L'acollida

Aviat farà 10 anys que es van crear les Aules d'Acollida als centres educatius i aquest petit post d'avui va per elles i els seus tutors i tutores.

Aleshores l'arribada d'alumnat nouvingut de procedència ben diversa i amb nivells d'escolarització també molts diferents era molt alta, sobretot en comarques costaneres com la nostra.
Aquell alumnat suposava molts reptes que les aules d'acollida van entomar de forma molt eficaç.

El primer repte i el més evident va ser lingüístic: transmetre la llengua oral al nou alumnat perquè pogués seguir l'escolarització en la llengua vehicular, molt sovint també alfabetitzar a nivells i edats que no són pròpies del nostre sistema educatiu. A nivell lingüístic les Aules d'Acollida van anar creant la seva pròpia didàctica a la carta segons cada alumne amb elements de la de les llengües estrangeres, de l'alfabetització... Per altra banda aquestes aules i els seus centres van acollir també les llengües d'origen d'aquests nous alumnes amb activitats i referències al plurilingüisme als seus projectes.

Però parlar d'Aules d'Acollida és també parlar d'educació emocional. Molts alumnes també arriben amb bloquejos fruit del dol migratori i del xoc cultural, que l'entorn de l'Aula d'Acollida ajuda a dissipar de seguida. En aquest aspecte i absolutament lligat amb el lingüístic els centres van anar inventant activitats diverses d'acollida com el company-guia, l'amic-lector o les parelles lingüístiques. La tasca dels tutors i tutores d'Aula d'Acollida és en aquest sentit molt rellevant també.

El fet de tenir aules d'acollida també ens va fer aprofundir d'una forma més explícita sobre el concepte d'acollida en altres àmbits: els canvis d'etapa de l'alumnat, l'arribada de nou professorat al centre... i parlàvem de centre acollidor

I el centre va començar a plantejar-se la interculturalitat i la gestió de tota aquesta riquesa i diversitat.

El camí de les Aules d'Acollida segueix de forma consolidada. Està essent un plaer compartir aquests quasi 10 anys amb l'alumnat, tutors i tutores... anècdotes, cerques,  treball conjunt...

Bona feina!

Gestionar i integrar la diversitat

Al llarg de la història hi ha hagut mil sistemes de classificació de les persones: castes, classes socials, per gènere, pel color de la pell... Milers de maneres per discriminar i establir jerarquies que afectaven també, evidentment, a l'accés a l'educació i al coneixement.

Encara queden moltes escletxes i moltes barreres i murs per enderrocar però una de les característiques de la societat líquida és el repte que suposa gestionar i integrar la diversitat, en tots els àmbits, però aquí parlarem de l'educatiu.

Anem a fer una petita pinzellada de què comporta gestionar la diversitat als tres àmbits educatius per excel·lència: aula, centre i entorn.

Gestionar la diversitat a l'Aula i al Centre implica que ens plantegem la diversitat de matèries, de llengües, d'eines... el treball cooperatiu on tothom pugui aportar, els agrupaments, la bona acollida, l'atenció d'alumnes amb necessitats educatives especials, l'atenció i orientació a les famílies... però sobretot els valors i l'educació emocional que ens recordin a cada instant que, de dins, tots som iguals i amb una mica d'afecte, una mirada, un somriure... ens trobem de persona a persona i ens reconeixem com a tals.

Gestionar la diversitat a l'Entorn, com dèiem en un altre post, vol dir treballar per empetitir l'escletxa que s'hi forma, per contribuir a una millor comunicació entre família i escola, treballar perquè tots els alumnes puguin gaudir d'itineraris extraescolars tant d'ampliació com de reforç segons els seus interessos i necessitats, acceptar la diversitat d'estructura familiar i donar suport a les pèrdues a moments de desequilibri de l'estructura, a donar pautes per educar cor, ment i voluntat des de tots els àmbits...

