Hem comentat en altres entrades que el treball de la Competència Lectora el portem a terme a partir de tres eixos:
- Aprendre a llegir
- Llegir per aprendre
- Gust per la lectura
De l'eix del gust per la lectura n'hem parlat en termes generals en una entrada i vam dedicar recentment un altre post a l'Educació Infantil (EI).
Al Servei Educatiu del Baix Empordà (SEBE) estem organitzant la V Jornada d'EI sota el títol, "Una mirada al llenguatge oral i escrit", que es portarà a terme aquest proper 28 de maig de 2016, a la qual us animo a participar i a sumar amb nosaltres, de la manera que més us plagui.
Des del SEBE m'han animat a donar la meva visió d'aquest tema que de vegades és controvertit: l'eix de l'"Aprendre a llegir a l'EI". Hi he estat pensant unes setmanes i finalment m'arriscaré a fer la meva petita aportació, som sempre, síntesi del que he anat aprenent dels meus companys i companyes mestres.
No us espereu un repàs-recull als mètodes de lectura i escriptura, perquè, com em deia una mestra l'altre dia, això ens ho van ensenyar a tots a la Normal i, a més, segur que en sabeu més vosaltres que jo...
Abans d'entrar en matèria... DUES PRÈVIES, MOLT IMPORTANTS!!!
- L'EI és una etapa no obligatòria. Aquest fet lluny de treure-li rellevància, ja que no dubto que socialment tothom té clars els beneficis d'anar a l'escola dels 3 als 6 anys, si que condiciona, per bé (al meu entendre) les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
En aquest sentit entenc que per algunes docents d'EI el títol d'aquest post, els sembli d'entrada una provocació. Hi estic d'acord. El treball implícit que parteixi dels propis alumnes... a tots els nivells i més a l'EI és el perquè de tot plegat.
No cal forçar temps, ni nivells... si deixem que tot es doni quan s'ha de donar, el cabdal d'aprenentatge serà més gran. Entre moltes altres qüestions, avui en dia, a les escoles tenim nens i nenes amb cabdals lingüístics molt més amples que els nostres mateixos, els docents, i això és important valorar-ho positivament, ser-ne conscients per respectar el seu temps, possibles interferències entre codis... i molt més.
Amb tot això vull dir que, comparteixo amb moltes companyes d'EI, que el treball excessivament explícit, anivellat, de "fitxitis"... pot massa sovint bloquejar aprenentatges més que no pas impulsar-los. Deixem-los ser i deixem-los ser infants!
En aquesta etapa, fonamental, més que en cap altra hi hem de posar primer el cor, després el cos, després la ment i la voluntat.
- La segona prèvia en relació a aquesta mirada al llenguatge oral i escrit és per reivindicar, un cop més, la importància de l'expressió i el llenguatge oral. Hem dedicat ja algunes entrades a aquest tema: "Expressió per aprendre", "Preguntar la lliçó o sumar coneixement", "Parlar molt a casa i a l'escola", "Parlem en propietat als infants", en són algunes...
Ja en l'evolució humana la oralitat va ser prèvia a l'escriptura. Un ferm treball de les destreses en llengua oral, ha de precedir i acompanyar sempre l'aprenentatge del llenguatge escrit.
Dit tot això, endinsem-nos una mica més en l'eix de l'Aprendre a llegir a l'EI.
Aprendre a llegir implica dos processos íntimament relacionats: l'adquisició del codi i la comprensió.
Adquisició del codi.
La ment humana és simbòlica i li agrada expressar-se i jugar amb diferents codis. El codi del llenguatge escrit amb l'alfabet llatí, fonètic i ortogràfic és un llenguatge força sofisticat. Aquest fet, que d'entrada pot semblar evident, ens sembla interessant de tenir en compte.
De la mateixa manera que la oralitat precedeix a l'escriptura. Hi ha molts altres codis gràfics que també la precedeixen i l'acompanyen. Del dibuix més abstracte a la grafia d'una lletra que expressa un fonema, hi ha molts símbols que ens comuniquen coses. En aquest sentit volem esmentar el treball de "Grafia i entorn. Envoltats de missatges" que han fet els centres de la Bisbal d'Empordà a l'etapa d'EI amb altres institucions del municipi per tal de fer presents aquests codis previs o relacionats amb l'escriptura.
Aquí trobareu informació del treball de cada centre participant.
Si ja hem dit que amb el plurilingüisme el cabdal de coneixement és més gran. Amb l'adquisició de diferents codis d'expressió també: l'art, en totes les seves manifestacions i codis, la música, la dansa o l'expressió corporal, en general... la robòtica... són bons exemples de codis diversos per treballar, expressar-se i, en definitiva, crear, que podem posar a l'abast dels nostres alumnes. No ens limitem. Els diferents llenguatges, un cop més, es reforcen, ajuden a crear connexions i a atendre la diversitat de talents i a enfortir aprenentatges. Els darrers estudis demostren que els infants que practiquen algun esport o estudien música tenen millors resultats en els aprenentatges escolars.
Comprensió lectora
No es pot deslligar mai l'adquisició d'un codi de la comprensió del missatge que implica. Aquí recau un cop més el quid de la qüestió.
