El llibre de text: ús o abús

Un dels grans invents del segle XX, junt amb el tampax o els mocadors de paper, va ser el llibre de text. Aquesta mena de llibres de consum massiu a les nostres aules ha arrelat amb una força tan extraordinària que, moltes vegades, aquesta eina pedagògica, com un petit o gran dictador imposa absolutament tot: programació, temps, didàctica, avaluació... tot.

Sempre que es proposa un canvi metodològic, com per exemple, el temps de lectura, topem amb el llibre de text, com si del clero es tractés. "És que no tenim temps perquè hem d'acabar el llibre". Cert és, que els llibres valen molts diners i els pares els hem de pagar, però això ho deixarem per una altra entrada. Ara anem a l'estrictament pedagògic:

Aleshores obrim l'etern i polaritzat debat: Llibres de text SÍ - Llibres de text NO

En aquest debat els llibres de text sempre tenen les de guanyar. I és que són molts els avantatges que suposen: en general estan prou ben fets i intenten adaptar-se a les demandes, modes, valors... pedagògics del moment; ofereixen programacions acurades i, de vegades, fins i tot propostes per atendre la diversitat, material complementari i a dojo, perquè ens en sobri, que ja que paguem, que n'hi hagi! Tant és el seu afany d'adaptació que quan es va començar a introduir un ordinador per alumne a la secundària obligatòria, van aparèixer els llibres de text virtuals: això és esperit de servei al docent!

Per treballar sense llibre de text (sobretot en els cursos més alts) cal molt d'ofici i treball en equip, dominar bé la matèria, els recursos, les tecnologies i segurament em deixo coses. No és impossible, he vist docents que ho fan excel·lentment bé. Ja fa uns quants anys vaig quedar admirada en veure en una aula virtual moodle tota una programació de llengua catalana d'ESO. Però també he vist molta "fitxitis", material lleig i poc acurat, classes d'anglès reduïdes a poc més que vocabulari... Aquests són alguns dels riscos de treure els llibres de text.

Per altra banda, per seguir fil per randa la programació d'un llibre de text, no cal ser docent. Un bon alumne d'un parell de cursos més amb una bona comprensió lectora pot fer classe seguint un llibre de text i fer-ho prou bé, perquè, com us deia, són molt complets.

En definitiva, per mi el debat no aniria tant encaminat a llibres de text sí o no, sinó que parlaríem més d'ÚS o ABÚS del llibre de text.

La meva proposta com a bons professionals que som aniria més encaminada a fer una bona programació, ben variada de recursos i formes d'interacció, en la qual el llibre de text podria ser l'eix vertebrador dels temes i del qual es podria extreure un gran nombre d'activitats que es complementarien amb projectes de recerca, lectures, treball en equip... i tantes i tantes coses en les que anar aprenent tots junts: docents i alumnes.

És imprescindible que a principi de curs es faci una bona programació-planificació-temporització de continguts i temes del llibre de text de forma realista i es seleccionin les activitats que volem i que ens ajuden a aconseguir els nostres objectius i que es descartin les activitats i temes que no considerem rellevants.
En un altra entrada parlarem de la programació, ja que sempre m'ha sorprès que no ens n'acabem de sortir amb el temps i paper que hi hem dedicat en la nostra trajectòria com a docents.