Tenim molta feina, és cert. Tenim un gran repte que es diu una educació per a tothom en tots els àmbits. És un repte molt complicat amb moltes escletxes i reticències, però, a grans trets, el got no havia estat mai tan ple com ara, perquè mai ens havíem cregut la democràcia tant com ara i mai havíem estat tan lliures com ara.
Treballem per fer-ho possible. De vegades costarà, però moltes altres, en tindrem prou amb una mirada, un gest, una paraula... això sí, acompanyada d'un somriure.

Tots som un. :)

Plurilingüisme

Una altra de les característiques del món líquid en el que vivim és el plurilingüisme: diversitat de llengües en una mateixa persona, context, document...

Un cop més, el plurilingüísme ens dona interferència i inestabilitat, però també riquesa i flexibilitat.
A les aules tenim alumnes d'orígens molt diversos amb diversitat de llengües maternes, segones llengües i llengües estrangeres estudiades als seus països d'origen, més les del nostre sistema educatiu.

Els documents digitals sovint són també multilíngües a més de multimèdia i multimodals. Diferents llengües conviuen en un mateix document o sobretot en un mateix itinerari de cerca/lectura. A més, les eines de traducció cada dia són més àgils i permeten la comunicació digital entre persones de llengües diverses de forma prou fàcil. És per això també, que no he renunciat a escriure aquest bloc en català.

Aquesta diversitat lingüística un cop més complica (per bé ;) ) les coses en l'educació.

De vegades alguns docents, pares i mares es preocupen pel fet d'aprendre i utilitzar diferents llengües a la vegada i les interferències que això pot comportar. És evident que en estudiar, adquirir, utilitzar, aprendre i conèixer diferents llengües, es donen interferències entre elles i de vegades aquestes interferències suposen incorreccions a nivell ortogràfic, fonètic, lèxic, gramàtical, sintàctic... o tots barrejats he!he!he! Però, deixeu-me dir: benvinguda interferència! Malgrat es puguin donar alguns errors per barrejar codis, el cabdal de coneixement i els beneficis de conèixer diverses llengües són molt superiors.

Tot i que els catalans tenim clars els beneficis del nostre bilingüisme inicial a molts nivells i de la importància de la immersió a l'escola catalana com element de cohesió i coneixement, de vegades no tenim prou presents les llengües maternes dels nostres alumnes i no som conscients d'una riquesa que tenim a l'aula i podem aprofitar o si més no, reconèixer. Pensar que no tots els alumnes d'origen marroquí parlen àrab, sinó que molts parlen amazig o amb un alumne més gran fer una traducció d'un document de la wikipèdia del moldau al català, poden ser-ne exemples de dos nivells ben diferents de reconèixer aquest plurilingüísme dels alumnes de la nostra aula.

Pel que fa a les llengües estrangeres és també important fer-les presents com més aviat millor i oferir, com sempre, espais, situacions, textos, estructures... variades, naturals, originals...

Cada llengua ens obre un món de comunicació, però també de pensament, bellesa i coneixement que, si tenim l'oportunitat, no hem de deixar-nos perdre.

I ja que parlem sobretot de comunicació, com ja vam comentar en un altre post, el nivell oral de la llengua sempre ha d'anar primer i gaudir de més temps i dedicació, pel que suposa d'aprenentatge i també d'expressió. Diuen els estudis a més a més, que en el llenguatge oral el pes de la comunicació recau sobretot en la comunicació no verbal (gestos, expressions facials...) i tot i que evidentment variarà segons el missatge, el canal... i altres variables, aquests estudis situen el pes d'aquesta comunicació no verbal per sobre del 70%.

Per tant, en aquesta entrada conclouríem amb una idea, una referència i una frase:

La idea.
- Quantes més llengües millor!

La referència: Linguamón. Casa de les llengües.

La frase.
"El somriure és l'idioma universal de la gent intel·ligent."