Els centres educatius valoren i fan una diagnosi dels seus resultats i emprenen processos de millora amb diferents metodologies de recerca-acció com poden ser la Pràctica Reflexiva, el Grup de Dades... Són centres educatius que aprenen.
Ja vam comentar que la recerca ens sembla la metodologia líquida per a l'aprenentatge a qualsevol nivell, també en el dels centres educatius.
Els membres d'aquests grups de recerca-acció fan una primera reflexió sobre el seu context i formulen objectius de millora. A partir d'aquí, entre tots els membres implicats s'estableixen criteris per recollir les evidencies del procés i s'estableix l'estratègia d'acció...
Aquests grups de recerca-acció sovint, com és el cas dels centres que assessoro en el Pla d'Impuls a la Lectura (ILEC), compten amb un "amic crític": l'assessor/a. L'amic crític té l'avantatge que treballa amb molts centres amb dinàmiques similars i una certa formació teòrica complementària, però la seva feina principal, com la de qualsevol docent, és la d'estimular l'aportació de tothom i d'aquesta manera la innovació. És el que va afegint llenya al foc quan aquest es refreda, és el que coneix la metodologia... Per això diem que el rol de l'assessor ha de canviar: ja no és l'expert transmissor de conceptes sinó que és algú que guia el procés (exactament igual que el que se sol dir del rol del docent).
Tinc la sort de ser "l'amiga crítica" de molts centres que treballen la lectura: els 30 minuts, les estratègies de comprensió, la metodologia des de la perspectiva de l'alumne, les tipologies textuals... i veig cada dia com als nostres centres educatius es fa innovació i s'aplica com a línia d'escola. Veig com a cada sessió sorgeixen idees noves, es transformen treballs ampliant-los, millorant-los, sorgeixen nous materials... Tinc la sort de treballar amb excel·lents professionals dels centres educatius de la meva comarca que m'estimulen a aprendre cada dia. Tinc la sort de veure la innovació en rigorós directe.
Cada vegada hi ha menys herois solitaris (com dèiem en el post del cinema) en favor d'equips amb dinàmiques formidables que aconsegueixen millors resultats cada dia en un món en canvi on se'ls exigeix molt.
I com a "amiga crítica" que sóc, només dos detalls abans d'acabar el post.
Un l'he comentat amb vosaltres: llàstima que tret de la sessió final tenim poc temps i espais compartits per intercanviar la feina feta, també més enllà de la nostra comarca, els productes finals excel·lents i innovadors.
El segon va més en la línia del que parlem sovint en aquest bloc i és el de tenir uns instants per tocar-nos una mica amb el cor i no tan sols amb la ment. Amb els anys i el facebook (he!he!) ens anem coneguent i algun dia deciquem un parell de minuts a parlar dels fills, sabem que alguns anem a córrer, i hi ha qui fa unes fotos precioses...
Per tots i totes els meus companys de feina, del servei educatiu, del LIC, però sobretot aquest post va pels meus companys docents dels centres educatius que assessoro, que amb la seva bona acollida, treball i innovació fan que cada dia aprengui més i més.
Per vosaltres! Una abraçada!
