"Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi no podré aprendre mai."
Una vegada uns pares comentaven que el seu fill de 5 anys es feia pipi al llit (enuresi) i van observar el comportament de la mare i van veure un conjunt de conductes sobreprotectores: li posava aigua al got, el mocava, li fregava el cull... entre d'altres. El nen es comportava com si realment fos més petit en molts aspectes i un era fer-se pipi al llit. Per altra banda aquesta feblesa contrastava amb una actitud desafiant amb alguns companys, per exemple. En corregir les actituds sobreprotectores l'enuresi va desaparèixer i l'infant va créixer en molts sentits.
Tot i que només és un exemple, la sobreprotecció és freqüent en moltes famílies i no ajuda als infants que poden esdevir insegurs i alhora desafiants.
Conductes com les de la mare de l'exemple són una mostra d'una actitut sobreprotectora cap a un infant de 5 anys aproximadament, però se'n donen a totes les edats. Un infant més gran ha de ser responsable de si té fred o calor, de si té més o menys gana, de cordar-se l'espardenya, de jugar sol, d'anar sol a l'escola, de fer els deures... i un llarg etcètere... del conjunt de la seva vida i activitats diàries...
Això no vol dir deixar els infants desemparats o que no ens n'ocupem. Vol dir, donar-los un cert marge, una certa distància, un petit grau d'inicitiva i responsabilitat que els faci créixer dels petits errors i augmentar l'autoestima en els petits encerts. Vol dir, un cop més, verbalitzar, anticipar, donar consell si ho creiem oportú, però també confiar. Demostrar confiança cap a l'infant i cap a la vida en general.
Un cita diu:
"Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes."
Donant autonomia als infants augmentarem la seva tolerància a la frustració, els farem sentir útils i segurs de sí mateixos. Aquests sentiments i actituds els seran molt útils per a la seva vida adulta.
"No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per si mateixos"
