Tolerància a la frustració

Sovint veiem infants amb baixa tolerància a la frustració. 

Expectatives no complides, no consecució de metes... i molts altres factors poden fer portar a sentiments de frustració a infants o joves.

La manera com reaccionem els adults davant un fet frustrant serà clau i determinant a l'hora d'ajudar als infants a gestionar en un futur situacions més o menys frustrants, o sigui, a transformar granets de sorra en perles.

Anem a posar un senzill exemple del dia a dia.
Havíem comentat que aniríem a fer una excursió i ho teníem tot a punt per fer-la i finalment les previsions del temps recomanen no fer-la.

En situacions així he vist pares i mares que senten preocupació per explicar el canvi als seus fills.
Aquest entrebanc o situació de canvi es pot considerar lleu si la comparem amb la mort d'una mascota o la separació dels pares... Tot i això he vist pares i mares angoixats en situacions semblants.

Aquesta preocupació dels adults cap a l'infant de vegades es transmet amb sobreprotecció, petits enganys o suposades i inadequades compensacions.

En algun altre post mirarem de parlar amb més detall de conductes sobreprotectores. Aquestes conductes per part dels adults no fomenten l'autonomia i ajuden a crear persones insegures, amb baix nivell d'autoestima i sovint amb conductes agressives (nens enfadats, rabietes, provocacions...)

Davant un fet frustrant cal acceptar el canvi i pensar que l'èxit es construeix sobre molts fracassos. Com a adults no amagarem el fet ni els seus detalls i ens mostrarem calmats i no cantrariats... Es important transmetre aquesta actitud de calma als infants.

Davant d'un fet frustrant cal doncs adoptar conductes constructives i no agressives ni regressives.
En el cas del canvi de plans que exposàvem podem buscar idees de forma divertida per passar un cap de setmana de relax a casa... Es important donar responsabilitat als infants i implicar-los. Es important també transmetre'ls que és més important l'actitut que adoptem davant la vida que les ciscumstàncies en sí mateixes. Perquè les circumstàncies no les podem canviar, l'actitud, sí.

"No sempre les coses surten con nosaltres volem, de vegades surten millor."

Us deixo l'enllaç d'un treball sobre el tema per si hi voleu aprofundir:

La tolerància a la frustració. Com ajudar a transformar els granets de sorra en perles.

Canvi metodològic

En un primer moment vaig pensar en  titular la part més dedicada a la docència d'aquest bloc, "canvi metodològic", perquè penso que és un dels temes centrals de l'educació en l'àmbit docent i al que molts de nosaltres hem dedicat la major part del nostre treball. Tot i que hi ha hagut importants millores, el canvi que alguns voldríem és encara lluny d'establir-se de forma general a les aules.

Ho hem dit de mil maneres:

Des de la psicologia hem parlat de "l'aprendre a aprendre" i l'autoregulació de l'aprenentatge al llarg de la vida (long live learning).

Hem parlat de posar l'alumne al centre del procés d'ensenyamen-aprenentatge.

Hem impulsat tècniques de treball per projectes on la recerca, més o menys guiada, era la base de processos d'aprenentatge més autònoms.

Ho hem intentat des del treball cooperatiu amb totes les seves variants.

Hem proposat també l'ensenyar a pensar acostant-nos a la filosofia i al fer-se preguntes.

Les activitats on-line de base constructivista: wikis, webquests, blocs... també hi han posat el seu granet de sorra.

Aules virtuals, pissarres digitals, moodles, el projecte 1x1 (projecte que dotava als centres de secundària que en formaven part d'un ordinador per alumne) ... noves maneres d'acostar-se al desitjat canvi metodològic que tampoc han arrelat com volíem...

Actualment treballo assessorant en el Pla ILEC (d'Impuls a la Lectura) i apostem per un aprenentatge de les estratègies de lectura des de la perspectiva de l'alumne. I tot i que els que hi som en gaudim, queda encara lluny de generalitzar-se.

Els documents d'identificació i desplegament de les Competències Bàsiques, al meu entendre, intenten novament que fem aquest gir metodològic (que evidentment, afecta als continguts) des de la perpectiva competencial i interdisciplinària, i un cop més es tracta d'un apropament molt tímid al tema.

I segur que em deixo tantes altres propostes engrescadores, que de ben segur han estat portades a terme per alguns docents de forma aïllada i innovadora en el seu conntext. Segur que a tots els centres hi ha excel·lents professionals que comencen per tenir un lligam emocional amb l'alumnat i segueixen ensenyant i innovant i fent de l'educació un art.

Però per altra banda, i sense dades ni percentatges, crec que no m'equivoco si dic que aquesta cantarella encara és present a massa aules:

- Obriu el llibre a la pàgina 34 i feu l'u, el dos, el tres, el quatre, el cinc i el sis. Bé, el sis no, deixeu-lo, que diu "parleu amb el company"... ;)

Els que estem en actiu, no hem viscut aquella escola del temps de la República i les referències que en tenim potser són productes idealitzats del món del cinema on els nens i nenes teníen contacte amb la natura i les papallones els feinen llengots amb l'espiritrompa. Alguns pensem, que potser ens calen noves repúbliques, i polítiques més humanes que s'acostin altra cop a les persones i a la natura i potser deixarem de consumir llibres de text sense tanta avidesa i repartirem el gust per la lectura i la cultura en més diversitat de produccions. Potser, encara que ens faci por de reconèixer-ho, un cop més, tot és qüestió d'ideologia. O potser no...

De tota manera, com que els que esteu enxarxats i llegiu blocs sou uns artistes, us animo a compartir als comentaris les vostres idees per al canvi metodològic.

No sigueu tímids! ;)