Els miralls emocionals

Els adults, sobretot els pares, som els miralls emocionals dels infants.
El control emocional, l'empatia, l'assertivitat, la competència social... són carecterístiques humanes que s'aprenen principalment per modelatge i interacció amb els altres.

Pel que fa a la interacció cal que sempre, pares i mestres, manifestem expectatives positives. Tenir expectatives positives no vol dir faltar a la veritat dient a l'infant que tot el que fa és correcte, vol dir encoratjar-lo abans de fer una tasca i tenir confiança en un bon resultat.

En aquesta interacció, tot i que sempre recomanem parlar molt als infants, cal ser molt conscients de la importància del llenguatge.

Frases com:

"Ell és així. Li costa molt!" Posen èmfasi en quelcom estàtic i justifiquen l'error.
"Que bé que comenci el cole!" Subliminalment estem dient que ja en tenim prou de la companyia dels infants...

I moltes més!
Un cop més: PARLEM AMB RESPECTE ALS INFANTS!

Hem parlat ja en moltes ocasions de la importància del modelatge en les conductes i emocions. Aquest treball emocional cal que el treballem també en nosaltres mateixos per poder estimar bé.

Fa poc temps que es parla explícitament de l'aprenentatge emocional i tots tenim encara molta feina a fer. El control emocional ens servirà per estar més bé amb nosaltres mateixos i també amb els altres i, entre aquests altres, els infants i la seva educació, evidentment també.

Ja que parlem de miralls emocionals, una manera de prendre consciència de les nostres mancances és per mitjà de la llei del mirall. Aquesta llei emocional diu que les emocions que ens provoquen les persones que ens envolten ens fan de miralls. Ho explicarem amb un exemple:

Si una persona garrepa (poseu la qualitat negativa que vulgueu: bruta, orgullosa... ) ens fa ràbia i ens provoca sentiments negatius significa que aquest defecte està també en nosaltres mateixos encara que sigui de forma subconscient o reprimida. Si pel contrari ens deixa indiferents el seu defecte, vol dir que és un tema que tenim superat.

Les característiques que ens agraden dels demés són també les que ens agraden de nosaltres mateixos. Veure  la gent en positiu, de forma confiada, resaltant-ne les bones qualitats... demostren pau interior i benestar emocional.

Intentem doncs ser bons miralls per als infants tot coneguent-nos una mica més a través dels nostres miralls i intentant prendre conciència i el control sobre les nostres emocions.

"Es pot saber més d'una persona pel que diu dels altres, que pel que els altres diuen d'ella."

Practiquem la comunicació assertiva

L'educació emocional té una vessant intrapersonal i una d'interpersonal. En l'educació d'aquesta intel·ligència interpersonal l'empatia, la competència social i la comunicació assertiva són elements clau.

Què és l'assertivitat? Quina paraulota, oi? Doncs ara veureu que la comunicació assertiva té molts avantatges que ens fan més competents socialment i  ens donen benestar emocional.

L'assertivitat és la forma d'expresar-se equilibrada, ni agressiva ni passiva. Les persones assertives fan valdre els seus drets, expressen el que pensen encara que altres persones pensin el contrari. Són persones amb bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors i es respecten a ells mateixos i als altres.

La comunicació assertiva és l'equilibrada i la que hem de promoure, però per entendre-la millor la compararem amb els dos estils comunicatius que estan als extrems.

Comunicació agressiva. Sol comportar un to de veu alt, l'utilitza la gent que per defensar els seus drets no respespecta els altres. Sota aquesta comunicació ferotge s'amaga sovint baixa autoestima, ansietat...

Comunicació passiva. Persones que defugen defensar les seves opinions  per por a l'enfrontament. Solen parlar en veu baixa. Tenen respecte pels altres però no per si mateixos. També hi ha baixa autoestima en aquest tipus de comunicació.

Anem a posar un exemple:

Un pare molt enfadat s'acosta a la mestra a la fila i li diu:
- Si tornes a castigar el meu fill et denunciaré. Ja he parlat amb la directora. Ell no ha fet res i sempre li doneu les culpes de tot... (afegiu el que volgueu...)

Una resposta assertiva:
- Bon dia Sr. X. Ara no és un bon moment per parlar, però m'alegro que hagi vingut perquè jo també volia parlar amb vostè. En Y darrerament està més nerviós de l'habitual i  ha picat als companys diverses vegades. Hauríem de treballar conjuntament perquè vostè i jo volem el mateix per l'Y, que sigui feliç i aprengui molt, oi? Haurem de quedar més tranquil·lament...

Només és un exemple. Benvolguts pares i mares no he posat l'exemple en un excés de corporativisme, també en podríem trobar a la inversa, però tot i que hem de promoure la comunicació assertiva per tothom (aquest és l'objectiu del post) cal reclamar-la sobretot als professionals, per el benestar de tots.

La comunicació assertiva s'ha de practicar sempre: amb els veïns amb els fills, amb tothom! Ja veureu com cada vegada us expressareu millor, aprendreu coses i canviareu junt amb els altres.

Els missatges assertius solen ser més llargs, però molt més bonics i respectuosos.

No digueu als nens:
- Calla!
És molt millor:
.- Podries estar un moment en silenci mentre parlo per telèfon? De seguida parlem i m'ho podràs explicar millor. :)

Tingueu sempre a punt una resposta assertiva i si pel que sigui no és així, no passa res. Reflexioneu i l'andemà corregiu el missatge: si vau estar agressius us disculpeu i argumenteu, si vau estar passius respireu i argumenteu.

Expressant-nos creixerem!