto Eco, uns són apocalíptics i els altres integrats.

Tot i que em reconeixo obertament i sense vergonya entre ens molt integrats, ja que m'agrada la tecnologia i en gaudeixo, intento també ser crítica amb el que té de consum, amb la seva tendència homogeneitzadora a nivell cultural o amb la seva pretesa neutralitat.

Les tecnologies no són neutres, les tecnologies tenen política i ho veurem clarament si comparem unes plaques d'energia solar, clarament més democràtiques, que un kalshnicov, molt més autoritari.

Dit això anem al nostre tema: l'EDUCACIÓ. Molts han comparat ja els quiròfans actuals amb els de fa 50 anys i hi han apreciat tecnològicament molts més canvis que entre les aules dels mateixos períodes. I tenen raó. Però més enllà de les pissares digitals i els ordinadors,  Internet i les TIC ens han portat a la Societat del Coneixement i al centre del món líquid.

En aquesta educació líquida que volem analitzar, les TIC i  Internet hi tenen un paper central. Per arribar al Coneixement però cal treballar amb el procés de transformar l'allau d'informacions en nou Coneixement: recepció, selecció, tractament de la Informació i finalment creació de nou Coneixement, encara que sigui a un nivell molt simple. Per això afirmem que la recerca ens sembla la metodologia líquida per excel·lència.

Les TIC i Internet en l'àmbit educatiu promouen:

- La interdisciplinarietat i el canvi metodològic.
- El canvi de rol del docent
- La formació al llarg de la vida, just in time i l'aprendre a aprendre.
- El canvi en els continguts.
- La ubiqüitat i l'assincronia en l'aprenentatge
- Noves destreses, estratègies, gèneres... per a la lectura i l'escriptura.
- L'aprenentatge cooperatiu.
- El plurilingüísme.
- La creativitat.
- ...

També exigeixen ments actives i amb ganes de jugar amb aquestes noves joguines digitals de software i hardware. De jugar però relaxadament, sense por de perdre cap tren, perquè aquestes joguines són líquides i no cal que de tant jugar ens tornem ludòpates. Simplement "just in time", agafem l'eina que ens cal i quan ens cal, oberts a aprendre i a innovar però també a ignorar i a prescindir. Sobretot utilitzem-les per crear i compartir que és la seva màxima potencialitat.

Ens veiem pel facebook, l'instagram... ;)

Educació lenta: educació en profunditat.

El 1994 Milan Kundera publicava "La lentitud", un primer elogi a prendrés un temps per a cada cosa. Suposo que en aquells 90 ja començava l'acceleració que s'ha convertit en ritme frenètic.

La major part de la població s'ha traslladat a les grans ciutats, llargues hores de treball i poc temps per dedicar a la família i a un mateix.
Com diu el moviment slow (lent), la lentitud s'ha associat massa vegades a valors negatius com ser maldestre, manca d'interès... sense valorar els positius: actitud reflexiva, raonada, amb interès...

Pel que fa a l'educació ens està passant exactament el mateix en tots els àmbits.

Us posaré un exemple del meu dia a dia. Solem proposar als claustres què implementin mitja hora de lectura diària amb el seu alumnat i sempre, sempre hi ha algú que diu: "és que no tenim temps". Hem de fer el llibre de text, molts i molts exercicis instructius i un munt d'assignatures i projectes inconnexos.

Us enrecordeu quan us parlava del canvi metodològic? Doncs avui parlo del mateix. Un munt de llibres, projectes, iniciatives que totes diuen el mateix però que no som capaços d'integrar i "lligar la maionesa" com solo dir en broma, i seguim extressats i inoperants.

En l'àmbit familiar passa exactament el mateix: treballar, comprar, anar en cotxe, consumir... No hi ha temps per escoltar els fills, encendre la llar de foc (al voltant del foc va néixer la primera escola de la humanitat diu l'Eudald Carbonell), cuinar, fer-nos abraçades i pessigolles, explicar acudits...

I a l'escola igual. No ens cal res més que un bon llibre, la ment pausada i reflexiva, bona companyia i diàleg amb ments pausades i reflexives, l'entorn per fer-nos preguntes i investigar plegats i un altre llibre on fer consultes... i un bon docent que sàpiga integrar tot això, lligar la maionesa, que condueixi el procés.

En el nostre afany d'esmicolar-ho en multiples opcions i oportunitats educatives, o no se'ns ha entès o no se'ns ha volgut entendre, i el que per uns és un tot, per a d'altres, és molta feina.

Slow education: deeper learning, diu l'eslogan. I és ben bé això. Tornant a la lectura: no cal fer 25 comprensions de text amb preguntes literals, potser cal que en fem 8 o 10 i treballem els diferents nivells de comprensió i diferents estratègies... Educació lenta: educació en profunditat.

(Us deixo l'enllaç d'un bloc que la Graó va iniciar sobre el tema de l'Educació Lenta on, si us interessa el tema, hi trobareu més coses.)

Pares, mares, docents, persones grans en general, dediqueu temps a escoltar els infants i a escoltar-vos a vosaltres mateixos. 

Gaudiu de cada instant perquè com dèia l'Heràclit, no us banyareu dues vegades al mateix riu.

O molt millor citar l'Einstein:

"El temps, sempre és relatiu"

Si us en sobra una mica, m'encantarà que feu comentaris...