El modelatge d'emocions, actituds i accions.

De la mateixa manera que quan parlem d'expressió oral diem que el contingut comunicatiu majoritari, amb percentatges que poden estar per sobre del 80%, és principalment no verbal: expressions facials, gestos, roba que portem... quan parlem d'educació, tant familiar com escolar, l'acció més potent que tenim és el modelatge.

 La Carta d'un fill a tots els pares i mares fa referència al modelatge en diversos dels seus punts:

"No em diguis que faci una cosa quan tu no la fas. Jo aprendré allò que tu facis encara que no ho diguis. "

"Quan t'hagis equivocat en alguna cosa admet-ho i creixerà l'opinió que jo tinc de tu i així m'ensenyaràs a admetre també les meves equivocacions. "

Quan parlem de modelatge en el primer que pensem és en les accions: si tu llegeixes ells llegeixen, si tu crides ells criden, si tu...

El modelatge d'accions, processos, tasques complexes... és molt important de portar-lo a terme de forma explicita a l'escola, per això, més endavant hi dedicarem un altre post.

Les accions són el més evident, és cert, i és important tenir-les presents, però una forma més subtil i per això no menys important de modelatge que es dóna, vulguem o no, és el modelatge d'actituds i emocions. 

Admetre una equivocació, un dubte...tractar la gent i l'infant amb respecte, cordialitat i fermesa... poden ser algunes de les actituds, que com es diu a la Carta, convé modelar.

També hem de ser conscients que en tot moment estem modelant el reconeixement i gestió de les diferents emocions. Com actuem davant de situacions tristes, frustrants, alegres... és molt important a l'hora de ser models d'aquests processos. Com sempre, tot i que és difícil generalitzar davant la gran diversitat de situacions que es poden donar, una actitud calmada i d'acompanyament sense sobreprotecció pot ser el més adequat a l'hora d'encarar emocions negatives o situacions frustrants per l'infant.

Ressaltar la importància del modelatge no treu valor al llenguatge, al contrari. Parlant, anticipant... als infants, tenim una gran eina per modelar emocions i actituds de diàleg, comunicació assertiva i respecte. Com també hem comentat, enriquirem el seu llenguatge si modelem/parlem amb propietat.

Si diem que TOT és comunicació, quan parlem de modelatge podem dir que TOT és també educació. Un cop més aquest és un post tant per docents com per famílies com per TOTHOM. 

Només un senzill post de juliol per animar-vos a modelar l'alegria de l'estiu! :)

Família i escola

Al món líquid les estructures estan canviant. La cooperació i el treball en equip cada dia s'han d'anar fent més presents en tots els àmbits malgrat encara ens costi molt de canviar els rols.

En el món educatiu cada vegada hi intervenen més sistemes. Sense oblidar la gran importància de l'entorn, que ja vam comentar en una entrada anterior, els sistemes família i escola han de fer encara grans passos d'acostament, col·laboració i treball en equip per un mateix objectiu: educar els infants.

Ahir escoltava en Joan Garriga, president de l'Institut Gestalt i terapeuta sistèmic. Una de les preguntes que li feien, anava referida a quins canvis caldria introduir en el món educatiu i, des del seu punt de vista sistèmic, va argumentar a favor d'aquest acostament família i escola.

Garriga, com molts altres, pensava que aquests sistemes estan encara massa allunyats i poc comunicats.

Als docents els costa entendre la diversitat de pares i mares i entendre les circumstàncies familiars més enllà de l'escola. Les famílies se senten incompreses, de vegades renyades i massa sovint anar a l'escola és anar a sentir una llista de normes que els/ens fan sentir insegurs.

Als docents els/ens passa quelcom semblant. Es senten menystinguts per les famílies que no s'acosten a l'escola a demanar-los consell per l'educació dels seus fills, al contrari, si ho fan (pensen ells) és per expressar queixes sobre infants mancats de límits que criden l'atenció com poden.

Pensament d'una mare
"Si vaig a l'escola la mestra em dirà que no he posat la beta a la bata, que massa sovint li poso mandarina per esmorzar, que els dilluns quan torna de casa el pare ve mort de son, que no es pot prioritzar el futbol ni la música quan no acaba les sumes, que... quan jo m'esforço per tenir-ho tot a punt, donar-li fruita i a futbol és on el meu nen és més feliç... si no hi ha entrevista, ni m'hi acosto..."

Pensament d'una mestra
"Sempre està despistat, perd la jaqueta i com que no porta el nom no sabem ni de qui és i no la venen ni a buscar i deprés diuen que hi ha crisi. Els deures sempre estan per fer, o se'ls han deixat a una altra casa o havíen d'anar a futbol... li deixen fer tot el que vol i no els diguis res que s'enfaden... per això no malgasto esforços cridant-los..."

Dins la teoria sistèmica, en la teoria de la comunicació humana, un dels axiomes fa referència a la puntuació de freqüencies. En aquesta comunicació família-escola, sovint, en els exemples que hem posat es donaria una mala comunicació per mala puntuació de freqüencies. Dit popularment seria el "no el saludo perquè no em saluda".

I qui ho trenca això? Doncs el que pensa més. Quan faig assessoraments amb docents els dic que ells són els professionals i per tant els que han de trencar la mala puntuació de freqüencies. Aquest bloc, va dirigit a tots, families i docents, jo mateixa sóc mare i docent, per tant, a tots us convido a treballar-hi.

