Innovació i centres educatius que aprenen

Una de les característiques de la Educació Líquida recau en la formació permanent i al llarg de tota la vida. Aquesta formació permanent no afecta només a les persones sinó també a institucions i, en el cas que ens ocupa, als centres educatius.

Els centres educatius valoren i fan una diagnosi dels seus resultats i emprenen processos de millora amb diferents metodologies de recerca-acció com poden ser la Pràctica Reflexiva, el Grup de Dades... Són centres educatius que aprenen.

Ja vam comentar que la recerca ens sembla la metodologia líquida per a l'aprenentatge a qualsevol nivell, també en el dels centres educatius.

Els membres d'aquests grups de recerca-acció fan una primera reflexió sobre el seu context i formulen objectius de millora. A partir d'aquí, entre tots els membres implicats s'estableixen criteris per recollir les evidencies del procés i s'estableix l'estratègia d'acció...

Aquests grups de recerca-acció sovint, com és el cas dels centres que assessoro en el Pla d'Impuls a la Lectura (ILEC), compten amb un "amic crític": l'assessor/a. L'amic crític té l'avantatge que treballa amb molts centres amb dinàmiques similars i una certa formació teòrica complementària, però la seva feina principal, com la de qualsevol docent, és la d'estimular l'aportació de tothom i d'aquesta manera la innovació. És el que va afegint llenya al foc quan aquest es refreda, és el que coneix la metodologia... Per això diem que el rol de l'assessor ha de canviar: ja no és l'expert transmissor de conceptes sinó que és algú que guia el procés (exactament igual que el que se sol dir del rol del docent).

Tinc la sort de ser "l'amiga crítica" de molts centres que treballen la lectura: els 30 minuts, les estratègies de comprensió, la metodologia des de la perspectiva de l'alumne, les tipologies textuals... i veig cada dia com als nostres centres educatius es fa innovació i s'aplica com a línia d'escola. Veig com a cada sessió sorgeixen idees noves, es transformen treballs ampliant-los, millorant-los, sorgeixen nous materials... Tinc la sort de treballar amb excel·lents professionals dels centres educatius de la meva comarca que m'estimulen a aprendre cada dia. Tinc la sort de veure la innovació en rigorós directe.

Cada vegada hi ha menys herois solitaris (com dèiem en el post del cinema) en favor d'equips amb dinàmiques formidables que aconsegueixen millors resultats cada dia en un món en canvi on se'ls exigeix molt.

I com a "amiga crítica" que sóc, només dos detalls abans d'acabar el post.

Un l'he comentat amb vosaltres: llàstima que tret de la sessió final tenim poc temps i espais compartits per intercanviar la feina feta, també més enllà de la nostra comarca, els productes finals excel·lents i innovadors.

El segon va més en la línia del que parlem sovint en aquest bloc i és el de tenir uns instants per tocar-nos una mica amb el cor i no tan sols amb la ment. Amb els anys i el facebook (he!he!) ens anem coneguent i algun dia deciquem un parell de minuts a parlar dels fills, sabem que alguns anem a córrer, i hi ha qui fa unes fotos precioses...

Per tots i totes els meus companys de feina, del servei educatiu, del LIC, però sobretot aquest post va pels meus companys docents dels centres educatius que assessoro, que amb la seva bona acollida, treball i innovació fan que cada dia aprengui més i més.

Per vosaltres! Una abraçada!

Anticipació, connexió, explicitació...a l'aula

En un post anterior us parlava de la importància de l'anticipació en l'àmbit familiar per al benestar emocional d'infants i joves a l'hora de sentir-se segurs i responsables per planificar la seva conducta per tal d'assolir tasques i objectius diversos.

A l'aula l'anticipació és igualment important i no sempre la tenim present.

Sovint explico a les formacions que quan vaig començar a la universitat i em van donar el programa de l'assignatura a l'inici de curs em va sorprendre gratament que algú em digués per endavant què havia d'aprendre.
Fins aleshores aquesta planificació i anticipació explícita del que havíem d'aprendre havia estat pràcticament nul·la. Feiem el tema tal o l'exercici qual, sense noció del temps que hi havíem de dedicar o què havíem de saber en acabar el tema, curs, exercici... El trist va ser que a la universitat (exceptuant la UOC) la major part de les vegades, el programa inicial tampoc tenia massa a veure amb el que fèiem durant el curs... ;)

Això no vol dir que els meus professors i mestres no haguessin planificat i/o programat la seva matèria. Es molt possible que sí, el que vull dir és que no ens ho havien fet saber, si més no, de forma explícita i sistemàtica.

Veiem claríssim que si un vol assolir una fita física (córrer 10 quilòmetres, per exemple, en un temps x per al dia x) ha d'avaluar el seu estat actual de forma física i establir una planificació realista d'entrenament.
El mateix passa amb els aprenentatges i la conducta. Cal planificar les actuacions a emprendre per assolir els objectius que volem i ser-ne conscients (tots: alumnes i docents) per anar avançant. De tant en tant, cal recapitular i tornar a prendre consciència de com anem i on som en relació al nostre objectiu i temps... Amb els aprenentatges i encara menys amb altres aspectes conductuals i/o emocionals aquesta programació no sempre es fa explícita, conscient ni present.

Anticipar doncs, vol dir donar a l'aprenent una visió general del que volem portar a terme i aconseguir en un període de temps determinat, planificar-ho, ser-ne concients i posar-ho en pràctica. En aquesta posada en pràctica podem ser flexibles i fer reajustaments, però sempre explicitant cap a on volem anar i com. Com un índex, com un mapa.

Actualment moltes metodologies plantegen programacions on cal explicitar anticipadament als alumnes el que anem a aprendre. Ja us he parlat en "entrades" anteriors de la feina que estic fent actualment a l'Impuls de la Lectura i el treball de la metodologia des de la perspectiva de l'alumne. En aquesta metodologia, les sessions comencen amb el que anomenem "connexió", que no és res més que una anticipació del que volem aprendre i d'on som dins del nostre taller de lectura. Al bloc de la Beatriu Palau "Minilliçons de lectura" hi trobareu molts exemples d'aquestes programacions, a punt per portar a terme a l'aula. Si entre les vostres tasques docents hi ha el treball de la comprensió lectora, no dubteu a fer-hi una visita, ja que, com jo, en treureu molt de suc i les podreu incloure en les vostres programacions generals.

És evident que per anticipar als alumnes cal previament haver programat i seqüenciat molt bé els aprenentatges a assolir. De la programació també en farem uns apunts en properes entrades.

Anticipeu als alumnes el que han d'aprendre, com i de quina manera hauran de demostrar el que han après?

Coneixeu metodologies que com "l'aprenentatge de la lectura des de la perspectiva de l'alumne" demanin que és faci una connexió - anticipació explícita?