Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?