Quan treballem a primària la comprensió lectora ho fem a partir de la metacognició d'estratègies implícites en el procés lector, fent-les explícites i conscients. En aquest sentit treballem i engrunem estratègies implícites per fer hipòtesis o prediccions, inferències, fer-se preguntes, fer resums, extreure idees principals... Són processos que els lectors tenim tant automatitzats que de vegades no fem prou explícits a l'hora de modelar la comprensió de textos amb l'alumnat. El treball de l'Impuls a la Lectura (ILEC) amb moltes mestres d'EI que s'han prestat a innovar i experimentar en aquest sentit, m'han demostrat, que, sempre partint de la oralitat, aquest és un treball enriquidor i que enforteix també en l'etapa d'EI la comprensió de textos mentre s'està descobrint el codi.
Com ho fem? Tornem als mètodes...
Ja us he dit abans que no enumeraríem els mètodes d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura perquè no és el propòsit d'aquesta entrada. El que sí que no podem deixar de dir és que actualment totes les metodologies que es dediquen a l'"aprendre a llegir", proposen equilibrar dues vies: la fonològica i la lèxica.
Deixo pels experts de la jornada que ens aportin més llum sobre aquest treball, però aprofito per compartir amb vosaltres, lectors estimats, algunes petites descobertes recents de materials.
Via fonològica
El treball del que anomenem "consciència fonològica" és el tema central d'aquesta via, tant a l'EI, com en moltes Aules d'Acollida (AA) on, alumnes ja més grans, també estan fent aquest treball. En aquest sentit, avui mateix, en una AA he descobert aquest Symbaloo amb un recull d'aplicacions interessants pel treball de consciència fonològica. Feu-hi una ullada!
Via lèxica
Un altre espai virtual amb molts de recursos per al treball de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura que contempla les dues vies és aquest recull de l'escola Diputació que ells anomenen "la meva motxilla".
Espero que us siguin útils.
Per acabar aquesta síntesi vull agrair a tots els companys i companyes, grans professionals, que m'acompanyen en aquestes descobertes:
A la Rosa Guàrdia per la seva visió global i prèvia. Menys és més. Sempre.
A la Núria Duch pel seu treball des del SEBE en organitzar la jornada i estimular-me a escriure i investigar en aquests temes.
A les professionals dEI implicades en el treball de "Grafia i Entorn".
A les professionals d'EI que s'arrisquen a treballar estratègies amb els més petits.
A en Josep M. Cantaré, tutor d'AA, per la seva cerca de materials.
I a tots els que em llegiu i sumeu.
Per altra banda, els errors que detecteu, són tots meus. Me n'adjudico l'exclusiva. ;)
GRÀCIES!
Bloc sobre educació, docència, canvis socials, família... L'Infant Feliç. Suport a les famílies i educadors per al benestar emocional d'infants i joves.
Mostrando entradas con la etiqueta estratègies de lectura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta estratègies de lectura. Mostrar todas las entradas
jueves, 5 de mayo de 2016
domingo, 23 de febrero de 2014
Parlem amb propietat als infants a l'escola i a casa
En un post anterior ja parlavem de la importància de l'expressió oral tant a casa com a l'escola i dèiem que els nens i nenes que tenen un ric llenguatge oral a casa tenen molta més facilitat per aprendre.
Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.
Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)
Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.
Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.
Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.
El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...
Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.
No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat.
Avui posarem doncs l'èmfasi en aquest adjectiu: ric. Aquest llenguatge oral, a més de ric, podria ser ampli, adequat, acurat, divers... i molt més.
Què volem dir amb parlar amb propietat a casa?
Volem dir que els nens i nenes no fan nyam nyam sinó que mengen, masteguen, roseguen, llepen, saboregen... i fan també nyam nyam, com a les onomatopeies dels còmics japonesos que fan uns ninots amb unes boques molt grans... ;)
Què volem dir amb això? Que no podem utilizar onomatopeies?
El que no podem fer és substituir per onomatopeies les paraules que són pròpies d'un context. Utilitzant principalment onomatopeyes empobrim el vocabulari i l'expressió oral dels infants.
Aquest vocabulari impropi no els afavoreix en cap cas i tampoc ens ajuda a verbalitzar el que hem d'anar-los anticipant i fent conscients en cada moment. Si volem demostrar amor als infants podem fer-ho de moltes maneres i una és a través del llenguatge, com dèiem en el post "Estima'm i digues-m'ho", però no des d'un llenguatge empobrit sinó des d'un llenguatge ric i amb propietat.
Una manera d'enriquir el vocabulari dels infants és llegir-los contes, textos en general... sovint. El llenguatge escrit és més ric i serà una manera de millorar l'expressió dins d'aquest temps de lectura del que parlem moltes vegades.
El mateix passa a l'escola. Us posaré un exemple del meu dia a dia: en una pregunta de competències bàsiques es demanava als alumnes que diguessin quins personatges apareixien al primer paràgraf del text. Hi havia prou respostes incorrectes com perquè ens preguntessim què fallava. Vam pensar que bona part dels errors provenien del fet que molts alumnes no sabien què era un paràgraf. Potser, per fer-nos més entenedors, els docents, havíem dit massa cops: "llegiu el primer trosset", "llegiu fins al primer punt i apart"...
Sovint quan fem explícites les estratègies de lectura, debatem si hem de dir la paraula inferir o deduir o allò que no diu el text però nosaltres sabem... En la meva opinió ho hem de dit tot, i verbalitzar i establir connexions entre totes aquestes paraules i el seus significats.
No menystinguem, ni utilitzem un llenguatge sobreprotector amb els infants: tractem-los amb respecte i verbalitzem-los el món, els fets i els ensenyaments amb propietat.
Etiquetas:
docencia,
estimar,
estratègies de lectura,
expressió oral,
familia,
onomatopeies,
paràfraf,
propietat,
respecte,
riquesa,
temps de lectura,
verbalitzar
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

.jpeg)