Interdisciplinarietat i canvi metodològic

Un dels aspectes fonamentals per encarar el canvi metodològic, el canvi de continguts i l'actualització en termes generals de la docència als temps líquids que vivim, passa, al meu entendre per la interdisciplinarietat: barreja de matèries i continguts per resoldre un problema, tasca... i abordar els aprenentatges d'una manera més real i integrada a la vida quotidiana.

La frontera entre lletres i ciències cada dia té menys sentit per a les ments curioses i amb afany de divulgació. Com dic sovint tant "humana" i necessària és la física com la filosofia i ambdues es necessiten i es complementen.

Tot i que la classificació ens ha pogut servir per estructurar i comprendre, la jerarquització i/o priorització d'unes o altres disciplines no són bones per al coneixement.

Pel que fa al canvi metodològic la ciència ens ha aportat el seu mètode cintífic, que amb infinites variants i nivells ens pot servir per abordar qualsevol problema, aprenentatge i/o disciplina.

Pel que fa als continguts primer cal una base sòlida amb valors, perquè sinó cap recerca té sentit si no sabem què pretenem, què volem canviar, què volem millorar i què hem de conèixer per millorar-ho. Només implicant-nos posarem emoció a l'aprenentatge i serem creatius.

Un cop inspirats pels valors adequats, i amb un mètode per aprendre, haurem d'anar incorporant eines, haurem de ser competents amb destreses de sempre com la lectura i amb destreses noves com crear un bloc o una aplicació de mòbil... Això no s'atura mai, sempre haurem d'aprendre i ser capaços d'adquirir noves eines i nous coneixements. Com diuen en anglès, la formació ha de ser "just in time".

Ausubel, Vigotsky i altres els pedagogs contructivistes ja ho reclamaven, ara, a més la societat líquida ho exigeix per avançar.

Canvis, canvis... metodològic, continguts, plurilingüísme, estructura familiar... i interdisciplinarietat. Són grans exigències que se'ns plantegen, però també grans oportunitats.

Fixeu-vos en els grans científics i divulgadors... Hi ha molts exemples!

Avui, seguint amb el tema, acabaré amb un poema de David Jou. Els seus poemes científics i intercisciplinaris, m'encanten.

Volia ser astrofísic i casar-me amb una estrella,

volia ser matemàtic i casar-me amb una incògnita,

volia ser geòleg i casar-me amb una falla.

Així: terra endintre, cel enlaire,

sense límits,

cremant amb foc astral!

He abraçat la paraula:

m’he cremat com si abracés una estrella.

He abraçat els nombres:

m’he perdut com en una incògnita.

He abraçat la natura:

m’he trencat com una falla.

I m’he oblidat de voler ser,

de tan feliç com era en l’abraçada.

L'Infant feliç

Com a docents, psicopedagogs, polítics... mirem d'aplicar nous recursos i metodologies amb més o menys encert i necessitat... Tenim molt camí per anar treballant i aprenent en tots els àmbits: TIC, metodològic, i un llarg etcètere que és el nostre dia a dia i que no hem d'oblidar ni deixar de banda.

Però els arbres ens han de deixar veure el bosc, i molts pensem que a banda de tota la tècnica educativa, la clau de tot plegat rau en les emocions.

Les estadíques ens diuen que tenim al voltant d'un 5% d'alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents. Per altra banda però, tenim d'un 20% a un 30% de fracàs escolar segons matèries i competències bàsiques: lectura, escriptura, competència matemàtica... A més a més, sovint veiem nens desmotivats, enfadats, tristos... arrossegant emocions negatives, per resumir.

El treball educatiu, com sabem, va molt més enllà de l'escola i alguns pensem que s'hauria d'invertir molt més en educació en tots els àmbits: l'escolar, però també en l'entorn i les famílies (seguint models de països petits mirant cap al nord).

L'Infant Feliç obre una secció en aquest bloc dedicada especialment a les famílies. Parteix de la hipòtesi que l'equilibri i el benestar emocional dels infants els permetrà estar oberts i creatius als aprenentatges escolars i extraescolars.

Si ens plantegem, com a entrades anteriors, sobre les finalitats de l'educació avui escollirem la resposta del pedagog Francesco Tonucci que contundentment afirma que la finalitat primera hauria de ser: SER FELIÇOS.

Per aconseguir aquesta fita, de tenir infants més feliços i equlibrats i per tant amb més bon rendiment acadèmic, la implicació i la conducta relacional dels pares i mares és clau. També la dels docents evidentment, tant en l'acomapanyament de l'infant com també, en la mesura del possible, a les famílies tot treballant en equip.

Aquesta secció doncs, intentarà donar pautes a famílies i també a educadors per tenir infants més feliços i alegres i per tant més receptius i creatius a nous aprenentatges. 

En un món on la família patriarcal està, per bé desapareixent, no ens cal tant mirar als nous models d'estructura que poden ser molt diversos com bé sabem i fer-ho més en els estils educatius perquè aquests siguin més constructistes, o sigui, ni autoritaris ni "laissez fair". Aquest tema però, el deixem per un nou post.

Us animem també a interactuar i a fer xarxa tot compartint comentaris en aquest bloc  i/o a contactar si ho desitgeu.

I ja sabeu que...

"Per educar un infant cal tota la tribu"