Educació conscient

Imagineu-vos que després d'uns dies de dejuni us disposeu a menjar-vos una poma.

Com ho fareu?

Segurament primer us la mirareu, la tocareu, n'observareu les característiques... finalment de forma activa però pausada (slow) us decidireu a mossegar-la. Notareu les dents com es claven a la pela, el suc de la polpa... Quan en tingueu un tros a la boca no l'engolireu ràpidament sinó que en distingireu els matisos del gust... i segurament trobareu que és una de les pomes, per no dir dels aliments, més bons que heu menjat.

Aquest seria un exemple del que representaria menjar una poma de forma conscient.

Podríem dir que fem massa coses de forma automàtica, inclosa l'educació, i que cal treballar per un nou paradigma d'EDUCACIÓ CONSCIENT en tots els àmbits: aula, centres, entorn, famílies...

Segurament d'Educació Conscient partiria del fet de tenir fills de forma conscient, òbviament.

Com en l'exemple de la poma, l'Educació Conscient seria activa i lenta, respectant els ritmes i les característiques de cada persona. Aquesta educació integraria la diversitat i tots els àmbits i moments de la vida. Seria una educació permanent, flexible (líquida) i afavoridora del creixement personal i desenvolupadora del potencial de cada persona.

Atendria els quatre pilars de desenvolupament de les persones:

Emocional: en la seva vessant intrapersonal i interpersonal (relacions i comunicació)
Ment: intel·ligències, imaginació, conscient, inconscient...
Cos: moviment, percepció, relaxació...
Voluntat: objectius, emprenedoria...

L'Educació conscient promouria un estil de vida creatiu, autònom i de realització personal.

Si pel 2014 us desitjava felicitat, pel 2015 us desitjo plena consciencia de la bellesa del món i la vida... i clar... MOLTA FELICITAT!!! ;)

El somni i la imaginació

Alguns centres educatius quan volen emprendre processos de millora es constitueixen com a Comunitats d'Aprenentatge. Les Comunitats d'Aprenentatge impliquen tots els seus membres en el procés de millora i una de les primeres fases del procés l'anomenen "El somni".

En el Somni d'un centre que s'ha constituït Comunitat d'Aprenentatge, docents, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis... imaginen com seria el seu centre educatiu ideal. quines coses posarien i quines traurien...

Ken Robinson afirma que la imaginació és el tret exclusivament humà, més que la intel·ligència o cap altre...

De fet, darrerament sembla demostrat que el 95% dels nostres pensaments són subconscients.

Tradicionalment hem donat molt poca importància i fins i tot hem menystingut aquests processos mentals que els infants viuen amb molta naturalitat. El llenguatge n'és ple d'exemples:

- Són imaginacions.
-Estàs somiant.
Relacionades amb fets o idees de poc valor.

Potser, com diuen Punset i altres estudiosos de la intuïció i les emocions no hauríem de deixar de banda aquests processos mentals tan importants i atrevir-nos a somiar una mica més cada dia per tal de ser un xic més creatius.

Ja ho deia Foix:

"És quan dormo que hi veig clar..."

5 minuts de meditació al dia

He llegit a algun lloc que el Dalai Lama afirma que si als centres educatius féssim 5 minuts de meditació al dia s'acabarien les guerres al món. 

Segur que els beneficis de practicar la meditació són molts. Personalment fa poc que la practico (encara tinc dubtes de si ho faig bé del tot ;) ) i tot i que estic convençuda dels beneficis que aporta i la recomano a tothom, no tinc prou coneixements per parlar-ne a fons.

L'afirmació del Lama però, em serveix per reclamar un cop més aquest temps d'anar cap endins tan necessari per a l'educació del cor.

N'hem parlat d'altres maneres:

- Des del paradigma de l'Educació Lenta encapçalat per Carl Honoré.
- Hem parlat del valor de l'avorriment.
- Ho fem també des d'activitats dirigides a la ment, reclamant un temps de lectura a l'escola i a casa.
- Quan parlem de creativitat i de trobar el nostre element, també hi podríem trobar relacions.

El que sí que és cert, és que l'estil de vida que portem, massa sovint ens allunya del més important: nosaltres mateixos. Aquest tipus d'activitats que comentem i la meditació entre elles ens ajuden a ser més creatius, identificar les nostres emocions, conèixer-nos més, connectar amb la ment subconscient, tan desconeguda... i molt més...

No sé si el Dalai Lama té raó, però potser valdria la pena provar-ho...


M'agrada l'haikú que diu:

"No corris

ves a poc a poc

on has d'anar 

és cap a tu mateix."

Seguirem aprenent junts...

(Ah! I a més dels 5 minuts de meditació no us oblideu dels de riure, jugar, ballar... sobretot els grans!!! ;) )