Els miralls emocionals

Els adults, sobretot els pares, som els miralls emocionals dels infants.
El control emocional, l'empatia, l'assertivitat, la competència social... són carecterístiques humanes que s'aprenen principalment per modelatge i interacció amb els altres.

Pel que fa a la interacció cal que sempre, pares i mestres, manifestem expectatives positives. Tenir expectatives positives no vol dir faltar a la veritat dient a l'infant que tot el que fa és correcte, vol dir encoratjar-lo abans de fer una tasca i tenir confiança en un bon resultat.

En aquesta interacció, tot i que sempre recomanem parlar molt als infants, cal ser molt conscients de la importància del llenguatge.

Frases com:

"Ell és així. Li costa molt!" Posen èmfasi en quelcom estàtic i justifiquen l'error.
"Que bé que comenci el cole!" Subliminalment estem dient que ja en tenim prou de la companyia dels infants...

I moltes més!
Un cop més: PARLEM AMB RESPECTE ALS INFANTS!

Hem parlat ja en moltes ocasions de la importància del modelatge en les conductes i emocions. Aquest treball emocional cal que el treballem també en nosaltres mateixos per poder estimar bé.

Fa poc temps que es parla explícitament de l'aprenentatge emocional i tots tenim encara molta feina a fer. El control emocional ens servirà per estar més bé amb nosaltres mateixos i també amb els altres i, entre aquests altres, els infants i la seva educació, evidentment també.

Ja que parlem de miralls emocionals, una manera de prendre consciència de les nostres mancances és per mitjà de la llei del mirall. Aquesta llei emocional diu que les emocions que ens provoquen les persones que ens envolten ens fan de miralls. Ho explicarem amb un exemple:

Si una persona garrepa (poseu la qualitat negativa que vulgueu: bruta, orgullosa... ) ens fa ràbia i ens provoca sentiments negatius significa que aquest defecte està també en nosaltres mateixos encara que sigui de forma subconscient o reprimida. Si pel contrari ens deixa indiferents el seu defecte, vol dir que és un tema que tenim superat.

Les característiques que ens agraden dels demés són també les que ens agraden de nosaltres mateixos. Veure  la gent en positiu, de forma confiada, resaltant-ne les bones qualitats... demostren pau interior i benestar emocional.

Intentem doncs ser bons miralls per als infants tot coneguent-nos una mica més a través dels nostres miralls i intentant prendre conciència i el control sobre les nostres emocions.

"Es pot saber més d'una persona pel que diu dels altres, que pel que els altres diuen d'ella."

Deixa que em valgui per mi mateix...

Un altre bon consell que ens dóna la "Carta d'un fill/a a tots els pares i mares" diu:

"Deixa que em valgui per mi mateix. Si ho fas tot per mi no podré aprendre mai."

Una vegada uns pares comentaven que el seu fill de 5 anys es feia pipi al llit (enuresi) i van observar el comportament de la mare i van veure un conjunt de conductes sobreprotectores: li posava aigua al got, el mocava, li fregava el cull... entre d'altres. El nen es comportava com si realment fos més petit en molts aspectes i un era fer-se pipi al llit. Per altra banda aquesta feblesa contrastava amb una actitud desafiant amb alguns companys, per exemple. En corregir les actituds sobreprotectores l'enuresi va desaparèixer i l'infant va créixer en molts sentits.

Tot i que només és un exemple, la sobreprotecció és freqüent en moltes famílies i no ajuda als infants que poden esdevir insegurs i alhora desafiants.

Conductes com les de la mare de l'exemple són una mostra d'una actitut sobreprotectora cap a un infant de 5 anys aproximadament, però se'n donen a totes les edats. Un infant més gran ha de ser responsable de si té fred o calor, de si té més o menys gana, de cordar-se l'espardenya, de jugar sol, d'anar sol a l'escola, de fer els deures... i un llarg etcètere... del conjunt de la seva vida i activitats diàries...

Això no vol dir deixar els infants desemparats o que no ens n'ocupem. Vol dir, donar-los un cert marge, una certa distància, un petit grau d'inicitiva i responsabilitat que els faci créixer dels petits errors i augmentar l'autoestima en els petits encerts. Vol dir, un cop més, verbalitzar, anticipar, donar consell si ho creiem oportú, però també confiar. Demostrar confiança cap a l'infant i cap a la vida en general.

Un cita diu:
"Pots sentir-te frustrat si fracasses, però et sentiràs inútil si no ho intentes."

Donant autonomia als infants augmentarem la seva tolerància a la frustració, els farem sentir útils i segurs de sí mateixos.  Aquests sentiments i actituds els seran molt útils per a la seva vida adulta.

"No facis pels altres allò que ells mateixos poden fer per si mateixos"