I com es fa? Amb una comunicació assertiva: expressant, reflexionant, argumentant, escoltant... i finalment treballant en equip.

Ho aconseguirem perquè els infants s'ho mereixen!

"Compartir és estimar"

Avui us deixo l'enllaç del Departament d'Ensenyament "Família i escola, junts x l'educació", un recurs per tots.

No m'escridassis...

Una altra de les demandes que es fa a la Carta d'un fill/a a tots els pares i mares és aquesta:

"No m'escridassis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a cridar a mi també. I no ho vull fer"

És una idea senzilla però malgrat això no sempre es respecta: ELS CRITS NO EDUQUEN.

Com hem comentat en altres posts, un estil educatiu constructivista (ni autoritari ni laissez faire) argumenta, verbalitza, anticipa i regula la conducta a través de la paraula, de parlar, parlar i parlar...

Et respecto menys quan ho fas.
Cridar comporta una pèrdua de control de les emocions i un estil educatiu autoritari. Si el capità o capitana del meu baixell perd el control em demostra feblesa més que poder i per tant es perd la confiança i la seguretat i, com diu la Carta, el respecte.

I m'ensenyes a cridar a mi també.
El modelatge és l'eina educativa més poderosa. Com hem dit altres vegades: si tu rius, ells riuen; si tu llegeixes, ells llegeixen... Sigues model d'alegria, felicitat, control, argumentació, pau, calma...

L'alegria i la felicitat no s'han de confondre amb una absència de límits, al contrari. Proposem com sempre: una comunicació assertiva on es digui i s'argumenti un NO quan hagi de ser NO.

Malhauradament alguns pares i mares passen d'escridassar, a cedir i /o a temer la frustració dels seus fills en pocs instants. Autoritarisme i laissez faire es barrejen en una educació sense rumb. Agafem la brúixola de l'assertivitat, siguem ferms posant límits i conduint l'educació dels infants i ells es sentiran segurs i la seva autoestima creixerà.

Com a curiositat comentar que en algunes escoles es posen semàfors per controlar el grau de soroll. Això no ha de limitar l'exercici de la llengua oral.  S'ha de parlar molt i escoltar als altres quan ho fan!

"No aixequis la veu, millora l'argument"

"Els crits no eduquen"

Practiquem la comunicació assertiva

L'educació emocional té una vessant intrapersonal i una d'interpersonal. En l'educació d'aquesta intel·ligència interpersonal l'empatia, la competència social i la comunicació assertiva són elements clau.

Què és l'assertivitat? Quina paraulota, oi? Doncs ara veureu que la comunicació assertiva té molts avantatges que ens fan més competents socialment i  ens donen benestar emocional.

L'assertivitat és la forma d'expresar-se equilibrada, ni agressiva ni passiva. Les persones assertives fan valdre els seus drets, expressen el que pensen encara que altres persones pensin el contrari. Són persones amb bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors i es respecten a ells mateixos i als altres.

La comunicació assertiva és l'equilibrada i la que hem de promoure, però per entendre-la millor la compararem amb els dos estils comunicatius que estan als extrems.

Comunicació agressiva. Sol comportar un to de veu alt, l'utilitza la gent que per defensar els seus drets no respespecta els altres. Sota aquesta comunicació ferotge s'amaga sovint baixa autoestima, ansietat...

Comunicació passiva. Persones que defugen defensar les seves opinions  per por a l'enfrontament. Solen parlar en veu baixa. Tenen respecte pels altres però no per si mateixos. També hi ha baixa autoestima en aquest tipus de comunicació.

Anem a posar un exemple:

Un pare molt enfadat s'acosta a la mestra a la fila i li diu:
- Si tornes a castigar el meu fill et denunciaré. Ja he parlat amb la directora. Ell no ha fet res i sempre li doneu les culpes de tot... (afegiu el que volgueu...)

Una resposta assertiva:
- Bon dia Sr. X. Ara no és un bon moment per parlar, però m'alegro que hagi vingut perquè jo també volia parlar amb vostè. En Y darrerament està més nerviós de l'habitual i  ha picat als companys diverses vegades. Hauríem de treballar conjuntament perquè vostè i jo volem el mateix per l'Y, que sigui feliç i aprengui molt, oi? Haurem de quedar més tranquil·lament...

Només és un exemple. Benvolguts pares i mares no he posat l'exemple en un excés de corporativisme, també en podríem trobar a la inversa, però tot i que hem de promoure la comunicació assertiva per tothom (aquest és l'objectiu del post) cal reclamar-la sobretot als professionals, per el benestar de tots.

La comunicació assertiva s'ha de practicar sempre: amb els veïns amb els fills, amb tothom! Ja veureu com cada vegada us expressareu millor, aprendreu coses i canviareu junt amb els altres.

Els missatges assertius solen ser més llargs, però molt més bonics i respectuosos.

No digueu als nens:
- Calla!
És molt millor:
.- Podries estar un moment en silenci mentre parlo per telèfon? De seguida parlem i m'ho podràs explicar millor. :)

Tingueu sempre a punt una resposta assertiva i si pel que sigui no és així, no passa res. Reflexioneu i l'andemà corregiu el missatge: si vau estar agressius us disculpeu i argumenteu, si vau estar passius respireu i argumenteu.

Expressant-nos creixerem!