Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

Que guay que és el casal d'estiu!

- Que bé que m'ho passo al casal!
- No vull que s'acabi el casal!
- A la cloenda del casal farem...

Aquests dies a algunes cases solem sentir frases com aquestes que ens fan valorar molt la importància de l'educació en el lleure i concretament d'aquests casals, que, cada estiu, eduquen a nens i joves, sobretot per mitjà de l'experiència.

A més de les anteriors, també he sentit aquesta frase:

- M'agradaria que l'escola s'assemblés al casal.

Tot i que sabem d'entrada que escola i casal o educació formal i en el lleure són diferents, aquesta frase ens pot fer reflexionar sobre alguns dels aspectes que podem canviar tot agafant el model de l'educació en el lleure per tal de millorar i enriquir l'educació formal. Alguns d'aquests aspectes els hem tractat a aquest bloc i aprofitarem per fer-hi referència:

- Els casals solen partir d'un centre d'interès o tema i a partir d'aquí van desenvolupant activitats algunes orientades al projecte de la cloenda.

- La implicació de la mainada és important a l'hora d'anar desenvolupant les activitats-projecte.

- Un dels aspectes que cal ressaltar és el desenvolupament de les diferents intel·ligencies i sobretot de la intel·ligència kinestèsica o el treball en moviment, com a gran diferència de l'escola.

- Activitats a l'aire lliure, amb aigua, esports, dances...

- Activitats cooperatives.

- Excursions, sortides i més experiències per educar cor, ment i voluntat.

- Expressió artística, física, musical, oral...

- L'entusiasme dels joves monitors i monitores que ballen, juguen i modelen tota mena d'activitats amb il·lusió i energia.

- El temps lliure o temps dels genis.

- Els valors.

- El foment de l'autonomia.

...

Molts d'aquests aspectes són els que reclamem pel "canvi metodològic". No estem dient que l'escola sigui un casal d'estiu però en el món líquid, flexible i divers, podem aprendre tots de tots i alguns elements de l'educació en el lleure podrien enriquir molt l'escola.

Després de lloar el gran valor dels casals i de l'educació en el lleure en general, em queda recordar un dels primers posts d'aquest bloc que anomenàvem "L'escletxa de l'entorn" i és que certament avui en dia hi ha una escletxa entre els nens i nens que poden accedir a aquestes activitats i els que no. Si volem millorar l'educació d'aquest nostre petit país podríem pensar en fer-les més accessibles a tothom. No trobeu?