Parlem amb propietat als infants a l'escola i a casa

En un post anterior ja parlavem de la importància de l'expressió oral tant a casa com a l'escola i dèiem que els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.

Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.

Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)

Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.

Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.

Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.

El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...

Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.

No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat. 

Plurilingüisme

Una altra de les característiques del món líquid en el que vivim és el plurilingüisme: diversitat de llengües en una mateixa persona, context, document...

Un cop més, el plurilingüísme ens dona interferència i inestabilitat, però també riquesa i flexibilitat.
A les aules tenim alumnes d'orígens molt diversos amb diversitat de llengües maternes, segones llengües i llengües estrangeres estudiades als seus països d'origen, més les del nostre sistema educatiu.

Els documents digitals sovint són també multilíngües a més de multimèdia i multimodals. Diferents llengües conviuen en un mateix document o sobretot en un mateix itinerari de cerca/lectura. A més, les eines de traducció cada dia són més àgils i permeten la comunicació digital entre persones de llengües diverses de forma prou fàcil. És per això també, que no he renunciat a escriure aquest bloc en català.

Aquesta diversitat lingüística un cop més complica (per bé ;) ) les coses en l'educació.

De vegades alguns docents, pares i mares es preocupen pel fet d'aprendre i utilitzar diferents llengües a la vegada i les interferències que això pot comportar. És evident que en estudiar, adquirir, utilitzar, aprendre i conèixer diferents llengües, es donen interferències entre elles i de vegades aquestes interferències suposen incorreccions a nivell ortogràfic, fonètic, lèxic, gramàtical, sintàctic... o tots barrejats he!he!he! Però, deixeu-me dir: benvinguda interferència! Malgrat es puguin donar alguns errors per barrejar codis, el cabdal de coneixement i els beneficis de conèixer diverses llengües són molt superiors.

Tot i que els catalans tenim clars els beneficis del nostre bilingüisme inicial a molts nivells i de la importància de la immersió a l'escola catalana com element de cohesió i coneixement, de vegades no tenim prou presents les llengües maternes dels nostres alumnes i no som conscients d'una riquesa que tenim a l'aula i podem aprofitar o si més no, reconèixer. Pensar que no tots els alumnes d'origen marroquí parlen àrab, sinó que molts parlen amazig o amb un alumne més gran fer una traducció d'un document de la wikipèdia del moldau al català, poden ser-ne exemples de dos nivells ben diferents de reconèixer aquest plurilingüísme dels alumnes de la nostra aula.

Pel que fa a les llengües estrangeres és també important fer-les presents com més aviat millor i oferir, com sempre, espais, situacions, textos, estructures... variades, naturals, originals...

Cada llengua ens obre un món de comunicació, però també de pensament, bellesa i coneixement que, si tenim l'oportunitat, no hem de deixar-nos perdre.

I ja que parlem sobretot de comunicació, com ja vam comentar en un altre post, el nivell oral de la llengua sempre ha d'anar primer i gaudir de més temps i dedicació, pel que suposa d'aprenentatge i també d'expressió. Diuen els estudis a més a més, que en el llenguatge oral el pes de la comunicació recau sobretot en la comunicació no verbal (gestos, expressions facials...) i tot i que evidentment variarà segons el missatge, el canal... i altres variables, aquests estudis situen el pes d'aquesta comunicació no verbal per sobre del 70%.

Per tant, en aquesta entrada conclouríem amb una idea, una referència i una frase:

La idea.
- Quantes més llengües millor!

La referència: Linguamón. Casa de les llengües.

La frase.
"El somriure és l'idioma universal de la gent intel·ligent."