Anticipació, connexió, explicitació...a l'aula

En un post anterior us parlava de la importància de l'anticipació en l'àmbit familiar per al benestar emocional d'infants i joves a l'hora de sentir-se segurs i responsables per planificar la seva conducta per tal d'assolir tasques i objectius diversos.

A l'aula l'anticipació és igualment important i no sempre la tenim present.

Sovint explico a les formacions que quan vaig començar a la universitat i em van donar el programa de l'assignatura a l'inici de curs em va sorprendre gratament que algú em digués per endavant què havia d'aprendre.
Fins aleshores aquesta planificació i anticipació explícita del que havíem d'aprendre havia estat pràcticament nul·la. Feiem el tema tal o l'exercici qual, sense noció del temps que hi havíem de dedicar o què havíem de saber en acabar el tema, curs, exercici... El trist va ser que a la universitat (exceptuant la UOC) la major part de les vegades, el programa inicial tampoc tenia massa a veure amb el que fèiem durant el curs... ;)

Això no vol dir que els meus professors i mestres no haguessin planificat i/o programat la seva matèria. Es molt possible que sí, el que vull dir és que no ens ho havien fet saber, si més no, de forma explícita i sistemàtica.

Veiem claríssim que si un vol assolir una fita física (córrer 10 quilòmetres, per exemple, en un temps x per al dia x) ha d'avaluar el seu estat actual de forma física i establir una planificació realista d'entrenament.
El mateix passa amb els aprenentatges i la conducta. Cal planificar les actuacions a emprendre per assolir els objectius que volem i ser-ne conscients (tots: alumnes i docents) per anar avançant. De tant en tant, cal recapitular i tornar a prendre consciència de com anem i on som en relació al nostre objectiu i temps... Amb els aprenentatges i encara menys amb altres aspectes conductuals i/o emocionals aquesta programació no sempre es fa explícita, conscient ni present.

Anticipar doncs, vol dir donar a l'aprenent una visió general del que volem portar a terme i aconseguir en un període de temps determinat, planificar-ho, ser-ne concients i posar-ho en pràctica. En aquesta posada en pràctica podem ser flexibles i fer reajustaments, però sempre explicitant cap a on volem anar i com. Com un índex, com un mapa.

Actualment moltes metodologies plantegen programacions on cal explicitar anticipadament als alumnes el que anem a aprendre. Ja us he parlat en "entrades" anteriors de la feina que estic fent actualment a l'Impuls de la Lectura i el treball de la metodologia des de la perspectiva de l'alumne. En aquesta metodologia, les sessions comencen amb el que anomenem "connexió", que no és res més que una anticipació del que volem aprendre i d'on som dins del nostre taller de lectura. Al bloc de la Beatriu Palau "Minilliçons de lectura" hi trobareu molts exemples d'aquestes programacions, a punt per portar a terme a l'aula. Si entre les vostres tasques docents hi ha el treball de la comprensió lectora, no dubteu a fer-hi una visita, ja que, com jo, en treureu molt de suc i les podreu incloure en les vostres programacions generals.

És evident que per anticipar als alumnes cal previament haver programat i seqüenciat molt bé els aprenentatges a assolir. De la programació també en farem uns apunts en properes entrades.

Anticipeu als alumnes el que han d'aprendre, com i de quina manera hauran de demostrar el que han après?

Coneixeu metodologies que com "l'aprenentatge de la lectura des de la perspectiva de l'alumne" demanin que és faci una connexió - anticipació explícita?

Canvi metodològic

En un primer moment vaig pensar en  titular la part més dedicada a la docència d'aquest bloc, "canvi metodològic", perquè penso que és un dels temes centrals de l'educació en l'àmbit docent i al que molts de nosaltres hem dedicat la major part del nostre treball. Tot i que hi ha hagut importants millores, el canvi que alguns voldríem és encara lluny d'establir-se de forma general a les aules.

Ho hem dit de mil maneres:

Des de la psicologia hem parlat de "l'aprendre a aprendre" i l'autoregulació de l'aprenentatge al llarg de la vida (long live learning).

Hem parlat de posar l'alumne al centre del procés d'ensenyamen-aprenentatge.

Hem impulsat tècniques de treball per projectes on la recerca, més o menys guiada, era la base de processos d'aprenentatge més autònoms.

Ho hem intentat des del treball cooperatiu amb totes les seves variants.

Hem proposat també l'ensenyar a pensar acostant-nos a la filosofia i al fer-se preguntes.

Les activitats on-line de base constructivista: wikis, webquests, blocs... també hi han posat el seu granet de sorra.

Aules virtuals, pissarres digitals, moodles, el projecte 1x1 (projecte que dotava als centres de secundària que en formaven part d'un ordinador per alumne) ... noves maneres d'acostar-se al desitjat canvi metodològic que tampoc han arrelat com volíem...

Actualment treballo assessorant en el Pla ILEC (d'Impuls a la Lectura) i apostem per un aprenentatge de les estratègies de lectura des de la perspectiva de l'alumne. I tot i que els que hi som en gaudim, queda encara lluny de generalitzar-se.

Els documents d'identificació i desplegament de les Competències Bàsiques, al meu entendre, intenten novament que fem aquest gir metodològic (que evidentment, afecta als continguts) des de la perpectiva competencial i interdisciplinària, i un cop més es tracta d'un apropament molt tímid al tema.

I segur que em deixo tantes altres propostes engrescadores, que de ben segur han estat portades a terme per alguns docents de forma aïllada i innovadora en el seu conntext. Segur que a tots els centres hi ha excel·lents professionals que comencen per tenir un lligam emocional amb l'alumnat i segueixen ensenyant i innovant i fent de l'educació un art.

Però per altra banda, i sense dades ni percentatges, crec que no m'equivoco si dic que aquesta cantarella encara és present a massa aules:

- Obriu el llibre a la pàgina 34 i feu l'u, el dos, el tres, el quatre, el cinc i el sis. Bé, el sis no, deixeu-lo, que diu "parleu amb el company"... ;)

Els que estem en actiu, no hem viscut aquella escola del temps de la República i les referències que en tenim potser són productes idealitzats del món del cinema on els nens i nenes teníen contacte amb la natura i les papallones els feinen llengots amb l'espiritrompa. Alguns pensem, que potser ens calen noves repúbliques, i polítiques més humanes que s'acostin altra cop a les persones i a la natura i potser deixarem de consumir llibres de text sense tanta avidesa i repartirem el gust per la lectura i la cultura en més diversitat de produccions. Potser, encara que ens faci por de reconèixer-ho, un cop més, tot és qüestió d'ideologia. O potser no...

De tota manera, com que els que esteu enxarxats i llegiu blocs sou uns artistes, us animo a compartir als comentaris les vostres idees per al canvi metodològic.

No sigueu tímids! ;)