Aleshores l'arribada d'alumnat nouvingut de procedència ben diversa i amb nivells d'escolarització també molts diferents era molt alta, sobretot en comarques costaneres com la nostra.
Aquell alumnat suposava molts reptes que les aules d'acollida van entomar de forma molt eficaç.
El primer repte i el més evident va ser lingüístic: transmetre la llengua oral al nou alumnat perquè pogués seguir l'escolarització en la llengua vehicular, molt sovint també alfabetitzar a nivells i edats que no són pròpies del nostre sistema educatiu. A nivell lingüístic les Aules d'Acollida van anar creant la seva pròpia didàctica a la carta segons cada alumne amb elements de la de les llengües estrangeres, de l'alfabetització... Per altra banda aquestes aules i els seus centres van acollir també les llengües d'origen d'aquests nous alumnes amb activitats i referències al plurilingüisme als seus projectes.
Però parlar d'Aules d'Acollida és també parlar d'educació emocional. Molts alumnes també arriben amb bloquejos fruit del dol migratori i del xoc cultural, que l'entorn de l'Aula d'Acollida ajuda a dissipar de seguida. En aquest aspecte i absolutament lligat amb el lingüístic els centres van anar inventant activitats diverses d'acollida com el company-guia, l'amic-lector o les parelles lingüístiques. La tasca dels tutors i tutores d'Aula d'Acollida és en aquest sentit molt rellevant també.
El fet de tenir aules d'acollida també ens va fer aprofundir d'una forma més explícita sobre el concepte d'acollida en altres àmbits: els canvis d'etapa de l'alumnat, l'arribada de nou professorat al centre... i parlàvem de centre acollidor
I el centre va començar a plantejar-se la interculturalitat i la gestió de tota aquesta riquesa i diversitat.
El camí de les Aules d'Acollida segueix de forma consolidada. Està essent un plaer compartir aquests quasi 10 anys amb l'alumnat, tutors i tutores... anècdotes, cerques, treball conjunt...
Bona feina!
